Los cachorros

Mario Vargas Llosa

Mario Vargas Llosa m'agrada. Molt. Tant com Gonzalo Torrente Ballester i Rudyard Kipling. Faig una comparació extravagant: Quim Monzó és el Vargas Llosa català. I, per exemple, Los cachorros és la seva La magnitud de la tragèdia, o a l'inrevés. I a l'inrevés... Però la literatura de Vargas Llosa és més ambiciosa, i universal. A Monzó li falten novel·les. Els contes són contes.

"Eran hombres hechos y derechos ya y teníamos todos mujer, carro, hijos que estudiaban en el Champagnat, la Inmaculada o el Santa María, y se estaban construyendo una casita para el verano en Ancón, Santa Rosa o las playas del Sur, y comenzábamos a engordar y a tener canas, barriguitas, cuerpos blandos, a usar anteojos para leer, a sentir malestares después de comer y de beber y aparecían ya en sus pieles algunas pequitas, ciertas arruguitas.”

Looking for Alaska

John Green

"There's your labyrinth of suffering. We are all going. Find your way out of the maze."

LOST IN THE SUN

Lisa Graff

Theodore Boone. The Fugitive

John Grisham

Llegeixo en anglès, per aprendre’n. Com que no en sé gaire vaig començar amb Children Picture Book’s, vaig passar als Children’s Middle Grade Book’s i he continuat amb els Young Adult Book’s, segons la classificació del The New York Times, que informa periòdicament de les principals novetats, que AMAZON puntualment em porta a casa... Etc. Així, vaig arribar a John Grisham; concretament, a la sèria Theodore Boone (#1 NEW YORK TIMES BESTSELLING). I em va agradar!, i m’ho vaig passar bé. Els pleits a la Animal Court són antològics! (“You want to do an autopsy on a goat?” Judge Yeck asked, his eyebrows arched as high as possible). O potser només és perquè enyoro exercir d’advocat... No, no us faci vergonya, llegiu Grisham!

"Seating was not regulated; you could sit anywhere you wanted. So, typically, the boys took one side of the room and the girls the other."

50 històries de Terrassa. Fets, vivències i documents

Ismael Almazán i Fernández, Àngels Carles i Pomar, Pau Claramonte i Villanueva, Josep Lluís Lacueva i Moreno, Aram Magrins i Gol, Manel Márquez i Berrocal, Pol Meseguer i Bell, Òscar Monterde i Mateo, Josep Palau i Orta, Joan Pérez i Ventalyol, Lourdes Plans i Campderrós, Pere Puig i Ustrell, Antoni Roca i Garcia, Vicenç Ruiz i Gómez, Joan Soler i Jiménez, Àngels Ventayol i Bosch

"El nom de les coses

Potser caldrà revisar la manera en que denominem les nostres esglésies? Potser no cal. La denominació de les esglésies  de Sant Pere, Sant Miguel i Santa Maria es consolidà a partir del segle XII en què un monestir de canonges rufencs s'instal·là a redós de Santa Maria. El que és interessant mencionar en aquest punt és com l'estudi de la documentació original altmedieval conservada a l'Arxiu permet la detecció d'antigues realitats que el pas dels anys ha amagat definitivament. Dues constatacions per finalitzar: primera, a finals del segle XI ens podíem trobar  fins a sis esglésies i no pas tres com ara tenim, una mostra més de la grandesa del complex eclesiàstic en època pretèrita. Segona, la història de les esglésies de Sant Pau, Sant Vicenç, Santa Maria, Santa Eulàlia, Sant Sadurní i Sant Just i Sant Pastor encara pot aportar innovacions suggeridores. La investigació històrica als arxius no para de donar fruits." (Joan Soler i Jiménez, Les esglésies de Sant Pau i Sant Vicenç d'Ègara: denominacions perdudes de les antigues esglésies  de Sant Pere)

El realismo en Gonzalo Torrente Ballester. Poder, religión y mito

Carmen Rivero Iglesias (ed.)

Mentira y seducción. La trilogía fantástica de Torrente Ballester

Angel G. Loureiro

"Un narrador no cuenta gracias a su buena memoria sino por una facultad sobrehumana."