L'últim indi

Eduard Costa

“L’últim indi

El fum blanc puja Amunt,

buscant la llum,

buscant el vent,

buscant el cel,

buscant que el vegi algú.

Si us plau,

que quedi algú que encara sàpiga llegir els senyals.

Els senyals del fum.

I jo no pararé mai de posar llenya en aquest foc,

per si encara queda algú al món.

O potser jo sóc l’últim indi.

Potser aquestes són les últimes paraules de fum.

Però no pararé mai de posar llenya en aquest foc.” 

Heavy Mikel

Dolors Miquel

"-Escolta -li vai preguntar-,
per què ets tan de veritat, mentida?"

Micropoemas 4

AJO

"Desarticulada una red
que obligaba a ejercer
la Constitución."

Dolç esguard que crema

Joan Tamayo Sala

"Et recordo quan els teus fanals 
eren guaites del temps
i els meus secrets 
espurnes d'esperança." ("EL CARRER DE CASA". Fragment)

A mi no m'agraden els llibres!

Joan Portell Rifà

"I és que en Joan, fill del famós
escriptor Joan Lletra i de la
professora Marta Ferit, n’estava fins
al capdamunt de llibres. El dia de
Reis, per Sant Jordi o per l’aniversari
només li regalaven llibres, llibres
i més llibres. I els seus avis, amos
de dues llibreries de renom, també
volien que el seu únic nét
es dediqués a la llibreria familiar.
Per això sempre li regalaven llibres,
llibres i més llibres. I en Joan Lletra
Ferit, conegut pels seus amics com
en Joanet, n’havia acabat fart, de
tants llibres."

Vint-i-cinc poemes de Vicent Andrés Estellés

Curador de l'obra: Jaume Pérez Montaner

«És així, si us plau»

―Toc, toc.
―¿Qui és?
―La Mort.

La Mort ve descalça;
quan se’n va duu socs
que van fent
cloc... cloc... cloc... cloc...

―Toc toc.
―¿Qui és?
―Toc toc.
―¿Qui és?
―Toc toc.
―¿Qui és?
―Toc toc.
―¿Qui és?
¿Qui és?
¿Qui és?
...cloc... cloc... cloc... cloc...”

Sense invitació

Vicenç Villatoro

"Per què no he estat feliç? Vaig rebre bones cartes i no les he jugades malament. Estava convençut d'anar guanyant fins que he vist que m'havia errat de taula. Aquí es juga a un altre joc i amb altres regles. Amb una escala de color volia emportar-me una partida del set i mig."

Batalla campal

Pere Mallén Parramón

"Reconóceme aeropuerto del pasado
aterrizaje de lo inmenso

partícula que habla en el instante anterior a la explosión
tu reverso ilimitado

debe haber un portador
de tus más mandibulares pesadillas"

Poemes de l'alquimista

Josep Palau i Fabre

Poemes de l’alquimista és la vida mateixa de l’autor. Però, “¿i si només en fos l’actor?”, es pregunta el poeta. És la escissió entre el «jo sóc» i «jo escric»: “¿Autor? ¿Actor?” “No sé el que sóc” (Fragment del Superhome); tanmateix, “em vaig buscant” (Peix).

"Jo sóc el meu propi experiment."

Poesia catalana del barroc. Antologia

A cura d'Albert Rossich i Pep Valsalobre

"A una monja verolosa

Mala Pasqua us dó Déu, monja corcada,
bresca sens mel, trepada gelosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
ab més puntes i grops que té l'arada!
....D'alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia,
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada;
....però, si sou de vèrmens escapada,
per a ésser menjar de les cucales
(que de mal en pijor la sort vos porta)
....mantinga-us Déu la negra burullada,
i adéu-siau, que em par que em naixen ales
i em torno corb després que pic carn morta." (Francesc Vicent Garcia)

Els fruits saborosos

Josep Carner

Llibre històric, NOUCENTISTA, en què l'autor exposa tota una teoria poètica i reflexiona, amb la finalitat de moralitzar, sobre el pas del temps.

"―L’un vol la vanitat, l’altre cerca el profit; el benaventurat és qui pren l’alegria."

La Universidad Desconocida

Roberto Bolaño

"Que tus palabras te sean fieles."

If

Rudyard Kipling

"És comprensible que a algú li agradi Kipling, perquè escriu bé." (Narcís Comadira a Forma i prejudici. Papers sobre el noucentisme)

"—You'll be a man, my son—, said Grandpa Simpson.
"—You'll be a bonehead!—, Homer Simpson's response was." (The Simpsons, Old Money, 17th episode of the second season)

Fulls blaus a contrallum, Marcel Maronas Ferrera

Marcel Maronas Ferrera

"Tots aquells que indefectiblement estem
barrejant l'essència de la paraula,
sense voler enfonsar-nos en el dir,
no entenem tots els matisos que porta
la diferència entre viure i anar morint."

Llast, Narcís Comadira

Narcís Comadira

"LA VIDA

Sí, ara sóc aquí,
al centre del No-res del meu país,
l'esquerpa plana seca.
I brindo pels cent Mai,
tots els Potser, pel tímid Tant se val
i aquell Enlloc enorme...
Salu, oh vida!,
esquerpa plana seca.

Sí, ara sóc aquí."

Hijos de la ira, de Dámaso Alonso

"Y estaba sola,
y ha gritado en la oscuridad,
y estaba sola, y ha preguntado en la oscuridad, y estaba sola,
y ha preguntado
quién conducía,
quién movía aquel horrible tren.
Y no le ha contestado nadie,
porque estaba sola,
porque estaba sola." (de Mujer con alcuza)

Que dormim?, d'Enric Casasses

"I quan diem la poesia
no volem dir
allò dels poemes dels literats
sinó la carn
humana que hi batega
que hi sent que hi pateix que hi tot
a dins
i quan diem carn humana volem
dir
humana encara que sigui de vaca."

Alguna cosa ha passat. Una tria de poesia transparent

Agustí Bartra

.

"Crida

— Eh, tu, la vida!
— Qui em crida?
— Jo, la vida.
— On ets?
— En tu, la vida.
— Jo sóc tu.
— Els teus ulls brillen.
— Reflecteixen els teus
— Tu ets jo.
— Des d'on m'ho dius?
— Des de la vida.
— Eh, la vida!
— Qui em crida?
— Jo, la vida!
— Sóc la vida de la vida."