Alfonso Cruz
“A cultura não
se gasta. Quanto mais se usa, mais se tem.”
dijous, 1 d’octubre del 2020
Pandemic
Slavoj Žižek
"In the larger order
of things, we are just a species with no special importance."
dissabte, 28 de desembre del 2019
Les incerteses
Jaume Cabré
"La literatura transmet un missatge essencial que té un vessant pràctic: ajuda l'individu a entendre's, a explicar-se vivències que en algun moment l'han superat o no ha acabat de capir. I no estic parlant d'aquella xacra (quan es fa passar per literatura) que són els llibres d'autoajuda."
"La literatura transmet un missatge essencial que té un vessant pràctic: ajuda l'individu a entendre's, a explicar-se vivències que en algun moment l'han superat o no ha acabat de capir. I no estic parlant d'aquella xacra (quan es fa passar per literatura) que són els llibres d'autoajuda."
Lectura fácil
Cristina Morales
"Me acerqué a él y él, aun sin llegar a alejarse, se movió como si le incomodara mi cercanía, igual que revolotean los canarios enjaulados cuando metes un dedo entre los barrotes."
The Last Juror
John Grisham
“AUTHOR’S
NOTE
“AUTHOR’S
NOTE
Very few laws remain the same. Once
enacted, they are likely to be studied, modified, amended, then often repealed
altogether. This constant tinkering by judges and lawmakers is usually a good
thing. Bad laws are weeded out. Weak laws are improved. Good laws are fine
tuned.
I took great liberty with a few of
the laws that existed in Mississippi in the 1970s. The ones I mistreated in
this book have now been amended and improved. I misused them to move my story
along. I do this all the time and never feel guilty about it, since I can
always disclaim things on this page.
If you spot these mistakes, please
don’t write me a letter. I acknowledge my mistakes. They were intentional.
Thanks to Grady Tollison and Ed Perry of Oxford, Mississippi,
for their recollections of old laws and procedures. And to Don Witten and Mr.
Jessie Phillips of The Oxford Eagle. And to Gary Greene for technical
advice.”
L'últim indi
Eduard Costa
“L’últim indi
El fum blanc puja Amunt,
buscant la llum,
buscant el vent,
buscant el cel,
buscant que el vegi algú.
Si us plau,
que quedi algú que encara sàpiga
llegir els senyals.
Els senyals del fum.
I jo no pararé mai de posar
llenya en aquest foc,
per si encara queda algú al món.
O potser jo sóc l’últim indi.
Potser aquestes són les últimes
paraules de fum.
Però no pararé mai de posar llenya en aquest foc.”
Els dics
Irene Solà
“Hi ha odis que es
transmeten de pares a fills. Nens de tres i quatre anys, i nou i deu, que
entenen les converses dels adults encara que els adults no s’ho pensin, que
capten un gest d’animadversió, una mirada d’antipatia; que, com els gossos,
noten el subtil canvi d’olor dels seus pares, la sobtada alteració en la
respiració després d’un fet específic, d’una interacció concreta, de l’aparició
d’algú. I es fan seu l’odi. Se n’apropien i el comparteixen. Per amor i lleialtat
i pertinença al clan.”
Esbós d'anecdotari sobre Miquel Bosch i Jover
Marcel·lí Bosch i Portí
“Els pobles petits de muntanya, d’avorrits, res de res. Una mica d’imaginació, uns bons llibres i ganes d’enraonar amb la gent!”
“Els pobles petits de muntanya, d’avorrits, res de res. Una mica d’imaginació, uns bons llibres i ganes d’enraonar amb la gent!”
Monòleg del perdó
Enric Casasses
“‒Un monòleg, sí, un
persona que té la paraula i parla però per dir què.
‒Re: per donar alguna cosa.
‒Ostres, no, si us plau, «alguna cosa» un altre cop, no.
‒Ei, que he dit per donar, èh, ja m’entens, oi? Va així, mira: do’m alguna cosa, consol, do’m alguna cosa... i així tots, un per un.
‒Ui, quina feinada.
‒No: bata una actriu en un escenari i que els espectadors se li posin davant i tots hi passen.
‒Com?
‒Re: per donar alguna cosa.
‒Ostres, no, si us plau, «alguna cosa» un altre cop, no.
‒Ei, que he dit per donar, èh, ja m’entens, oi? Va així, mira: do’m alguna cosa, consol, do’m alguna cosa... i així tots, un per un.
‒Ui, quina feinada.
‒No: bata una actriu en un escenari i que els espectadors se li posin davant i tots hi passen.
‒Com?
‒Tots alhora.
‒I de què tracta? És un conte, hi ha
una història o què? O només delireu...
‒Sí, exacte: és una pel·lícula de
cowboys espiritistes de ciència ficció i d’animals que parlen, històrica, del
segle xix, amb tot basat en fets reals i en reals contes de fades, i tracta d’unes
quantes i certes coses que...
‒Que què?
‒Que encara no han passat... i, sobretot,
el monòleg mateix, en sa presentació escènica, és un fet real.
‒Brrr...
‒Hm!
‒Però hi ha història així amb
argument o...?
‒No, no, sí.
‒És un monòleg, no ho sé, vols dir? A
mi del teatre m’agraden els diàlegs...
N’hi
ha, n’hi ha.”
Theodore Boone. The Accomplice
John Grisham
“Veteran trial lawyers know that you never ask
a question if you don’t already know the answer.”
dimarts, 4 de juny del 2019
Canto jo i la muntanya balla
Irene Solà
"Y cuando me curé y me desperté, porque morirse a veces es curarse, me volví a la montaña."
"Y cuando me curé y me desperté, porque morirse a veces es curarse, me volví a la montaña."El país dels cecs
Víctor García Tur
“Van tornar les orenetes (unes altres). Però a
mi la primavera em va durar poc perquè a principis d’abril pujava a un Expreso
cap a Madrid i, de seguida, un avió se m’enduia cap a la tardor argentina (si
és que les estacions tenen pàtria). Perdre de vista Barcelona seria positiu
perquè em faria descansar del silenci imposat i la falsa desmemòria. L’enèsim
pas de rosca, encara que hagués estat contra les vèrtebres d’una anarquista,
ens havia entristit per la constatació que ni amb tot l’embat transformador
tombaríem un règim sense escrúpols, sense temps: el franquisme anacrònic i etern.”
“Van tornar les orenetes (unes altres). Però a
mi la primavera em va durar poc perquè a principis d’abril pujava a un Expreso
cap a Madrid i, de seguida, un avió se m’enduia cap a la tardor argentina (si
és que les estacions tenen pàtria). Perdre de vista Barcelona seria positiu
perquè em faria descansar del silenci imposat i la falsa desmemòria. L’enèsim
pas de rosca, encara que hagués estat contra les vèrtebres d’una anarquista,
ens havia entristit per la constatació que ni amb tot l’embat transformador
tombaríem un règim sense escrúpols, sense temps: el franquisme anacrònic i etern.” dilluns, 22 d’abril del 2019
A time to kill
John Grisham
“This one came from
the heart. It’s a first novel, and at times it rambles, but I wouldn’t change a
word if given the chance.”
Una novela africana
Oriol Sumsi
“Y a falta de noticias, naturalmente, los periódicos van llenos de opinión.”
“Y a falta de noticias, naturalmente, los periódicos van llenos de opinión.”
Los asquerosos
Santiago Lorenzo
“Se había pasado
la vida buscando el triunfo (amigos, novias) un tío que no quería triunfar. Por
eso fracasaba.”
“Se había pasado
la vida buscando el triunfo (amigos, novias) un tío que no quería triunfar. Por
eso fracasaba.” The Tales of Beedle The Bard
J.K. Rowling
“Even I, Albus
Dumbledore, would find it easiest to refuse the Invisibility Cloak; which only
goes to show that, clever as I am, I remain just as big a fool as anyone else.”
“Even I, Albus
Dumbledore, would find it easiest to refuse the Invisibility Cloak; which only
goes to show that, clever as I am, I remain just as big a fool as anyone else.”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Mario Vargas Llosa “«Cuando se es tan imbécil como este bípedo, ya se es inteligente», se le ocurrió a Rigoberto.” -
Slavoj Žižek "I n the larger order of things, we are just a species with no special importance."
