divendres, 20 d’abril del 2007

El cirerer. d'Alba Garcia i Puig

"Una nit molt fosca,
el cirerer va sentir com la lluna es queixava de la solitud en la foscor.
I per poder-li fer companyia, va fer sortir a cada branca
unes boniques flors blanques
com petites espurnes de llum,
que des de lluny saludaven la lluna."

dijous, 19 d’abril del 2007

La zapatera prodigiosa, Federico García Lorca

La Zapatera prodigiosa és una farsa al·legòrica sobre l’arquetip d’una dona combativa entre el mite de la il·lusió insatisfeta i la força de la vulgar realitat: "o monja o trapo de fregar..."

"ZAPATERO
(Mirándose en un espejo y contándose las arrugas)
Una, dos, tres, cuatro... y mil. (Guarda el espejo.) Pero me está muy bien empleado, sí, señor. Porque vamos a ver: ¿por qué me habré casado? Yo debía heber comprendido, después de leer tantas novelas, que las mujeres les gustan a todos los hombres, pero todos los hombres no les gustan a todas las mujeres. ¡Con lo bien que yo estaba! ¡Mi hermana, mi hermana tiene la culpa, mi hermana que se empeñó: «Que si te vas a quedar solo», que si qué sé yo! Y esto es mi ruina. ¡Mal rayo parta a mi hermana, que en paz descanse! (Fuera aw oyen voces.) ¿Qué serà?"

dimecres, 18 d’abril del 2007

La casa de Bernarda Alba, Federico García Lorca

'Drama de mujeres en los pueblos de España' (subtítol), en què la passió irrefrenable amor violent irrealitzable fan la TRAGÈDIA NECESSÀRIA. "Los gallegos somos instintivamente antitrágicos. Yo solía decir y lo repito aquí: «miren ustedes, en Galicia La Casa de Bernarda Alba no tiene sentido», porque allí, naturalmente, las hijas de Bernarda se hibieran acostado con todo el mundo y no hubiera pasado nada." (Gonzalo Torrente Ballester)

"BERNARDA
¿Qué cuenta Pepe?
ANGUSTIAS
Yo lo encuentro distraído. Me habla siempre como pensando en otra cosa. Si le pregunto qué le pasa, me contesta: «Los hombres tenemos nuestras preocupaciones.»
BERNARDA
No le debes preguntar. Y cuando te cases, menos. Habla si él habla y míralo cuando te mire. Así no tendrás disgustos.
ANGUSTIAS
Yo creo, madre, que él me oculta muchas cosas.
BERNARDA
No procures descubrirlas, no le preguntes y, desde luego, que no te vea llorar jamás.
ANGUSTIAS
Debía estar contenta y no lo estoy.
BERNARDA
Eso es lo mismo."

dimarts, 17 d’abril del 2007

Los girasoles ciegos, Alberto Méndez

Quatre històries d'immediata postguerra sobre la memòria dels perdedors: LA PROFANACIÓ DE LA BELLA DERROTA. "«SOY UN POETA SIN VERSOS.»"

diumenge, 15 d’abril del 2007

Que dormim?, d'Enric Casasses

"I quan diem la poesia
no volem dir
allò dels poemes dels literats
sinó la carn
humana que hi batega
que hi sent que hi pateix que hi tot
a dins
i quan diem carn humana volem
dir
humana encara que sigui de vaca."

Vamos comprar um poeta

  Alfonso Cruz “A c ultura n ão se gasta. Quanto mais se usa, mais se tem.”