"A fin de cuentas, ¿quién no reparó alguna vez en que los vigilantes de museo son las verdaderas obras de arte?"
dimarts, 15 de desembre del 2015
Kassel no invita a la lógica
Enrique Vila-Matas
"A fin de cuentas, ¿quién no reparó alguna vez en que los vigilantes de museo son las verdaderas obras de arte?"
"A fin de cuentas, ¿quién no reparó alguna vez en que los vigilantes de museo son las verdaderas obras de arte?"
dijous, 29 d’octubre del 2015
Rogue Lawyer
John Grisham
"There is an unwritten rule that the younger lawyers in town take these low-paying cases because (1) someone has to and (2) the older lawyers did so when they were younger."
"There is an unwritten rule that the younger lawyers in town take these low-paying cases because (1) someone has to and (2) the older lawyers did so when they were younger."dimarts, 6 d’octubre del 2015
where she went
Gayle Forman
"Then what the fuck are you doing here? What good are you then? Who are you to me? Without her, who are you? You're nothing! A nobody!"
"Then what the fuck are you doing here? What good are you then? Who are you to me? Without her, who are you? You're nothing! A nobody!"diumenge, 30 d’agost del 2015
Los cachorros
Mario Vargas Llosa
Mario Vargas Llosa m'agrada. Molt. Tant com Gonzalo Torrente Ballester i Rudyard Kipling. Faig una comparació extravagant: Quim Monzó és el Vargas Llosa català. I, per exemple, Los cachorros és la seva La magnitud de la tragèdia, o a l'inrevés. I a l'inrevés... Però la literatura de Vargas Llosa és més ambiciosa, i universal. A Monzó li falten novel·les. Els contes són contes.
"Eran hombres hechos y derechos ya y teníamos todos mujer, carro, hijos que estudiaban en el Champagnat, la Inmaculada o el Santa María, y se estaban construyendo una casita para el verano en Ancón, Santa Rosa o las playas del Sur, y comenzábamos a engordar y a tener canas, barriguitas, cuerpos blandos, a usar anteojos para leer, a sentir malestares después de comer y de beber y aparecían ya en sus pieles algunas pequitas, ciertas arruguitas.”
Mario Vargas Llosa m'agrada. Molt. Tant com Gonzalo Torrente Ballester i Rudyard Kipling. Faig una comparació extravagant: Quim Monzó és el Vargas Llosa català. I, per exemple, Los cachorros és la seva La magnitud de la tragèdia, o a l'inrevés. I a l'inrevés... Però la literatura de Vargas Llosa és més ambiciosa, i universal. A Monzó li falten novel·les. Els contes són contes."Eran hombres hechos y derechos ya y teníamos todos mujer, carro, hijos que estudiaban en el Champagnat, la Inmaculada o el Santa María, y se estaban construyendo una casita para el verano en Ancón, Santa Rosa o las playas del Sur, y comenzábamos a engordar y a tener canas, barriguitas, cuerpos blandos, a usar anteojos para leer, a sentir malestares después de comer y de beber y aparecían ya en sus pieles algunas pequitas, ciertas arruguitas.”
diumenge, 23 d’agost del 2015
Looking for Alaska
John Green
"There's your labyrinth of suffering. We are all going. Find your way out of the maze."
"There's your labyrinth of suffering. We are all going. Find your way out of the maze."
dijous, 9 de juliol del 2015
dissabte, 27 de juny del 2015
Theodore Boone. The Fugitive
John Grisham
Llegeixo
en anglès, per aprendre’n. Com que no en sé gaire vaig començar
amb Children Picture Book’s,
vaig passar als Children’s Middle
Grade Book’s i he continuat amb
els Young Adult Book’s,
segons la classificació del The New York Times, que informa
periòdicament de les principals novetats, que AMAZON puntualment em porta a casa... Etc. Així, vaig arribar a John Grisham; concretament, a la sèria
Theodore Boone (#1
NEW YORK TIMES BESTSELLING). I em va agradar!, i m’ho vaig passar
bé. Els pleits a la Animal
Court
són antològics! (“You
want to do an autopsy on a goat?” Judge Yeck asked, his eyebrows
arched as high as possible).
O potser només és perquè
enyoro exercir d’advocat... No, no us faci vergonya, llegiu
Grisham!
"Seating was not regulated; you could sit anywhere you wanted. So, typically, the boys took one side of the room and the girls the other."
Llegeixo
en anglès, per aprendre’n. Com que no en sé gaire vaig començar
amb Children Picture Book’s,
vaig passar als Children’s Middle
Grade Book’s i he continuat amb
els Young Adult Book’s,
segons la classificació del The New York Times, que informa
periòdicament de les principals novetats, que AMAZON puntualment em porta a casa... Etc. Així, vaig arribar a John Grisham; concretament, a la sèria
Theodore Boone (#1
NEW YORK TIMES BESTSELLING). I em va agradar!, i m’ho vaig passar
bé. Els pleits a la Animal
Court
són antològics! (“You
want to do an autopsy on a goat?” Judge Yeck asked, his eyebrows
arched as high as possible).
O potser només és perquè
enyoro exercir d’advocat... No, no us faci vergonya, llegiu
Grisham!dijous, 21 de maig del 2015
50 històries de Terrassa. Fets, vivències i documents
Ismael Almazán i Fernández, Àngels Carles i Pomar, Pau Claramonte i Villanueva, Josep Lluís Lacueva i Moreno, Aram Magrins i Gol, Manel Márquez i Berrocal, Pol Meseguer i Bell, Òscar Monterde i Mateo, Josep Palau i Orta, Joan Pérez i Ventalyol, Lourdes Plans i Campderrós, Pere Puig i Ustrell, Antoni Roca i Garcia, Vicenç Ruiz i Gómez, Joan Soler i Jiménez, Àngels Ventayol i Bosch
"El nom de les coses
Potser caldrà revisar la manera en que denominem les nostres esglésies? Potser no cal. La denominació de les esglésies de Sant Pere, Sant Miguel i Santa Maria es consolidà a partir del segle XII en què un monestir de canonges rufencs s'instal·là a redós de Santa Maria. El que és interessant mencionar en aquest punt és com l'estudi de la documentació original altmedieval conservada a l'Arxiu permet la detecció d'antigues realitats que el pas dels anys ha amagat definitivament. Dues constatacions per finalitzar: primera, a finals del segle XI ens podíem trobar fins a sis esglésies i no pas tres com ara tenim, una mostra més de la grandesa del complex eclesiàstic en època pretèrita. Segona, la història de les esglésies de Sant Pau, Sant Vicenç, Santa Maria, Santa Eulàlia, Sant Sadurní i Sant Just i Sant Pastor encara pot aportar innovacions suggeridores. La investigació històrica als arxius no para de donar fruits." (Joan Soler i Jiménez, Les esglésies de Sant Pau i Sant Vicenç d'Ègara: denominacions perdudes de les antigues esglésies de Sant Pere)
"El nom de les cosesPotser caldrà revisar la manera en que denominem les nostres esglésies? Potser no cal. La denominació de les esglésies de Sant Pere, Sant Miguel i Santa Maria es consolidà a partir del segle XII en què un monestir de canonges rufencs s'instal·là a redós de Santa Maria. El que és interessant mencionar en aquest punt és com l'estudi de la documentació original altmedieval conservada a l'Arxiu permet la detecció d'antigues realitats que el pas dels anys ha amagat definitivament. Dues constatacions per finalitzar: primera, a finals del segle XI ens podíem trobar fins a sis esglésies i no pas tres com ara tenim, una mostra més de la grandesa del complex eclesiàstic en època pretèrita. Segona, la història de les esglésies de Sant Pau, Sant Vicenç, Santa Maria, Santa Eulàlia, Sant Sadurní i Sant Just i Sant Pastor encara pot aportar innovacions suggeridores. La investigació històrica als arxius no para de donar fruits." (Joan Soler i Jiménez, Les esglésies de Sant Pau i Sant Vicenç d'Ègara: denominacions perdudes de les antigues esglésies de Sant Pere)
divendres, 17 d’abril del 2015
dissabte, 7 de març del 2015
Mentira y seducción. La trilogía fantástica de Torrente Ballester
Angel G. Loureiro
"Un narrador no cuenta gracias a su buena memoria sino por una facultad sobrehumana."
"Un narrador no cuenta gracias a su buena memoria sino por una facultad sobrehumana."
dijous, 12 de febrer del 2015
THE FAULT IN OUR STARS
Johan Green
"Late in the winter of my seventeenth year, my mother decided I was depressed, presumably because I rarely left the house, spent quite a lot of time in bed, read the same book over and over, ate infrequently, and devoted quite a bit of my abundant free time to thinking about death."
"Late in the winter of my seventeenth year, my mother decided I was depressed, presumably because I rarely left the house, spent quite a lot of time in bed, read the same book over and over, ate infrequently, and devoted quite a bit of my abundant free time to thinking about death."
dijous, 29 de gener del 2015
diumenge, 25 de gener del 2015
dilluns, 5 de gener del 2015
The Finest Story in the World
Rudyard Kipling
"Now I understood why the Lords of Life and Death shut the doors so carefully behind us. It is that we may not remember our first wooings. Were it not so, our wourld would be without inhabitants in a hundred years.”
"Now I understood why the Lords of Life and Death shut the doors so carefully behind us. It is that we may not remember our first wooings. Were it not so, our wourld would be without inhabitants in a hundred years.”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
