dilluns, 22 de novembre del 2010

Crist de 200.000 braços

Agustí Bartra

Novel·la testimoniatge de l'experiència d'Agustí Bartra en el camp de concentració francès d'Argelers.

"Les ciutats dels homes tenen una naixença lenta. Els antics camins es van convertint en carrers, un camp o una era pot esdevenir una plaça. Van caient els anys i es van alçant les pedres. Potser hi ha un riu a prop, potser una muntanya estén la seva capa d’ombra. Arriben les campanes i llur veu va omplint els segles. De pares a fills va passant l’amor al sostre i al foc segur de la llar. El temps es mesura pels bressols i creus de fusta. Hi ha imatges que tenen mil anys i banderes que volen viure sempre. Les ciutats de la terra tenen una lenta naixença. Els vents coneixen els xiscles dels panells; els murs, el bes diàfan de les pluges que els van ennegrint. Oh ciutats jagudes sota la boira, ciutats de son feixuga que es desvetllen somrient quan la primavera les corona d’ocells i s’alcen cobertes de parracs solars! Ciutats de ponts i flors i nius cantant sota les estrelles llur fàcil alegria de viure ran de la mar. Ciutats assegudes i tristes, embolcallades amb vels de fum i escoltant el terrible batec de llurs cors. Les ciutats del món són la victòria dels solcs i dels fruits, de la voluntat i el somni de les generacions, d’un nom que puja de l’esperit dels homes que les han desitjades. Però aquella era una ciutat de derrota, una ciutat de brusca naixença..."

Vamos comprar um poeta

  Alfonso Cruz “A c ultura n ão se gasta. Quanto mais se usa, mais se tem.”