En el nombre del cerdo, de Pablo Tusset

Com amb La catedral del mar i L'esglèsia del mar o La sombra del viento i L'ombra del vent, entre tants casos, simultaniejant les edicions castellana (ecs!) i catalana, l'editor ha pretès ocultar quina és la versió original, la qual cosa és injusta, primerament amb l'escriptor, sobretot amb els lectors, i també amb el llibre mateix, PRINCIPALMENT SI LA VERSIÓ ORIGINAL ÉS LA CASTELLANA.

Lo somni, de Bernat Metge

Bernat Metge es serveix de la literatura per adoptar (lliurement) un sincretisme teològic i doctrinal, per estar al costat de tots i de ningú, defugint, mitjançant la parodia i la ironia, tot compromís ideològic, l'ESCEPTICISME: Si hom demanava a cascun hom que és estat son pare, ell nomenaria aquell qui es pensa que ho sia, però no ho sabria certament, sinó per la creença. El personatge literari, CRÍTIC, DOCTE i sobretot ENGINYÓS, ens ofereix un bell retrat del Bernat Metge històric, CÍNIC i IMMORAL.

La saga/fuga de J.B., de Gonzalo Torrente Ballester

La saga/fuga és una novel·la ambiciosa d'atmosfera surrealista i d'elements màgics i fantàstics. Historia la saga mítica dels J.B., el món mític dels arquetips locals i/o universals, que han d'alliberar la ciutat de Castraforte del Baralla, capital (real o no) d'una cinquena (íd.) província gallega, dels conqueridors: els gots, el món racional/científic; trama que es perllonga al llarg dels anys, des de l'edat mitjana. La novel·la és un clar exponent de les aptituds lúdiques de la literatura i del sentit de l'humor de l'autor de El Quijote como juego: el Señor de las Palabras.

"Si aplicamos el sentido lógico a la realidad, o destruimos la realidad, o el sentido lógico."

Amado siglo XX, Francisco Umbral

EGOLATRIA f., neol. Adoració, amor desordenat de sí mateix (Diccionari català-valencià-balear).

"Marcel Proust triunfava ruidosamente en los hoteles mientras García Lorca esperaba su piadoso fusilamiento en las afueras de Granada y Ortega se retiraba de una República revolucionaria y demandada para salvarse en Europa haciendo un largo viaje a la derecha mientras los intelectuales de Hitler, como Jünger; convalecían en los hospitales madrileños. Después de la Gran Guerra, Proust había vuelto al mundo de Guermantes y Ortega se había reencontrado con el pueblo madrileño, castizo como él, fumador de boquilla y muy distanciado de los intelectuales de Franco. Los intelectuales eran la inmensa minoría de Juan Ramón Jiménez y Raitzinger estudiaba para papa como se hacen unas oposiciones. Un tal González trajo el nuevo socialismo que duró poco.
Así es nuestro siglo XX, que no da para mucho más, pero da para el álbum familiar de las bibliotecarias de sí mismas."

Harry Potter and the Chamber of Secrets, J. K. Rowling

"Go home, Harry Potter, go home!"

Relacions particulars, Josep M Espinàs

Notícies ―gens innocents― sobre anècdotes compartides amb els personatges ESCRIPTORS Espriu, Foix, Delibes, Pla, Cela i Sagarra.

"Controlant, però, el consum de bombons, almenys a casa seva. Cada vegada que hi vaig anar, amb motiu del llibre de què he parlat, demanava en Foix a la Guadiosa que deixés sobre la taula del menjador una capsa de bombons, oberta. El poeta n'oferia als seus visitants, però no els oferia d'una manera genèrica, ad libitum, a discreció de l'admirador, sinó d'una manera reglamentada. L'Espinàs, per exemple, en podia agafar dos, de bombons. L'Editora Isabel Martí, només un. No sé si el meu amic Jaume Vallcorba, editor de les seves obres i amb qui tenia més tracte, en podia agafar tres, a més de servir-se un whisky. Jo havia sentit com la Gaudiosa deia: «Vostè prengui'n dos.»"

Màximes i mals pensaments, Santiago Rusiñol

"A les dones els agrada ensenyar les cames i tapar-se el cap. A tothom li agrada ensenyar el millor que es pensa tenir."