Els "poetes del futbol"

1. Diego Armando Maradona, F.C. Barcelona, temporada 82-83.
2. Fernando Chalana, Portugal, Eurocopa 1984.
3. Mauro, Interviú Lloyd's.
4. Jorge Amado Nunes, Paraguay, Mundial 1986.
5. Matthias Sammer, Alemania, Eurocopa 1996.
6. Manolo Mesa, Real Sporting de Gijón, temporada 78-79.
7. Jeorge Best, Manchester United, 1968.

Mapa Mut

Rubèn Intente Soler

Personalment, m'agrada no saber situar aquesta novel·la en cap tradició literària; no, almenys, en la tradició literària catalana (en català i/o en castellà, amb perdò). Segons el meu criteri, aquest també és un dels merits, per exemple, de novel·les com La pell freda i Pandora en el Congo, de l'Albert Sánchez Piñol. En canvi, per posar-ne un altre, d'exemple, Quim Monzó beu clarament dels Calders, Trabal i, ai, a mi m'ho sembla!, Folch i Torres. Aquesta de Rubèn Intente és diferent: és nova (almenys, aquí). Igualment, en aquest sentit, Mapa mut no és una novel·la gens provinciana. I la meva opinió és que la literatura catalana (en castellà, també) ho és massa, de provinciana. Mapa mut és una molt bona notícia.

És curiós, sembla com si l'autor es trobi més còmode quant més lluny està del seu propi context: més a prop de Twentynine Palms que no pas de Vic, millor amb en Josh que no amb el Mateu...

No sé si el Mateu és un personatge esplèndid (Zanón, 2010). Potser sí. A mi els pares (de la Judit i la Marta) m'han semblat els personatges més rodons; en realitat, molt més el pare que cap altre personatge.

Però, de tots els personatges de la novel·la, és la Patt qui, pel que fa estrictament a la novel·la (als fets de la novel·la), finalment dóna en el clau: "[V]ivim a prop de persones a les quals no comprenem en absolut. Senzillament no les coneixem." Precisament, aquest és l'argument de la novel·la: la deconstrucció "de les identitats dels personatges." Mapa mut és una novel·la sobre la deconstrucció "de la identitat dels que [ens] envolten" (Premsa Angle Editorial). Al llarg de la novel·la, els personatges s'aniran desconeixent, fins que, al final, el que sabem d'ells "no s'ajusta en absolut a la imatge que en teni[m]". Els personatges s'aniran transformant: la Marta "no era la mena de persona que se'n va a l'aventura a cooperar en un país perillós" -"La Marta que vaig conèixer no va morir mai, perquè mai no va existir"-, el Mateu... "és al·lucinant que hag[i] caminat tant"; la Judit, el pare, en Josh, etc., cap d'ells no és qui creiem que és (ningú no és qui creu ser). El Mateu també l'endevina: "Qui som, doncs?" "Som invisibles [!]" Mapa mut és també una novel·la sobre les contradiccions de l'ésser humà, una road movie de la creació de les (pròpies) vides dels personatges (de tots els personatges) de la novel·la.

I Mapa mut és una novel·la d'intriga, que et manté connectat fins al final.

.

"L'arrossega pel temps fregant-la a les asprors de la vida, li esbossa retalls de passats ben plausibles: homes, feines, somnis trencats, llocs, drogues, viatges... avança envellint-li el retrat virtual que s'ha fet del seu rostre juvenil, la situa en el moment de la maternitat, la vida amb la nena, el restaurant, avui..."

Harry Potter and the Goblet of Fire

J.K. Rowling

The 10 Best Books of 2009 The New York Times

1. BOTH WAYS IS THE ONLY WAY I WANT IT, by Maile Meloy
2. CHRONIC CITY, by Jonathan Lethem
3. A GATE AT THE STAIRS, by Lorrie Moore
4. HALF BROKE HORSES: A True-Life Novel, by Jeannette Walls
5. A SHORT HISTORY OF WOMEN, by Kate Walbert
6. THE AGE OF WONDER: How the Romantic Generation Discovered the Beauty and Terror of Science, by Richard Holmes
7. THE GOOD SOLDIERS, by David Finkel
8. LIT: A Memoir, by Mary Karr
9. LORDS OF FINANCE: The Bankers Who Broke the World, by Liaquat Ahamed
10. RAYMOND CARVER: A Writer’s Life, by Carol Sklenicka