LLETRAFERIT

The Night Before Christmas

2012-01-06T13:54:00.000-08:00

By Clement C. Moore. Illustrated by Corinne Malvern

Lletra de batalla per Tirant lo Blanc

2011-12-28T14:58:00.000-08:00

Mario Vargas Llosa

“Martorell és el primer d’aquesta estirp de suplantadors de Déu ―Fielding, Balzac, Dickens, Flaubert, Tolstoi, Joyce, Faulkner― que pretenen de crear en les seves novel·les una «realitat total», el més remot cas de novel·lista totpoderós, desinteressat, omniscient i ubic. Què significa que aquesta novel·la és una de les més ambicioses? Que Tirant lo Blanc és el resultat d’una decisió tan foraviada com la d’aquell personatge de J. L. Borges que volia construir un mapamundi de mida natural. El més difícil és tractar de classificar-la, perquè totes les definicions li convenen, però cap no l’abasta.”

A mi no m'agraden els llibres!

2011-12-10T12:33:00.000-08:00

Joan Portell Rifà

"I és que en Joan, fill del famós
escriptor Joan Lletra i de la
professora Marta Ferit, n’estava fins
al capdamunt de llibres. El dia de
Reis, per Sant Jordi o per l’aniversari
només li regalaven llibres, llibres
i més llibres. I els seus avis, amos
de dues llibreries de renom, també
volien que el seu únic nét
es dediqués a la llibreria familiar.
Per això sempre li regalaven llibres,
llibres i més llibres. I en Joan Lletra
Ferit, conegut pels seus amics com
en Joanet, n’havia acabat fart, de
tants llibres."

En companyia d'abisme i altres obres

2011-12-07T14:41:00.001-08:00

Sergi Belbel

En companyia d’abisme i altres obres és un joc irònic ―“El to de la ironia. De la intel·ligència.”― de contraposicions, antagonismes: El personatges són antagonistes: L’HOME (madur) com a antagonista de L’HOME MÉS JOVE, LA DONA com a antagonista de L’ALTRA DONA. Hi ha contraposició, igualment, entre el moviment i la immobilitat, que, de fet, és el “moviment que no fem”; entre el silenci i la paraula: “I continues parlant! No coneixes potser les lleis de la comunicació?!”; entre el començament i el final; entre l’ara (“ara, ara mateix, ara fa una estona o...”) i l’abans; entre la pregunta i les respostes, que aquí són “preguntes sobre la pregunta!”; etc. Ei, i, finalment i definitiva, En companyia d’abisme, que és “en companyia de ningú”!

"En companyia de ningú, això és el paradís."

Vint-i-cinc poemes de Vicent Andrés Estellés

2011-11-30T13:44:00.001-08:00

Curador de l'obra: Jaume Pérez Montaner

«És així, si us plau»

―Toc, toc.
―¿Qui és?
―La Mort.

La Mort ve descalça;
quan se’n va duu socs
que van fent
cloc... cloc... cloc... cloc...

―Toc toc.
―¿Qui és?
―Toc toc.
―¿Qui és?
―Toc toc.
―¿Qui és?
―Toc toc.
―¿Qui és?
¿Qui és?
¿Qui és?
...cloc... cloc... cloc... cloc...”

Primera història d'Esther

2011-11-20T15:13:00.000-08:00

Salvador Espriu

Al principi de l’obra, Altíssim, en qui podem entreveure el propi autor, presenta una funció de titelles ―"Els ninots parlaran i ballaran" (Altíssim), fent teatre en el teatre. Vathi, la reina, es fuga (a Sinera): "Corro a Sinera, │amb galant, cotxe i cuinera. │Menjarem durant la fuga..." (Vasthi). La ciutat de Susa busca una nova muller per al monarca ―"els cortesans es basquegen a triar-li una altra dona" (Altíssim)―, Hadassa, "a qui anomenem Esther" (Mardoqueu): "Quan Assuerus contempla Esther, li col·loca la corona al front i l’erigeix en reina en lloc de Vasthi." (Altíssim). Al final de l’obra, Altíssim s’adreça al poble de Sinera, que, de fet, és una Catalunya idealitzada, i predica el perdó i la tolerància: "Atorgueu-vos sense defallences, ara i créixer, de grans i de vells, una almoina recíproca de perdó i tolerància." (Altíssim). La funció s’acaba, "els putxinel·lis acoten el cap, a manera de salutació cortesa, i abandonen l’escena per jeure, al fons de la capsa" (Altíssim). És la FI DE LA IMPROVISACIÓ (per a titelles).

"Ítem, que els historiadors historiaren la història amb històries d’historiografia historiada ― i, ans de qualificar l’embolic d’estirabot, et demano de fixar-te en la manera com historien els historiadors."

L'Hèroe

2011-11-11T13:28:00.000-08:00

Santiago Rusiñol

A L’Hèroe Rusiñol contraposa dues societats: la catalana, de caràcter senzill, humil i introvertit, i l’espanyola, de caràcter xulesc i arrogant; la de dels tòpics i la dels falsos valors, com l’heroïcitat, que posa en entredit ―Rusiñol ens fa evident que, al final de l’obra, no hi ha cap veritable heroi: “L’un mort; l’altre a morir.”―, i la que té en el treball un valor social de progrés. A la festa s’hi oposa el seny i el treball ―la guitarra com un element d’oposició a la feina―.

"EL CLAPAT: ¿I allí a Falipines com va lo de la beguda?
L’HÈROE: Millor que aquí. Quan vaig arribar-hi no bevia. Aquí a casa no m’hi havia avesat de criatura i no sabia beure amb modos: vull dir molt. Però et dic minyò, que després vaig rescabalar-me. N’agafava unes d’aquelles tan trontolloses, que... vaja!... perdia les coneixences.
EL CLAPAT: Allò que... si caus o no caus...
L’HÈROE: Que caus! I ben caigut! I que no hi ha pas qui t’aixequi!
EL CLAPAT: Ah, salau!
L’HÈROE: Hi ha una beguda, com si diguéssim aiguardent camforat, que en diuen ginebra...
EL CLAPAT: Ja n’he begut!
L’HÈROE: Bah! Tu has begut de tot. Doncs d’aquella, si en beus, diguem, dos gots aixís, que en poden anar venint d’enemics, que a tots els reps a escopetades. Jo, a l’entrar en batalla, en prenia una botella.
EL CLAPAT: Ja n’hi ha per anar tiran.
L’HÈROE: No parava pas de tirar, en havent begut. Al ser al coll no mirava tretes. Per poc enemic que fos, foc i an ells!
EL CLAPAT: ¿I no et vas mai etivocar?
L’HÈROE: Què vols dir?
EL CLAPAT: De tirar a un amic...
L’HÈROE: A més de quatre.
EL CLAPAT (aixecant-se): Doncs, ja veuràs: espera’t.
L’HÈROE: No, home! Els amics els errava sempre. Era una broma que els feia.
EL CLAPAT: Però, ¿i si n’haguessis tocat algun?
L’HÈROE: També hauria estat de broma. De campanya se’n fan de grosses. Si haguessis vist les que fèiem, sobretot en havent-hi mujerío!..."

Ball robat

2011-11-08T13:25:00.000-08:00

Joan Oliver

Tres matrimonis amics ―Mercè i Cugat, Eulàlia i Oleguer, Núria i Oriol― estan a punt de celebrar plegats els deu anys de convivència, però l’’amor ha deixat d’existir entre ells: Han assolit l’èxit professional i/o personal, però, en canvi, han fracassat com a matrimoni. Les parelles han creat, aparentment, noves parelles (adúlteres): Mercè i Oleguer, Eulàlia i Oriol, Núria i Cugat. Aparentment, només, perquè, al final, tot és res: només parauleria.

"OLEGUER. ― Imaginar-la, llegir-la, sí! I per què no viure-la? Covards!"

What I talk about when I talk about running

2011-10-12T11:31:00.000-07:00

Haruki Murakami

"The thing is, I'm not much for team sports. That's just the way I am. Whenever I play soccer or baselall -actually, since becoming an adult this is hardly ever- I never feel comfortable. Maybe it's because I don't have any brothers, but I could never get into the kind of games you play with others. I'm also not very good at one-on-one sports like tennis. I enjoy squash, but generally when it comes to a game against someone, the competitive aspect makes me uncomfortable. And when it comes to martial arts, too, you can count me out.
Don't misunderstand me -I'm not totally uncompetitive. It's just that for some reason I never cared all that much whether I beat others or lost to them. This sentiment remainded pretty much unchanged after I grew up. It doesn't matter what field you're talking about- beating somebody else just doesn't do it for me. I'm much more interested in whether I reach the goals that I set for myself, so in this sense long-distance reunning is the perfect fit for a mindset like mine.
Marathon runners will understand what I mean."

Middle School. The worst years of my life

2011-09-17T01:46:00.000-07:00

James Patterson and Chris Tebbetts

"'...All students are expected to dress appropriately for an academic environment. No student shall wear clothing of a size more than two beyond his or her normal size...'"

Got the fuck to sleep

2011-09-17T01:43:00.000-07:00

Adam Mansbach

"No more questions.This interview’s over. I’ve got two words for you, kid: fucking sleep."

The Absolutely True Diary of a Part-Time Indian

2011-09-17T01:40:00.000-07:00

Sherman Alexie

"Everybody in Reardan assumed we Spokanes made lots of money because we had a casino. But that casino, mismanaged and too far away from major highways, was a money-losing business. In order to make money from the casino, you had to work at the casino."

Theodore Boone. The abduction

2011-09-17T01:34:00.000-07:00

John Grisham

Theodore Boone. Kid Lawyer

2011-07-21T10:01:00.000-07:00

John Grisham

"Another satisfied client."

Código Best Seller

2011-07-07T12:20:00.000-07:00

Sergio Vila-Sanjuán

“Dos cánones van a enfrentarse: el canon ideal i el canon real. Y creo que cuando una obra está en ambos ―en la historia de la calidad y en la historia de la popularidad― pertenece a una categoría especial, para mí apasionante, que denominaría «canon total». Consigue cuadrar el círculo, y se convierte por ello en símbolo de una utopía: la excelencia universal. En un artículo titulado «Elogio de la mala novela», Vargas Llosa se quejaba de la esquizofrenia novelística de nuestro tiempo: «Se diría que los novelistas se han repartido el trabajo: a los mejores les toca la tarea de crear, renovar, explorar y, a menudo, aburrir; y a los otros ―los peores―, mantener vivo el viejo designio del género: hechizar, encantar, entretener». Ken Follett, conocido autor de best sellers, dice algo parecido: «Hay un cierto esnobismo sobre eso de que solo lo difícil es bueno». He de confesar que me encantaría escribir un best seller filosófico.”

Una autobiografía soterrada

2011-06-12T13:06:00.000-07:00

Sergio Pitol

"Aún y siempre considero la realidad como la madre de la imaginación."

Sense invitació

2011-04-15T09:13:00.000-07:00

Vicenç Villatoro

"Per què no he estat feliç? Vaig rebre bones cartes i no les he jugades malament. Estava convençut d'anar guanyant fins que he vist que m'havia errat de taula. Aquí es juga a un altre joc i amb altres regles. Amb una escala de color volia emportar-me una partida del set i mig."

Tenim un nom

2011-03-14T13:57:00.000-07:00

Vicenç Villatoro

Natura quasi morta

2011-03-14T13:56:00.000-07:00

Carme Riera

“El soroll que fa el pany en encaixar-se amb el marc és veritablement inconfusible.”

Córrer per ser feliç

2011-01-08T13:02:00.000-08:00

Arcadi Alibés

"Normalment, els corredors que menys descansen són els que més es lesionen."

The 10 best books of 2010. The New York Times

2010-12-13T13:17:00.000-08:00

FREEDOM, by Jonathan Franzen
THE NEW YORKER STORIES, by Ann Beattie
ROOM, by Emma Donoghue
SELECTED STORIES, by William Trevor
A VISIT FROM THE GOON SQUAD, by Jennifer Egan
APOLLO'S ANGELS: A History of Ballet, by Jennifer Homans
CLEOPATRA, A Life, by Stacy Schiff
THE EMPEROR OF ALL MALADIES: A Biography of Cancer, by Siddhartha Mukherjee
FINISHING THE HAT: Collected Lyrics (1954-1981) With Attendant Comments, Principles, Heresies, Grudges, Whines and Anecdotes, by Stephen Sondheim
THE WARMTH OF OTHER SUNS: The Epic Story of America's Great Migration, by Isabel Wilkerson

Riña de gatos

2010-12-08T03:06:00.000-08:00

Eduardo Mendoza

"No puede haber convencimiento auténtico sin pasión."

Crist de 200.000 braços

2010-11-22T07:27:00.000-08:00

Agustí Bartra

Novel·la testimoniatge de l'experiència d'Agustí Bartra en el camp de concentració francès d'Argelers.

"Les ciutats dels homes tenen una naixença lenta. Els antics camins es van convertint en carrers, un camp o una era pot esdevenir una plaça. Van caient els anys i es van alçant les pedres. Potser hi ha un riu a prop, potser una muntanya estén la seva capa d’ombra. Arriben les campanes i llur veu va omplint els segles. De pares a fills va passant l’amor al sostre i al foc segur de la llar. El temps es mesura pels bressols i creus de fusta. Hi ha imatges que tenen mil anys i banderes que volen viure sempre. Les ciutats de la terra tenen una lenta naixença. Els vents coneixen els xiscles dels panells; els murs, el bes diàfan de les pluges que els van ennegrint. Oh ciutats jagudes sota la boira, ciutats de son feixuga que es desvetllen somrient quan la primavera les corona d’ocells i s’alcen cobertes de parracs solars! Ciutats de ponts i flors i nius cantant sota les estrelles llur fàcil alegria de viure ran de la mar. Ciutats assegudes i tristes, embolcallades amb vels de fum i escoltant el terrible batec de llurs cors. Les ciutats del món són la victòria dels solcs i dels fruits, de la voluntat i el somni de les generacions, d’un nom que puja de l’esperit dels homes que les han desitjades. Però aquella era una ciutat de derrota, una ciutat de brusca naixença..."

Ne me quitte pas

2010-10-29T12:48:00.000-07:00

Jacques Brel

L'home intranquil

2010-10-03T08:37:00.001-07:00

Kiko Amat

La bicicleta estàtica

2010-09-27T13:14:00.000-07:00

Sergi Pàmies

"Vist amb la perspectiva dels anys, però, puc certificar que amb mocassins també pots prendre mal, i que, de totes les coses irracionals que arribem a fer, estimar sempre la mateixa dona―de la teva vida o no―no és, ni de bon tros, la més absurda."

Alice's Adventures in Wonderland

2010-09-06T10:24:00.000-07:00

Lewis Carroll

“Alice took up the fan and gloves, and, as the hall was very hot, she kept fanning herself all the time she went on talking: ‘Dear, dear! How queer everything is to-day! And yesterday things went on just as usual. I wonder if I’ve been changed in the night? Let me think: was I the same when I got up this morning? I almost think I can remember feeling a little different. But if I’m not the same, the next question is, Who in the world am I? Ah, that’s the great puzzle!’ And she began thinking over all the children she knew that were of the same age as herself, to see if she could have been changed for any of them.”

Only a witch can fly

2010-09-06T10:22:00.000-07:00

by Alison McGhee, illustrated by Taeeun Yoo

"Only a witch can fly."

The odd egg

2010-09-06T10:21:00.000-07:00

Emily Gravett

Arriba Spain!

2010-09-06T10:19:00.000-07:00

Cesc

Both ways is the only way I want it

2010-09-06T10:15:00.000-07:00

Maile Maloy

“The married men only simled and made jaded little jokes ―Wait until the blowjobs run out― but the lonely ones found it intolerable.”

Barcelona en colors

2010-08-09T14:40:00.000-07:00

Gerard Quintana

Los mundos de Gonzalo Torrente Ballester

2010-08-09T09:30:00.000-07:00

"Entrei na obra de Gonzalo Torrente Ballester pela sua porta maior: La saga/fuga de J. B. A minha primeira reacção à leitura, só comparável à que me tinha causado o Quixote, foi que um livro assim não podia existir. Ao lado dele tudo me pareceu pequeno, insignificante, desnecessário, ao pronto de vir a dizer mais tarde que de boa vontade daria dois ou três romances meus em troca de ser eu o autor de uma obra que considero genial de qualquer ponto de vista que se analise." (José Saramago)

Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923)

2010-08-09T09:26:00.000-07:00

Josep Puy i Juanico

Simple recopilació, sense més ni més, de cuplets de temàtica política, sobre la persona d'Alfons Sala i Argemí i el districte electoral de Terrassa. Per cert, transcriure "respectant la grafia original de la publicació, és a dir, prèvia a la normalització fabriana" no és cap criteri d'edició: Potser la modernització ortogràfica impediria conèixer l’usus scribendi de l’autor, però ¿quin sentit té, per exemple, transcriure "gracies" (sense accent) si és evident que no representa cap realitat fonètica, la pronunciació real, que l’escriptor (o l’editor) va representar així per una falta de fixació ortogràfica clara?

"Ponts, camins i carreteres,
En Sala tot ens ho ha dut,
podem dar gracies al Sala
si no hem d’anar encare amb ruc.
Voteu al Sala, voteu al Sala,
que ell ens ha civilitzat,
gracies a ell no som salvatges
visca el nostre diputat!"

Batalla campal

2010-07-11T12:08:00.000-07:00

Pere Mallén Parramón

"Reconóceme aeropuerto del pasado
aterrizaje de lo inmenso

partícula que habla en el instante anterior a la explosión
tu reverso ilimitado

debe haber un portador
de tus más mandibulares pesadillas"

Sobrero y Mississippi

2010-07-11T11:24:00.000-07:00

Ray Loriga

“No deja de ser gracioso que Ernest Hemingway consiguiese crear la impresión de ser un hombre a pesar de ser un escritor.
Unamuno también iba de putas.”

Digues que m'estimes encara que sigui mentida

2010-05-28T13:48:00.000-07:00

Montserrat Roig

Montserrat Roig reivindica la legitimació de l’escriptura femenina, sistemàticament relegada a un segon terme. La dona s’ha de fer sentir en la llengua escrita i oral, l’escriptora ha de parlar perquè no és parlada. Les dones han començat ha sortir de l’orfenesa cultural ―”nosotras las reprimidas de la cultura” (Cixous, La risa de la medusa)―; la dona ja no ha de ser «home» per ser llegida. I aquest és un canvi que fascina i espanta alhora, que la dona escriptora fa poc a poc i d’amagat, a través d’una escletxa, de reüll, i que requereix una actitud heroica (Marçal, Una mirada sobre la fúria) i “noves mirades”, que no admetin la derrota de la memòria: “Les dones s’han vist obligades al repte de crear una altra memòria.” (Marçal). I una dona cega no pot ser una bona combatent, sinó que la dona ha de veure-hi lluny (Cixous). El camp de visió s’amplia, però a la dona escriptora li diuen que el món encara no és seu, la dona escriptora encara és la dona «coartada» (Marçal). Per això, la mirada de la dona, avui, segueix sent bòrnia. La mirada bòrnia és el símbol de la condició d’escriptora. La mirada de la dona escriptora és bòrnia perquè ha nascut dona.

(Salvador Espriu) "―I vostè, senyoreta, també vol fer teatre?
(Montserrat Roig) s―No ho sé... M'agradaria escriure... potser.
Em va mirar amb gravetat d'hipocondríac i, després d'un silenci, va fer:
―Doncs, miri, senyoreta, si vol escriure ha de tenir en compte dues coses. La primera, procuri ser sincera davant el full en blanc. La segona, no m'usi, si us plau, els «llur», «adhuc», «d'antuvi», «quelcom» i procuri estalviar-me els adverbis acabats en «ment»!"

Dins el darrer blau

2010-05-11T14:38:00.000-07:00

Carme Riera

Dins el darrer blau és una novel·la coral que deconstrueix la història oficial i les veritats imposades pel poder dels fets que succeïren a Ciutat de Mallorca entres els anys 1687 i 169, i que dóna veu a les víctimes de la Inquisició.

"Mai ni un sol vers no li sortí sense esforç. La seca ubre del ordeñado pecho ―escriví una vegada referint-se a la penada que passava munyint la pròpia inspiració. Les paraules escollides se li anaven podrint entre les mans de tanta estona com passava manyucant-les inútilment. I els seus parts poètics donaven sempre criatures pàl·lides, quasi estrafetes, sense cap vigor, i, a més, eren fruit, per acabar-ho de compondre, d'una llarguíssima gestació, de somera més que no de senyora, i, com a tal, plena de sotragades, estemenetjos i coces."

Dr Jekyll and Mr. Hyde and other stories

2010-04-22T13:59:00.000-07:00

Robert Louis Stevenson

"Jekyll had more than a father's interest; Hyde had more than a son's indifference."

Poemes de l'alquimista

2010-04-22T13:55:00.000-07:00

Josep Palau i Fabre

Poemes de l’alquimista és la vida mateixa de l’autor. Però, “¿i si només en fos l’actor?”, es pregunta el poeta. És la escissió entre el «jo sóc» i «jo escric»: “¿Autor? ¿Actor?” “No sé el que sóc” (Fragment del Superhome); tanmateix, “em vaig buscant” (Peix).

"Jo sóc el meu propi experiment."

Els "poetes del futbol"

2010-03-12T14:31:00.000-08:00

Diego Armando Maradona, F.C. Barcelona, temporada 82-83.
Fernando Chalana, Portugal, Eurocopa 1984.
Mauro, Interviú Lloyd's.
Jorge Amado Nunes, Paraguay, Mundial 1986.
Matthias Sammer, Alemania, Eurocopa 1996.
Manolo Mesa, Real Sporting de Gijón, temporada 78-79.
Jeorge Best, Manchester United, 1968.

Mapa Mut

2010-03-12T14:17:00.000-08:00

Rubèn Intente Soler

Personalment, m'agrada no saber situar aquesta novel·la en cap tradició literària; no, almenys, en la tradició literària catalana (en català i/o en castellà, amb perdò). Segons el meu criteri, aquest també és un dels merits, per exemple, de novel·les com La pell freda i Pandora en el Congo, de l'Albert Sánchez Piñol. En canvi, per posar-ne un altre, d'exemple, Quim Monzó beu clarament dels Calders, Trabal i, ai, a mi m'ho sembla!, Folch i Torres. Aquesta de Rubèn Intente és diferent: és nova (almenys, aquí). Igualment, en aquest sentit, Mapa mut no és una novel·la gens provinciana. I la meva opinió és que la literatura catalana (en castellà, també) ho és massa, de provinciana. Mapa mut és una molt bona notícia.

És curiós, sembla com si l'autor es trobi més còmode quant més lluny està del seu propi context: més a prop de Twentynine Palms que no pas de Vic, millor amb en Josh que no amb el Mateu...

No sé si el Mateu és un personatge esplèndid (Zanón, 2010). Potser sí. A mi els pares (de la Judit i la Marta) m'han semblat els personatges més rodons; en realitat, molt més el pare que cap altre personatge.

Però, de tots els personatges de la novel·la, és la Patt qui, pel que fa estrictament a la novel·la (als fets de la novel·la), finalment dóna en el clau: "[V]ivim a prop de persones a les quals no comprenem en absolut. Senzillament no les coneixem." Precisament, aquest és l'argument de la novel·la: la deconstrucció "de les identitats dels personatges." Mapa mut és una novel·la sobre la deconstrucció "de la identitat dels que [ens] envolten" (Premsa Angle Editorial). Al llarg de la novel·la, els personatges s'aniran desconeixent, fins que, al final, el que sabem d'ells "no s'ajusta en absolut a la imatge que en teni[m]". Els personatges s'aniran transformant: la Marta "no era la mena de persona que se'n va a l'aventura a cooperar en un país perillós" -"La Marta que vaig conèixer no va morir mai, perquè mai no va existir"-, el Mateu... "és al·lucinant que hag[i] caminat tant"; la Judit, el pare, en Josh, etc., cap d'ells no és qui creiem que és (ningú no és qui creu ser). El Mateu també l'endevina: "Qui som, doncs?" "Som invisibles [!]" Mapa mut és també una novel·la sobre les contradiccions de l'ésser humà, una road movie de la creació de les (pròpies) vides dels personatges (de tots els personatges) de la novel·la.

I Mapa mut és una novel·la d'intriga, que et manté connectat fins al final.

"L'arrossega pel temps fregant-la a les asprors de la vida, li esbossa retalls de passats ben plausibles: homes, feines, somnis trencats, llocs, drogues, viatges... avança envellint-li el retrat virtual que s'ha fet del seu rostre juvenil, la situa en el moment de la maternitat, la vida amb la nena, el restaurant, avui..."

Harry Potter and the Goblet of Fire

2010-03-12T14:15:00.000-08:00

J.K. Rowling

The 10 Best Books of 2009 The New York Times

2010-03-08T13:48:00.000-08:00

BOTH WAYS IS THE ONLY WAY I WANT IT, by Maile Meloy
CHRONIC CITY, by Jonathan Lethem
A GATE AT THE STAIRS, by Lorrie Moore
HALF BROKE HORSES: A True-Life Novel, by Jeannette Walls
A SHORT HISTORY OF WOMEN, by Kate Walbert
THE AGE OF WONDER: How the Romantic Generation Discovered the Beauty and Terror of Science, by Richard Holmes
THE GOOD SOLDIERS, by David Finkel
LIT: A Memoir, by Mary Karr
LORDS OF FINANCE: The Bankers Who Broke the World, by Liaquat Ahamed
RAYMOND CARVER: A Writer’s Life, by Carol Sklenicka

Quim Monzó

2010-02-09T13:54:00.000-08:00

Discurs inaugural de la Fira de Frankfurt

The power of one

2010-02-09T13:08:00.000-08:00

Bryce Courtenay

"I was becoming the perfect stick insect."

Charly and the Chocolate Factory

2010-02-03T13:58:00.000-08:00

Roald Dahl

"There's not a moment to lose. You must start making preparations at once! Wash your face, comb your hair, scrub your hands, brush your teeth, blow your nose, cut your nails, polish your shoes, iron your shirt, and for heaven's sake, get all that mud off your pants! You must get ready, my boy! You must get ready for the biggest day of your life!"

La pista de hielo

2010-01-18T13:03:00.000-08:00

Roberto Bolaño

"Todos estamos acostumbrados a morirnos cada cierto tiempo y tan poco a poco que la verdad es que cada día estamos más vivos."

Olor de Colònia

2010-01-08T13:19:00.001-08:00

Sílvia Alcàntara

Una novelita lumpen

2010-01-08T13:07:00.000-08:00

Roberto Bolaño

"Tuve una amiga, cuando aún iba a clases, que decía que le gustaría matar a su novio con una boma atómica."

Je t'aime

2009-12-14T12:28:00.000-08:00

Anna Roig

Tres vidas de santos

2009-11-14T00:22:00.000-08:00

Eduardi Mendoza

"La infancia no se vive objetivamente."

Poesia catalana del barroc. Antologia

2009-10-23T13:50:00.000-07:00

A cura d'Albert Rossich i Pep Valsalobre

"A una monja verolosa

Mala Pasqua us dó Déu, monja corcada,
bresca sens mel, trepada gelosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
ab més puntes i grops que té l'arada!
....D'alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia,
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada;
....però, si sou de vèrmens escapada,
per a ésser menjar de les cucales
(que de mal en pijor la sort vos porta)
....mantinga-us Déu la negra burullada,
i adéu-siau, que em par que em naixen ales
i em torno corb després que pic carn morta." (Francesc Vicent Garcia)

Els homes que no estimaven les dones

2009-09-14T12:55:00.000-07:00

Stieg Larsson

"El 46% de les sueques han estat exposades a la violència d'algun home."

A la fi he sucumbit a la temptació de llegir Stieg Larsson. Sóc un lector de bona fe. De llegir QUE, QUI, COM cal, no n'aprendré mai.

Metaphors we live by

2009-09-04T07:25:00.000-07:00

George Lakoff and Mark Johnson

"The essence of metaphor is understanding and experiencing one kind of thing in terms of another."

Introducció a la mètrica

2009-07-29T23:11:00.000-07:00

Salvador Oliva

"Per més pensat, elaborat i formalitzat que sigui un discurs sense regulació numèrica dels seus elements sonors, sempre serà prosa. I per més primari, espontani i dolent que sigui un simple rodolí, sempre serà vers."

Los oficiales y el destino de Cordelia

2009-07-02T13:17:00.000-07:00

Ray Loriga

"Se camina a crédito, se lucha de prestado, se vence en un sueño, sólo se comparece en la derrota."

«Hi havia una vegada...» Dos contes d'exili

2009-06-09T13:25:00.000-07:00

Agustí Bartra

Twistanschauung

2009-06-02T14:59:00.000-07:00

Víctor García Tur

"He buscat desesperadament qualsevol record relacionat amb una magrana però ha estat del tot infructuós."

Doncs,

"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,
en premi de les teves volences sobiranes,
tos temples ornaria de flamejants magranes
que, ben ferides, llencen un xàfec de robins." (Última estrofa del poema Les magranes flamejants, a Els fruits saborosos de Jodep Carner)

Terra Baixa

2009-05-20T09:37:00.000-07:00

Àngel Guimerà

“NURI.― Pepa; i se salta si s’està enamorat? ¿I com se fa per estar-ho?”

La colilla

2009-04-27T13:52:00.001-07:00

Albert Pla

Rompepistas

2009-04-18T14:12:00.000-07:00

Kiko Amat

Vaig comprar Rompepistas fa dues setmanes. Buscava el llibre entre els d'escriptors catalans. Però un dependent em va fer veure que el Kiko Amat el trobaria entre els escriptors espanyols. ―Com ha d'estar entre els espanyols si és català?―, vaig preguntar. ―Coi, com el Vidal Quadras!―, va contestar el dependent.

Som fills de Frankfurt!

"Mirad: somos punks y skins, somos los chicos con botas, somos las ratas con botas, somos feos y pajeros y tiñosos, buscabullas y culoapretados, espitados y bocazas y chulos, botas sucias y caras brutas, los paquetes estrujados y las cabezas rapadas, rotos y descosidos en la ropa y en el alma, malas dentaduras y mal cutis, los peores empleos y barrios, somos la gente que no quieres conocer y venimos de los sitios adonde no quieres ir, nacidos para ser carn d'olla, nacidos para fracasar, el eslabón más bajo de la cadena alimenticia, pisando charcos en la ciudad podrida, carnaza de descampado y bóbila y calimocho, comiéndonos las consonantes y comiéndonos los mocos, expulsados y castigados, sin recreo pero también sin clase, sin clase de ningún tipo, esta noche donde hay un destroy, tienes-tienes-tienes y nosotros no tenemos nada, pero si tienes una lista negra ya nos puedes ir apuntando, si tienes una lista negra nosotros queremos estar en ella, meando por las calles, rompiendo los cristales, cantando las canciones que no salen en los libros."

Réquiem por un campesino español

2009-03-19T15:18:00.000-07:00

Ramón J. Sender

"My composition is going to be different because I do not read books. Since I studied in BUP and I was made to read a book, it put me off books for ever, the book in question was "Requiem por un campesino" so you can imagin why I don't like reading books. As I have been studing since I was 18 I only have time to read my notes and study and prepare for exams I never have time for myself, I never go to the cinema and I never read.Well, this is not totaly true I do read my cook books which I enjoy a lot and also like cooking, the truth is I have more than a 100 books but I think it would be too difficult to explain in my composition about one particular book and hope that you can guess who the writer is. Unfortunatly as I don't read I can't guess the title nor the autor of my class mates compositions. Sorry!!!" (del Forum Anglès III aula 15 a la UOC el 26/05/2009)

"Cuando el bautizo entraba en la iglesia, las campanitas menores tocaban alegremente. Se podía saber si el que iban a bautizar era niño o niña. Si era niño, las campanas ―una en un tono más alto que la otra― decían: no és nena, que és nen; no és nena, que és nen. Si era niña cambiaban un poco y decían: no és nen, que és nena; no és nen, que és nena."

Pere i el llop

2009-02-18T13:07:00.000-08:00

Compañía Etcétera,
El Petit Liceu,
Gran Teatre del Liceu,
Barcelona, 15/02/2009

Dafne y ensueño

2009-02-10T13:37:00.000-08:00

Gonzalo Torrente Ballester

"Así las cosas son."

Manel

2009-02-09T12:40:00.001-08:00

Faktoria d'Arts,
Terrassa, 07/02/2009

"La música, la cultura catalana, és primordialment avantguardista." (Toni Sala a Comelade, Casasses, Perejaume)

Los objetos nos llaman

2009-02-03T13:26:00.000-08:00

Juan José Millàs

Selecció de contes de Juan José Millàs. Ui, Una vocación de clase media!: "El amigo inviseble de Vicente Holgado era crítico literario."

"Es más fácil ―dijo― meterle a un hombre el catolicismo en el cerebro que un procesador de textos en el disco duro de un portátil."

La Ventafocs

2009-02-02T10:29:00.000-08:00

Producció: Gran Teatre del Liceo

Centre Cultural Caixa Terrassa,
Terrassa, 01/02/2009

La diferencia

2009-01-28T13:11:00.000-08:00

Albert Pla

Teatre LLiure,
Sala Fabià Puigserver,
Barcelona, 24/01/2009

"Alber Pla és diferent." (Redacció Diari Avui, Cultura i Espectacles, 21/01/2009)

Malo

2009-01-27T13:05:00.000-08:00

Bebe

Un nadal tacat de sang. La mort de l'abat Biure

2009-01-08T13:02:00.000-08:00

Salvador Cardús i Florensa

Un Nadal tacat de sang és un estudi detalladíssim sobre l'assassinat de l'abat Biure, monstruós crim de sacrilegis perpretat la nit de Nadal de l'any 1350-1351.

«gens Terracie et Sabadelli
gens inimica Dei»

"Les mateixes Corts de Perpinyà, tenint en compte les especials circumstàncies en què s'havia realitzar l'assassinat de l'abat Biure, el 4 de març de 1351 decretaren un capítol prohibint l'ús de barbes postisses:
«Per tal que a ocasió de perpetrar morts, o nafras sie obviat, la qual sovint dóna portament de falsas, et fictas barbas, ordenam que negú no port barba falsa, o ficta, dins, o defora casa, públicament o amagada, e qui contrafarà, si cavaller o hom de paratge o ciutadà o hom de vila honrat serà, a exili de deu anys, per sol portament, sens sperança de perdó, sie condempnat, e si hom de peu serà, perda lo puny: si emperò aquell qui aytal barba portarà, farà mal a qualsevulla, e de quina condició qualsevol sie, de pena de trayció sei punit. Ajustat, que negú barba falsa o ficta no gos fabricar, e qui contrafarà, de pena de perdre lo puny, sens sperança de perdó, sie punit»."

Si tu hijo te pide un libro

2009-01-08T12:50:00.000-08:00

Lolo Rico

"Kipling defendió siempre, sin duda, una determinada idea de la grandeza de Inglaterra; fue amigo de toda aquella gente rechazable que coincidía con la más refinada y displicente de la época, y colaboró como pudo en la extensión y consolidación del imperio; pero si Kim fuese una novela «imperialista», como pretende el conocido orientalista palestino Edward Said (para otras cosas tan agudo), habría dejado de leerse más o menos en 1956 (cuando de ese imperio no quedaban ni los escombros). Y, sin embargo, estoy segura de que se le leerá, pongamos, en el 2314, y entonces el colonialismo inglés en la India será tanto una anécdota (para ese ejercicio de «contextualización» que hace las delicias de los profesores de literatura menos inteligentes) como lo es ya para nosotros el «colonialismo» griego en el Mediterráneo cuando leemos el Ulises. Kim es, sobre todo, la gran novela de un estupendo novelista que tenía sus pequeñas ideas, como todos; cuando esas pequeñas ideas se sobreponían al fulgor del genio, el resultado era muy malo (el final de Capitanes intrépidos es un ejemplo); cuando el fulgor del genio eclipasba, como un relámpago, el falso brillo de esas minúsculas estupideces, le salían obras maestras."

Muy famoso

2009-01-05T02:52:00.000-08:00

Philip Waechter

"Yo seré un futbolista muy famoso."

Cada castell i totes les ombres

2008-12-09T13:39:00.001-08:00

Baltasar Porcel

"Les dones sabien que, en una edat remota, algú decisiu havia mentit molt en ordenar les seves ànimes. Mentre, els homes creien barroerament que en la vida no existien interrogants, sinó certeses."

Ya sólo habla de amor

2008-12-08T13:11:00.000-08:00

Ray Loriga

Ya sólo habla de amor és una història d'amor, del doble vincle de compassió ―angoixa, consol, desesperació...― i amor, desamor, l'amor perdut, adéu!

"Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem amor?" (Josep Carner, La poma escollida, a Els fruits saborosos)

“Se llamaba Mónica y era morena. Y tenía su vida, su novio, todas esas cosas que tiene la gente. Y no era, y esto Sebastián querría dejarlo muy claro, una musa, ni una maga, ni una bruja, ni un recuerdo, ni nada de esas cosas con las que la literatura suprime a menudo a las mujeres. Era una mujer. Una mujer hermosa además, pero una mujer real. Como son reales todas las cosas a este lado del espejo. No era desde luego suya, pero tampoco le era del todo ajena, y sin embargo, y Sebastián querría insistir en ello, estaba libre de toda culpa y libre en general de la locura de Sebastián. Una locura que, por otro lado, y como ella bien sabía, no era cierta.”

The Sunday Times books of the year: Fiction

2008-12-03T14:40:00.000-08:00

A MERCY by Toni Morrison
THE WHITE TIGER by Aravind Adiga
DEATH by Tim Winton
ALL OUR WORDLY GOODS by Irene Nemirovsky
INDIGNATION by Philip Roth
GOOD'S OWN COUNTRY by Ross Raisin
DEAF SENTENCE by David Lodge
THE BROKEN WORD by Adam Foulds
THE SPARE ROOM by Helen Garner
HOME by Marilynne Robinson
HIS ILLEGAL SELF by Peter Carey
HOME by Marilynne Robinson
HIS ILLEGAL SELF by Peter Carey

The 10 Best Books of 2008 The New York Times Review

2008-12-03T14:12:00.000-08:00

Fiction

DANGEROUS LAUGHTER: Thirteen Stories by Steven Millhauser
A MERCY by Tony Morrison
NETHERLAND by Joseph O'Neill
2666 by Roberto Bolaño
UNACCUSTOMED EARTH by Jhumpa Lahiri

Nonfiction

THE DARK SIDE: The Inside Story of How the War on Terror Turned Into a War on American Ideals by Jone Mayer
THE FOREVER WAR by Dexter Filkins
NOTHING TO BE FRIGTHENED OF by Julian Barnes
THE REPUBLIC OF SUFFERING: Death and the American Civil War by Drew Gilpin Faust
THE WORLD IS WHAT IT IS: The Autorized Biography of V. S. Naipaul by Patrick French

En la que el Bernat se't troba

2008-12-01T13:24:00.000-08:00

Manel

Quiet

2008-11-24T09:03:00.000-08:00

Màrius Serra

Diari íntim, en que Màrius Serra ret homenatge al seu Fill, Lluís (Llullu), que mai no es mou, i per això no està mai quiet.

"«És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells...»" (Dioptria de Pau Riba)

Pride and prejudice

2008-11-17T14:24:00.000-08:00

Jane Austen*

*Versió bilingüe, abreujada i simplificada

Els fruits saborosos

2008-11-17T14:22:00.000-08:00

Josep Carner

Llibre històric, NOUCENTISTA, en què l'autor exposa tota una teoria poètica i reflexiona, amb la finalitat de moralitzar, sobre el pas del temps.

"―L’un vol la vanitat, l’altre cerca el profit; el benaventurat és qui pren l’alegria."

Dr. Jekyll and Mr. Hyde

2008-11-06T13:21:00.000-08:00

Robert Louis Stevenson*

*Versió bilingüe, abreujada i simplificada

La novel·la és una al·legoria sobre el be i el mal, que configuren la naturalesa de l’home, que no és realment un, sinó dos: "man’s dual nature", Henry Jekyll i Edward Hyde.

Els judicis de Nuremberg

2008-10-27T14:12:00.000-07:00

José Luis Pérez Triviño

Rigorosa justícia: nullum crim sine poena.

"La situació en la qual es trobava l'acusació i els acusats era paradoxal, ja que els que havien deixat de costat per complet el principi de legalitat, l'invocaven ara en la seva defensa, mentre que aquells jutjats per la seva arbitrarietat, tenien difícil trobar en la legalitat vigent un punt en què fonamentar la seva acusació."

Forgotten Sons

2008-10-18T12:08:00.001-07:00

Marillion

Lenguas en guerra

2008-10-02T14:14:00.000-07:00

Irene Lozano

Premi ESPASA ENSAYO 2005

Irene Lozano explica el conflicte GUERRA entre el castellà i el català, el basc i el gallec no des del judici sinó des del prejudici, posant l'emfasi allà on li convé més: la llengua franca en sentit oposat a les llengües vernaculars, minoritàries i regionals (i, és clar, no gens pròpies). EL PROBLEMA DE LES LLENGÜES (en guerra) ÉS UNA QÜESTIÓ IDEOLÒGICA.

"En el fondo es la vieja pugna entre conservadurismo y progreso, entre aldeanismo y universalismo, entre la cerrazón de limitar el mundo a lo que se ve desde el campanario del pueblo y la vocación de ampliar esos horizontes mediante el aprendizaje y el contacto humano."

Hansel i Gretel

2008-09-26T10:51:00.000-07:00

Joan Miquel Oliver

Bolaño salvaje

2008-09-16T13:42:00.000-07:00

Edició d'Edmundo Paz Soldán i Gustavo Faverón Patriau

Llibre col·lectiu sobre l'escriptor de culte Roberto Bolaño, novel·lista UNIVERSAL de l'apocalipsi, del passat, del present i del futur.

"El escritor ya no está. Quedan la obra y la leyenda. Quedan la literatura y el apocalipsis." (ROBERTO BOLAÑO: LITERATURA Y APOCALIPSIS, Edmundo Paz Soldán)

El gran momento de Mary Tribune

2008-09-10T14:50:00.000-07:00

Juan García Hortelano

"Yo disculpo todo por la noche y, si no, me quedo en casa."

La botiga de la Formiga Piga

2008-09-10T14:45:00.000-07:00

Emili Teixidor

Conte infantil en què una formiga anomenada Piga dóna senzills consells que fan feliç. Literatura juvenil. BONA LITERATURA.

"Quan bufa el vent, m'arrapo a la seva
força perquè m'estiri cap amunt
encara que em cansi;
quan plou bado totes les fulles per
regar-les bé encara que em mulli;
quan sento la saba, que és la sang
dels arbres, que em corre per dins
estrenyo fort el tronc per enviar-la
cap amunt encara que em faci mal
l'escorça..."

Gonzalo Torrente Ballester

2008-09-01T13:56:00.000-07:00

Edición de Javier Villán

Transcripció de les ponències i sessions de la Semana de Autor sobre Gonzalo Torrente Ballester, al Centro Cultural del Instituto de Cooperación Iberoamericana de Buenos Aires, del 12 al 15 de setembre de 1988.

"Los galleguistas de 1936 eran fusilados. Si yo me hubiera dejado fusilar, no hubiera escrito La Saga/Fuga de J.B. Me fui a la España nacional y no a la republicana, porque en la España nacional tenía una mujer y dos hijos que me importaban mucho más que la Guerra Civil."

Tretze Tristos Tràngols

2008-07-14T13:07:00.000-07:00

Albert Sánchez Piñol

"Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana és que n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra."

Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury

2008-06-25T15:08:00.001-07:00

Quim Monzó

"De petit, quan em preguntaven: «I tu, maco, ¿què vols ser quan siguis gran?», contestava: «Depravat.»"

Apel·les Fenosa

2008-06-16T14:07:00.000-07:00

Alexandre Cirici

"En efecte, hi ha formes de plàstica que entres pels ulls, perquè són essencialment visibles; n’hi ha d’altres que entren pel cap, perquè són essencialment intel·lectuals; n’hi ha que entren per les mans, perquè són més que tot aptes per a l’experiència vital; però l’art de Fenosa no és fet per entrar ni pels ulls, ni pel cap, ni per les mans, sinó pel cor. Si entrés pels ulls, podria voler justificar-se per un esteticisme; si pel cap, per una demostració; si per les mans, per una actitud. Però la seva més autèntica justificació és la del sentiment, l’autèntica vivència d’un estat efectiu capaç d’ésser comunicat."

La Universidad Desconocida

2008-06-16T13:49:00.000-07:00

Roberto Bolaño

"Que tus palabras te sean fieles."

Això és (i no és) allò

2008-06-16T13:44:00.000-07:00

Jesús Tuson

Els actes de parla enfronten un emissor i un receptor, una activitat que participa bastant de la naturalesa de jocs, al qual estem cridats d’entrada tot tipus de jugadors: Freqüentment, l’emissior concentra en el missatge incentius per a la fruïció: intencionalitat eufemística o irònica, en què usen la ironia com una forma de crítica i atac —l’argument basat en l’atac i la desqualificació— i com un recurs per generar complicitat amb els receptors. Tanmateix, la ironia exigeix una determinada competència cultural i ideològica dels receptors, ja que sempre fa referència a qüestions del context o d’altres textos —per exemple, "Antes muerta que Sevilla", Jordi Sevilla, ministre d’Administracions públiques (MAP), la reforma de l’Estatut, la demanda de noves competències...—, que se suposa que el receptor coneix (els sobreentesos). En el text discursiu (no literari), l’emissor es dirigeix primordialment a l’enteniment (creences i coneixements) del receptor.

"Una metàfora és un viatge
Diuen que els antics grecs tenien el costum d’anar al teatre; i que es delien per les obres tràgiques d’Esquil, Sòfocles i Eurípides. I que arribaven als cims de l’emoció quan reconeixien l’Antígona, l’Edip, el Creont i l’Eurídice. I tota la resta de personatges d’unes tragèdies que avui considerem clàssiques i obres mestres de la literatura universal. També descobrien, per la trama i per les al·lusions, ciutats com ara Tebes o Micenes. I això reforçava, encara més, la dosi de l’emoció. Aquest és l’Edip! Aquesta, l’Antígona! Això és Tebes! Però, és clar, res d’això era veritat i, doncs, el plaer dels espectadors no brollava de la trobada amb la realitat de les persones i dels llocs, sinó de la imitació de les persones i dels llocs: aquest és (i no és) aquell; això és (i no és) allò."

Voces contemporáneas

2008-05-25T13:11:00.000-07:00

Juan Antonio Masoliver Ródenas

"¿Por qué a Sergio Pitol, mexicano pero cuya obra ha sido publicada también en España, sólo le reconoce como escritor excepcional a partir de la publicación de El arte de la fuga, a Roberto Bolaño a partir de Los detectives salvajes o a Enrique Vila-Matas a partir de Bartleby y compañía? ¿Por qué escritores como Mariano Antolín Rato, José María Riera de Leyva y, más recientemente, Marcos Giralt Torrente, Menchu Gutiérrez o Ana Prieto Nadal sólo merecen críticas «comprensivas», insistiendo en la naturaleza marginada de sus propuestas? Simplemente porque críticos, editores y lectores toman como punto de partida una literatura accesible, fiel a un género definido, a ser posible dentro de la tradición realista. Y, finalmente, el crítico profesional apenas si tiene tiempo de leer los libros que reseña y acaba por olvidar lo que es el placer de la lectura y del conocimiento en general. Falta una visión humanista y la conciencia de que los grandes escritores lo son no porque sean «clásicos», es decir, porque pertenezcan a una tradición, sino precisamente porque rompen con una tradición «establecida» para vitalizarla."

Cuentos para leer después del baño

2008-05-25T13:08:00.000-07:00

Camilo José Cela

“Si el desayuno está muy frío, me lo calientan otra vez; si está muy caliente, me lo enfrían cambiándolo de taza muchas veces...
Después me ponen la boina y el impermeable. Mi madre me besa de nuevo porque ya no me volverá a ver hasta la hora de la comida.”

El Renacimiento

2008-04-23T03:49:00.000-07:00

Peter Burke

"Como todas las autovaloraciones, las de los intelectuales y artistas del Renacimiento resultan reveladoras y a la vez inducen a error. Como otros hijos que se revelan contra la generación de sus padres, esos hombres tenían contraída una gran deuda con la Edad Media que tan a menudo denostaban. Acentuaban su distancia con respecto al pasado reciente y al propio tiempo minimizaban la que les separaba del pasado remoto, la Antigüedad que tanto admiraban. La concepción que tenían de su renacimiento era un mito, en el sentido que presentaba una imagen distorsionada del pasado; era un sueño, un anhelo, y también una reactualización del antiguo mito del eterno retorno."

El català, llengua romànica

2008-04-23T03:48:00.000-07:00

Lluís López Castillo

El asombroso viaje de Pomponio Flato

2008-04-23T03:41:00.000-07:00

Eduardo Mendoza

"En una taberna unos pastorcillos cantaban al son de dulzainas y zambombas, y, semioculto en un soportal, un hombre en cuclillas hacía sus necesidades corporales."