dimarts, 4 de juny de 2019

Canto jo i la muntanya balla

Irene Solà

"Y cuando me curé y me desperté, porque morirse a veces es curarse, me volví a la montaña."





El país dels cecs

Víctor García Tur

“Van tornar les orenetes (unes altres). Però a mi la primavera em va durar poc perquè a principis d’abril pujava a un Expreso cap a Madrid i, de seguida, un avió se m’enduia cap a la tardor argentina (si és que les estacions tenen pàtria). Perdre de vista Barcelona seria positiu perquè em faria descansar del silenci imposat i la falsa desmemòria. L’enèsim pas de rosca, encara que hagués estat contra les vèrtebres d’una anarquista, ens havia entristit per la constatació que ni amb tot l’embat transformador tombaríem un règim sense escrúpols, sense temps: el franquisme anacrònic i etern.”

dilluns, 22 d’abril de 2019

Brave Irene

William Steig

“She was cold and alone in the middle of nowhere. Irene was lost.”

A time to kill

John Grisham

“This one came from the heart. It’s a first novel, and at times it rambles, but I wouldn’t change a word if given the chance.”

Una novela africana

Oriol Sumsi

“Y a falta de noticias, naturalmente, los periódicos van llenos de opinión.”

Los asquerosos

Santiago Lorenzo

“Se había pasado la vida buscando el triunfo (amigos, novias) un tío que no quería triunfar. Por eso fracasaba.”

The Tales of Beedle The Bard

J.K. Rowling

“Even I, Albus Dumbledore, would find it easiest to refuse the Invisibility Cloak; which only goes to show that, clever as I am, I remain just as big a fool as anyone else.”

Silencio administrativo

Sara Mesa


“También se vende como positiva la colaboración de las distintas administraciones en la tramitación, dando la sensación de que se gana en flexibilidad, implicación e intercambio de perspectivas y de que cuanta más gente intervenga, mejor. La realidad ‒el caso de Carmen lo deja bien claro‒ se traduce en una mayor burocratización del proceso, que se encarece, se hace más complejo, se ralentiza y finalmente conduce al atasco.
El laberinto burocrático, al final, resulta ser un laberinto sin salida.”

Primavera, estiu, etcètera

Marta Rojals

L’enterrament de ma mare va ser de les grans ocasions, perquè tenia el valor afegit que, al poble, les dones no es moren d’aquesta manera. Al poble, fora d’hores, només es moren els hòmens. Cauen pels barrancs, xafen el cotxe, s’estimben amb la moto, tomben el tractor. Però les nostres dones no. Altra feina tenen. Sobretot, com havia teoritzat algun cop la Joana, la d’aguantar tots els anys que calguin per poder cuidar dels seus vells. I dels vells i les velles que hereten els seus hòmens, podria haver-hi afegit jo, però encara em falten molt anys per ser tan espavilada com ella. Les dones viuen, reviuen i sobreviuen, aquest sembla el seu destí. Les lleis naturals del poble ja s’encarreguen d’aquestes coses, però ma mare, ves per on, al voltant d’un Seat Ritmo, camí de Móra, se les va saltar totes de pet.”

Discursos

Rudyard Kipling

“«Si les das a un hombre más de lo que puede hacer lo hará. Si solo le das lo que puede hacer, no hará nada.»”
Dolors Miquel


"-Escolta -li vai preguntar-,
per què ets tan de veritat, mentida?"