dissabte, 14 de novembre del 2009

divendres, 23 d’octubre del 2009

Poesia catalana del barroc. Antologia

A cura d'Albert Rossich i Pep Valsalobre

"A una monja verolosa

Mala Pasqua us dó Déu, monja corcada,
bresca sens mel, trepada gelosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
ab més puntes i grops que té l'arada!
....D'alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia,
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada;
....però, si sou de vèrmens escapada,
per a ésser menjar de les cucales
(que de mal en pijor la sort vos porta)
....mantinga-us Déu la negra burullada,
i adéu-siau, que em par que em naixen ales
i em torno corb després que pic carn morta." (Francesc Vicent Garcia)

dilluns, 14 de setembre del 2009

Els homes que no estimaven les dones

Stieg Larsson

"El 46% de les sueques han estat exposades a la violència d'algun home."


A la fi he sucumbit a la temptació de llegir Stieg Larsson. Sóc un lector de bona fe. De llegir QUE, QUI, COM cal, no n'aprendré mai.

divendres, 4 de setembre del 2009

Metaphors we live by

George Lakoff and Mark Johnson

"The essence of metaphor is understanding and experiencing one kind of thing in terms of another."

dimecres, 29 de juliol del 2009

Introducció a la mètrica

Salvador Oliva

"Per més pensat, elaborat i formalitzat que sigui un discurs sense regulació numèrica dels seus elements sonors, sempre serà prosa. I per més primari, espontani i dolent que sigui un simple rodolí, sempre serà vers."

dijous, 2 de juliol del 2009

Los oficiales y el destino de Cordelia

Ray Loriga

"Se camina a crédito, se lucha de prestado, se vence en un sueño, sólo se comparece en la derrota."

dimarts, 2 de juny del 2009

Twistanschauung

Víctor García Tur

"He buscat desesperadament qualsevol record relacionat amb una magrana però ha estat del tot infructuós."

Doncs,

"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,
en premi de les teves volences sobiranes,
tos temples ornaria de flamejants magranes
que, ben ferides, llencen un xàfec de robins." (Última estrofa del poema Les magranes flamejants, a Els fruits saborosos de Jodep Carner)

dimecres, 20 de maig del 2009

Terra Baixa

Àngel Guimerà

“NURI.― Pepa; i se salta si s’està enamorat? ¿I com se fa per estar-ho?”

dissabte, 18 d’abril del 2009

Rompepistas

Kiko Amat











Vaig comprar Rompepistas fa dues setmanes. Buscava el llibre entre els d'escriptors catalans. Però un dependent em va fer veure que el Kiko Amat el trobaria entre els escriptors espanyols. ―Com ha d'estar entre els espanyols si és català?―, vaig preguntar. ―Coi, com el Vidal Quadras!―, va contestar el dependent.

Som fills de Frankfurt!

"Mirad: somos punks y skins, somos los chicos con botas, somos las ratas con botas, somos feos y pajeros y tiñosos, buscabullas y culoapretados, espitados y bocazas y chulos, botas sucias y caras brutas, los paquetes estrujados y las cabezas rapadas, rotos y descosidos en la ropa y en el alma, malas dentaduras y mal cutis, los peores empleos y barrios, somos la gente que no quieres conocer y venimos de los sitios adonde no quieres ir, nacidos para ser carn d'olla, nacidos para fracasar, el eslabón más bajo de la cadena alimenticia, pisando charcos en la ciudad podrida, carnaza de descampado y bóbila y calimocho, comiéndonos las consonantes y comiéndonos los mocos, expulsados y castigados, sin recreo pero también sin clase, sin clase de ningún tipo, esta noche donde hay un destroy, tienes-tienes-tienes y nosotros no tenemos nada, pero si tienes una lista negra ya nos puedes ir apuntando, si tienes una lista negra nosotros queremos estar en ella, meando por las calles, rompiendo los cristales, cantando las canciones que no salen en los libros."

dijous, 19 de març del 2009

Réquiem por un campesino español

Ramón J. Sender

"My composition is going to be different because I do not read books. Since I studied in BUP and I was made to read a book, it put me off books for ever, the book in question was "Requiem por un campesino" so you can imagin why I don't like reading books. As I have been studing since I was 18 I only have time to read my notes and study and prepare for exams I never have time for myself, I never go to the cinema and I never read.Well, this is not totaly true I do read my cook books which I enjoy a lot and also like cooking, the truth is I have more than a 100 books but I think it would be too difficult to explain in my composition about one particular book and hope that you can guess who the writer is. Unfortunatly as I don't read I can't guess the title nor the autor of my class mates compositions. Sorry!!!" (del Forum Anglès III aula 15 a la UOC el 26/05/2009)

"Cuando el bautizo entraba en la iglesia, las campanitas menores tocaban alegremente. Se podía saber si el que iban a bautizar era niño o niña. Si era niño, las campanas ―una en un tono más alto que la otra― decían: no és nena, que és nen; no és nena, que és nen. Si era niña cambiaban un poco y decían: no és nen, que és nena; no és nen, que és nena."

dimecres, 18 de febrer del 2009

Pere i el llop

Compañía Etcétera,
El Petit Liceu,
Gran Teatre del Liceu,
Barcelona, 15/02/2009

dimarts, 10 de febrer del 2009

dilluns, 9 de febrer del 2009

Manel

Faktoria d'Arts,
Terrassa, 07/02/2009

"La música, la cultura catalana, és primordialment avantguardista." (Toni Sala a Comelade, Casasses, Perejaume)

dimarts, 3 de febrer del 2009

Los objetos nos llaman

Juan José Millàs

Selecció de contes de Juan José Millàs. Ui, Una vocación de clase media!: "El amigo inviseble de Vicente Holgado era crítico literario."

"Es más fácil ―dijo― meterle a un hombre el catolicismo en el cerebro que un procesador de textos en el disco duro de un portátil."

dilluns, 2 de febrer del 2009

La Ventafocs

Producció: Gran Teatre del Liceo

Centre Cultural Caixa Terrassa,
Terrassa, 01/02/2009

dimecres, 28 de gener del 2009

La diferencia

Albert Pla

Teatre LLiure,
Sala Fabià Puigserver,
Barcelona, 24/01/2009


"Alber Pla és diferent." (Redacció Diari Avui, Cultura i Espectacles, 21/01/2009)

dijous, 8 de gener del 2009

Un nadal tacat de sang. La mort de l'abat Biure

Salvador Cardús i Florensa

Un Nadal tacat de sang és un estudi detalladíssim sobre l'assassinat de l'abat Biure, monstruós crim de sacrilegis perpretat la nit de Nadal de l'any 1350-1351.

«gens Terracie et Sabadelli
gens inimica Dei»

"Les mateixes Corts de Perpinyà, tenint en compte les especials circumstàncies en què s'havia realitzar l'assassinat de l'abat Biure, el 4 de març de 1351 decretaren un capítol prohibint l'ús de barbes postisses:
«Per tal que a ocasió de perpetrar morts, o nafras sie obviat, la qual sovint dóna portament de falsas, et fictas barbas, ordenam que negú no port barba falsa, o ficta, dins, o defora casa, públicament o amagada, e qui contrafarà, si cavaller o hom de paratge o ciutadà o hom de vila honrat serà, a exili de deu anys, per sol portament, sens sperança de perdó, sie condempnat, e si hom de peu serà, perda lo puny: si emperò aquell qui aytal barba portarà, farà mal a qualsevulla, e de quina condició qualsevol sie, de pena de trayció sei punit. Ajustat, que negú barba falsa o ficta no gos fabricar, e qui contrafarà, de pena de perdre lo puny, sens sperança de perdó, sie punit»."

Si tu hijo te pide un libro

Lolo Rico

"Kipling defendió siempre, sin duda, una determinada idea de la grandeza de Inglaterra; fue amigo de toda aquella gente rechazable que coincidía con la más refinada y displicente de la época, y colaboró como pudo en la extensión y consolidación del imperio; pero si Kim fuese una novela «imperialista», como pretende el conocido orientalista palestino Edward Said (para otras cosas tan agudo), habría dejado de leerse más o menos en 1956 (cuando de ese imperio no quedaban ni los escombros). Y, sin embargo, estoy segura de que se le leerá, pongamos, en el 2314, y entonces el colonialismo inglés en la India será tanto una anécdota (para ese ejercicio de «contextualización» que hace las delicias de los profesores de literatura menos inteligentes) como lo es ya para nosotros el «colonialismo» griego en el Mediterráneo cuando leemos el Ulises. Kim es, sobre todo, la gran novela de un estupendo novelista que tenía sus pequeñas ideas, como todos; cuando esas pequeñas ideas se sobreponían al fulgor del genio, el resultado era muy malo (el final de Capitanes intrépidos es un ejemplo); cuando el fulgor del genio eclipasba, como un relámpago, el falso brillo de esas minúsculas estupideces, le salían obras maestras."

dilluns, 5 de gener del 2009

Vamos comprar um poeta

  Alfonso Cruz “A c ultura n ão se gasta. Quanto mais se usa, mais se tem.”