"Per més pensat, elaborat i formalitzat que sigui un discurs sense regulació numèrica dels seus elements sonors, sempre serà prosa. I per més primari, espontani i dolent que sigui un simple rodolí, sempre serà vers."
"He buscat desesperadament qualsevol record relacionat amb una magrana però ha estat del tot infructuós."
Doncs,
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins, en premi de les teves volences sobiranes, tos temples ornaria de flamejants magranes que, ben ferides, llencen un xàfec de robins." (Última estrofa del poema Les magranes flamejants, a Els fruits saborosos de Jodep Carner)