diumenge, 16 de setembre del 2007

Palabra de América

Escriptors llatinoamericans reivindiquen la seva individualitat RESPECTABILITAT.
.
"Cita en Sevilla, por Guillermo Cabrera Infante
Sevilla me mata, por Roberto Bolaño
Los mitos de Cthulhu, por Roberto Bolaño
Herencia, ruptura y desencanto, por Jorge Franco
Apuntes (y algunas notas al pie) para una teoría del estigma: páginas sueltas del posible diario de un casi ex joven escritor sudamericano, por Roberto Fresán
Opiniones de un lector, por Santiago Gamboa
Dos modelos, por Gonzalo Garcés
No quiero que a mí me lean como a mis antepasados, por Fernando Owasaki
Fuerzas centrífugas y centrípetas, por Mario Mendoza
McOndo y el crack: dos experiencias grupales, por Ignacio Padilla
La literatura latinoamericana en la era de saturación mediática, por Edmundo Paz Soldán
Blogsívela. Escribir a inicios del siglo XXI desde la blogósfera, por Cristina Rivera Garza
Andreas no duerme, por Iván Thays
El fin de la narrativa latinoamericana, por Jorge Volpi
EPÍLOGO. Para otra posible «Salutación del optimismo», por Pere Gimferrer"

"Cuando la entrevistadora americana, todavía bella, me entrevistó fue para decir: «Uy, ¡Cuántos libros!», y para preguntarme enseguida: «¿Los ha leído usted todos?» «Sí», le dije, «pero solamente una vez». Bolaño, que todavía no se había ido, habló del fantasma mayor, Borges. «¿Borges, dice usted?» «Sí, Jorge Luis Borges.» «Ah, ¡otro sudaca!»" (Guillermo Cabrera Infante a Cita en Sevilla)

dimarts, 11 de setembre del 2007

Llast, Narcís Comadira

Narcís Comadira

"LA VIDA

Sí, ara sóc aquí,
al centre del No-res del meu país,
l'esquerpa plana seca.
I brindo pels cent Mai,
tots els Potser, pel tímid Tant se val
i aquell Enlloc enorme...
Salu, oh vida!,
esquerpa plana seca.

Sí, ara sóc aquí."

dilluns, 10 de setembre del 2007

De porc i de senyor, Albert Vicens i Llauradó

Albert Vicens i Llauradó

"En ma terra del Vallès, els turons són plens de merda
Quatre pins?.. Ja s'han encès!
Cinc quarteres?.. Fem vivenda!!
A mi, el Vallès, ja no em fa el pes!"

diumenge, 29 de juliol del 2007

L'home que es va perdre, Francesc Trabal

JOC INACABABLE!
.
"El cap li fa mal; ai, no, que no en té!
Abans en tenia, abans en tenia;
Un dia el va perdre i no el trobà més.
No tens res de res, home del carrer." (Francesc Pi de la Serra a L'home del carrer)


"«―¿I si la tornés a perdre?
»¿I si perdés una altra cosa?
»¿I si perdés altres coses?
»Perdre, perdre, PERDRE!
»I després trobar-ho. Trobar-ho tot. Perdre i trobar! Inaudit! Arravatador! Ultraatraient! Perdre i trobar! ¿Qui ho deia que el món és pesat i trist? Perdre i trobar, quin goig la vida, quina meravella aquest món nostre, quina felicitat de viure i viure perdent i trobant coses!"

dijous, 12 de juliol del 2007

El villano en su rincón, Lope de Vega

"«Yace aquí Juan Labrador,
que nunca sirvió a señor,
ni vio la Corte, ni al Rey,
ni temió ni dio temor;
no tuvo necesidad,
ni estuvo herido ni preso,
ni en muchos años de edad
vio en su casa mal suceso,
envidia ni enfermedad.»"

Vamos comprar um poeta

  Alfonso Cruz “A c ultura n ão se gasta. Quanto mais se usa, mais se tem.”