Vicenç Villatoro
"Per què no he estat feliç? Vaig rebre bones cartes i no les he jugades malament. Estava convençut d'anar guanyant fins que he vist que m'havia errat de taula. Aquí es juga a un altre joc i amb altres regles. Amb una escala de color volia emportar-me una partida del set i mig."
divendres, 15 d’abril del 2011
dilluns, 14 de març del 2011
Natura quasi morta
Carme Riera
“El soroll que fa el pany en encaixar-se amb el marc és veritablement inconfusible.”
“El soroll que fa el pany en encaixar-se amb el marc és veritablement inconfusible.”dissabte, 8 de gener del 2011
Córrer per ser feliç
Arcadi Alibés
"Normalment, els corredors que menys descansen són els que més es lesionen."
"Normalment, els corredors que menys descansen són els que més es lesionen."
dilluns, 13 de desembre del 2010
The 10 best books of 2010. The New York Times
- FREEDOM, by Jonathan Franzen
- THE NEW YORKER STORIES, by Ann Beattie
- ROOM, by Emma Donoghue
- SELECTED STORIES, by William Trevor
- A VISIT FROM THE GOON SQUAD, by Jennifer Egan
- APOLLO'S ANGELS: A History of Ballet, by Jennifer Homans
- CLEOPATRA, A Life, by Stacy Schiff
- THE EMPEROR OF ALL MALADIES: A Biography of Cancer, by Siddhartha Mukherjee
- FINISHING THE HAT: Collected Lyrics (1954-1981) With Attendant Comments, Principles, Heresies, Grudges, Whines and Anecdotes, by Stephen Sondheim
- THE WARMTH OF OTHER SUNS: The Epic Story of America's Great Migration, by Isabel Wilkerson
dimecres, 8 de desembre del 2010
dilluns, 22 de novembre del 2010
Crist de 200.000 braços
Agustí Bartra
Novel·la testimoniatge de l'experiència d'Agustí Bartra en el camp de concentració francès d'Argelers.
"Les ciutats dels homes tenen una naixença lenta. Els antics camins es van convertint en carrers, un camp o una era pot esdevenir una plaça. Van caient els anys i es van alçant les pedres. Potser hi ha un riu a prop, potser una muntanya estén la seva capa d’ombra. Arriben les campanes i llur veu va omplint els segles. De pares a fills va passant l’amor al sostre i al foc segur de la llar. El temps es mesura pels bressols i creus de fusta. Hi ha imatges que tenen mil anys i banderes que volen viure sempre. Les ciutats de la terra tenen una lenta naixença. Els vents coneixen els xiscles dels panells; els murs, el bes diàfan de les pluges que els van ennegrint. Oh ciutats jagudes sota la boira, ciutats de son feixuga que es desvetllen somrient quan la primavera les corona d’ocells i s’alcen cobertes de parracs solars! Ciutats de ponts i flors i nius cantant sota les estrelles llur fàcil alegria de viure ran de la mar. Ciutats assegudes i tristes, embolcallades amb vels de fum i escoltant el terrible batec de llurs cors. Les ciutats del món són la victòria dels solcs i dels fruits, de la voluntat i el somni de les generacions, d’un nom que puja de l’esperit dels homes que les han desitjades. Però aquella era una ciutat de derrota, una ciutat de brusca naixença..."
Novel·la testimoniatge de l'experiència d'Agustí Bartra en el camp de concentració francès d'Argelers.
"Les ciutats dels homes tenen una naixença lenta. Els antics camins es van convertint en carrers, un camp o una era pot esdevenir una plaça. Van caient els anys i es van alçant les pedres. Potser hi ha un riu a prop, potser una muntanya estén la seva capa d’ombra. Arriben les campanes i llur veu va omplint els segles. De pares a fills va passant l’amor al sostre i al foc segur de la llar. El temps es mesura pels bressols i creus de fusta. Hi ha imatges que tenen mil anys i banderes que volen viure sempre. Les ciutats de la terra tenen una lenta naixença. Els vents coneixen els xiscles dels panells; els murs, el bes diàfan de les pluges que els van ennegrint. Oh ciutats jagudes sota la boira, ciutats de son feixuga que es desvetllen somrient quan la primavera les corona d’ocells i s’alcen cobertes de parracs solars! Ciutats de ponts i flors i nius cantant sota les estrelles llur fàcil alegria de viure ran de la mar. Ciutats assegudes i tristes, embolcallades amb vels de fum i escoltant el terrible batec de llurs cors. Les ciutats del món són la victòria dels solcs i dels fruits, de la voluntat i el somni de les generacions, d’un nom que puja de l’esperit dels homes que les han desitjades. Però aquella era una ciutat de derrota, una ciutat de brusca naixença..."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Mario Vargas Llosa “«Cuando se es tan imbécil como este bípedo, ya se es inteligente», se le ocurrió a Rigoberto.”
