"A fin de cuentas, ¿quién no reparó alguna vez en que los vigilantes de museo son las verdaderas obras de arte?"
dimarts, 15 de desembre del 2015
Kassel no invita a la lógica
Enrique Vila-Matas
"A fin de cuentas, ¿quién no reparó alguna vez en que los vigilantes de museo son las verdaderas obras de arte?"
"A fin de cuentas, ¿quién no reparó alguna vez en que los vigilantes de museo son las verdaderas obras de arte?"
dijous, 29 d’octubre del 2015
Rogue Lawyer
John Grisham
"There is an unwritten rule that the younger lawyers in town take these low-paying cases because (1) someone has to and (2) the older lawyers did so when they were younger."
"There is an unwritten rule that the younger lawyers in town take these low-paying cases because (1) someone has to and (2) the older lawyers did so when they were younger."dimarts, 6 d’octubre del 2015
where she went
Gayle Forman
"Then what the fuck are you doing here? What good are you then? Who are you to me? Without her, who are you? You're nothing! A nobody!"
"Then what the fuck are you doing here? What good are you then? Who are you to me? Without her, who are you? You're nothing! A nobody!"diumenge, 30 d’agost del 2015
Los cachorros
Mario Vargas Llosa
Mario Vargas Llosa m'agrada. Molt. Tant com Gonzalo Torrente Ballester i Rudyard Kipling. Faig una comparació extravagant: Quim Monzó és el Vargas Llosa català. I, per exemple, Los cachorros és la seva La magnitud de la tragèdia, o a l'inrevés. I a l'inrevés... Però la literatura de Vargas Llosa és més ambiciosa, i universal. A Monzó li falten novel·les. Els contes són contes.
"Eran hombres hechos y derechos ya y teníamos todos mujer, carro, hijos que estudiaban en el Champagnat, la Inmaculada o el Santa María, y se estaban construyendo una casita para el verano en Ancón, Santa Rosa o las playas del Sur, y comenzábamos a engordar y a tener canas, barriguitas, cuerpos blandos, a usar anteojos para leer, a sentir malestares después de comer y de beber y aparecían ya en sus pieles algunas pequitas, ciertas arruguitas.”
Mario Vargas Llosa m'agrada. Molt. Tant com Gonzalo Torrente Ballester i Rudyard Kipling. Faig una comparació extravagant: Quim Monzó és el Vargas Llosa català. I, per exemple, Los cachorros és la seva La magnitud de la tragèdia, o a l'inrevés. I a l'inrevés... Però la literatura de Vargas Llosa és més ambiciosa, i universal. A Monzó li falten novel·les. Els contes són contes."Eran hombres hechos y derechos ya y teníamos todos mujer, carro, hijos que estudiaban en el Champagnat, la Inmaculada o el Santa María, y se estaban construyendo una casita para el verano en Ancón, Santa Rosa o las playas del Sur, y comenzábamos a engordar y a tener canas, barriguitas, cuerpos blandos, a usar anteojos para leer, a sentir malestares después de comer y de beber y aparecían ya en sus pieles algunas pequitas, ciertas arruguitas.”
diumenge, 23 d’agost del 2015
Looking for Alaska
John Green
"There's your labyrinth of suffering. We are all going. Find your way out of the maze."
"There's your labyrinth of suffering. We are all going. Find your way out of the maze."
dijous, 9 de juliol del 2015
dissabte, 27 de juny del 2015
Theodore Boone. The Fugitive
John Grisham
Llegeixo
en anglès, per aprendre’n. Com que no en sé gaire vaig començar
amb Children Picture Book’s,
vaig passar als Children’s Middle
Grade Book’s i he continuat amb
els Young Adult Book’s,
segons la classificació del The New York Times, que informa
periòdicament de les principals novetats, que AMAZON puntualment em porta a casa... Etc. Així, vaig arribar a John Grisham; concretament, a la sèria
Theodore Boone (#1
NEW YORK TIMES BESTSELLING). I em va agradar!, i m’ho vaig passar
bé. Els pleits a la Animal
Court
són antològics! (“You
want to do an autopsy on a goat?” Judge Yeck asked, his eyebrows
arched as high as possible).
O potser només és perquè
enyoro exercir d’advocat... No, no us faci vergonya, llegiu
Grisham!
"Seating was not regulated; you could sit anywhere you wanted. So, typically, the boys took one side of the room and the girls the other."
Llegeixo
en anglès, per aprendre’n. Com que no en sé gaire vaig començar
amb Children Picture Book’s,
vaig passar als Children’s Middle
Grade Book’s i he continuat amb
els Young Adult Book’s,
segons la classificació del The New York Times, que informa
periòdicament de les principals novetats, que AMAZON puntualment em porta a casa... Etc. Així, vaig arribar a John Grisham; concretament, a la sèria
Theodore Boone (#1
NEW YORK TIMES BESTSELLING). I em va agradar!, i m’ho vaig passar
bé. Els pleits a la Animal
Court
són antològics! (“You
want to do an autopsy on a goat?” Judge Yeck asked, his eyebrows
arched as high as possible).
O potser només és perquè
enyoro exercir d’advocat... No, no us faci vergonya, llegiu
Grisham!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Mario Vargas Llosa “«Cuando se es tan imbécil como este bípedo, ya se es inteligente», se le ocurrió a Rigoberto.” -
Slavoj Žižek "I n the larger order of things, we are just a species with no special importance."
