- FREEDOM, by Jonathan Franzen
- THE NEW YORKER STORIES, by Ann Beattie
- ROOM, by Emma Donoghue
- SELECTED STORIES, by William Trevor
- A VISIT FROM THE GOON SQUAD, by Jennifer Egan
- APOLLO'S ANGELS: A History of Ballet, by Jennifer Homans
- CLEOPATRA, A Life, by Stacy Schiff
- THE EMPEROR OF ALL MALADIES: A Biography of Cancer, by Siddhartha Mukherjee
- FINISHING THE HAT: Collected Lyrics (1954-1981) With Attendant Comments, Principles, Heresies, Grudges, Whines and Anecdotes, by Stephen Sondheim
- THE WARMTH OF OTHER SUNS: The Epic Story of America's Great Migration, by Isabel Wilkerson
dilluns, 13 de desembre del 2010
The 10 best books of 2010. The New York Times
dimecres, 8 de desembre del 2010
dilluns, 22 de novembre del 2010
Crist de 200.000 braços
Agustí Bartra
Novel·la testimoniatge de l'experiència d'Agustí Bartra en el camp de concentració francès d'Argelers.
"Les ciutats dels homes tenen una naixença lenta. Els antics camins es van convertint en carrers, un camp o una era pot esdevenir una plaça. Van caient els anys i es van alçant les pedres. Potser hi ha un riu a prop, potser una muntanya estén la seva capa d’ombra. Arriben les campanes i llur veu va omplint els segles. De pares a fills va passant l’amor al sostre i al foc segur de la llar. El temps es mesura pels bressols i creus de fusta. Hi ha imatges que tenen mil anys i banderes que volen viure sempre. Les ciutats de la terra tenen una lenta naixença. Els vents coneixen els xiscles dels panells; els murs, el bes diàfan de les pluges que els van ennegrint. Oh ciutats jagudes sota la boira, ciutats de son feixuga que es desvetllen somrient quan la primavera les corona d’ocells i s’alcen cobertes de parracs solars! Ciutats de ponts i flors i nius cantant sota les estrelles llur fàcil alegria de viure ran de la mar. Ciutats assegudes i tristes, embolcallades amb vels de fum i escoltant el terrible batec de llurs cors. Les ciutats del món són la victòria dels solcs i dels fruits, de la voluntat i el somni de les generacions, d’un nom que puja de l’esperit dels homes que les han desitjades. Però aquella era una ciutat de derrota, una ciutat de brusca naixença..."
Novel·la testimoniatge de l'experiència d'Agustí Bartra en el camp de concentració francès d'Argelers.
"Les ciutats dels homes tenen una naixença lenta. Els antics camins es van convertint en carrers, un camp o una era pot esdevenir una plaça. Van caient els anys i es van alçant les pedres. Potser hi ha un riu a prop, potser una muntanya estén la seva capa d’ombra. Arriben les campanes i llur veu va omplint els segles. De pares a fills va passant l’amor al sostre i al foc segur de la llar. El temps es mesura pels bressols i creus de fusta. Hi ha imatges que tenen mil anys i banderes que volen viure sempre. Les ciutats de la terra tenen una lenta naixença. Els vents coneixen els xiscles dels panells; els murs, el bes diàfan de les pluges que els van ennegrint. Oh ciutats jagudes sota la boira, ciutats de son feixuga que es desvetllen somrient quan la primavera les corona d’ocells i s’alcen cobertes de parracs solars! Ciutats de ponts i flors i nius cantant sota les estrelles llur fàcil alegria de viure ran de la mar. Ciutats assegudes i tristes, embolcallades amb vels de fum i escoltant el terrible batec de llurs cors. Les ciutats del món són la victòria dels solcs i dels fruits, de la voluntat i el somni de les generacions, d’un nom que puja de l’esperit dels homes que les han desitjades. Però aquella era una ciutat de derrota, una ciutat de brusca naixença..."
divendres, 29 d’octubre del 2010
diumenge, 3 d’octubre del 2010
dilluns, 27 de setembre del 2010
La bicicleta estàtica
dilluns, 6 de setembre del 2010
Alice's Adventures in Wonderland
Lewis Carroll
“Alice took up the fan and gloves, and, as the hall was very hot, she kept fanning herself all the time she went on talking: ‘Dear, dear! How queer everything is to-day! And yesterday things went on just as usual. I wonder if I’ve been changed in the night? Let me think: was I the same when I got up this morning? I almost think I can remember feeling a little different. But if I’m not the same, the next question is, Who in the world am I? Ah, that’s the great puzzle!’ And she began thinking over all the children she knew that were of the same age as herself, to see if she could have been changed for any of them.”
“Alice took up the fan and gloves, and, as the hall was very hot, she kept fanning herself all the time she went on talking: ‘Dear, dear! How queer everything is to-day! And yesterday things went on just as usual. I wonder if I’ve been changed in the night? Let me think: was I the same when I got up this morning? I almost think I can remember feeling a little different. But if I’m not the same, the next question is, Who in the world am I? Ah, that’s the great puzzle!’ And she began thinking over all the children she knew that were of the same age as herself, to see if she could have been changed for any of them.”
Both ways is the only way I want it
Maile Maloy
“The married men only simled and made jaded little jokes ―Wait until the blowjobs run out― but the lonely ones found it intolerable.”
“The married men only simled and made jaded little jokes ―Wait until the blowjobs run out― but the lonely ones found it intolerable.”
dilluns, 9 d’agost del 2010
Los mundos de Gonzalo Torrente Ballester
"Entrei na obra de Gonzalo Torrente Ballester pela sua porta maior: La saga/fuga de J. B. A minha primeira reacção à leitura, só comparável à que me tinha causado o Quixote, foi que um livro assim não podia existir. Ao lado dele tudo me pareceu pequeno, insignificante, desnecessário, ao pronto de vir a dizer mais tarde que de boa vontade daria dois ou três romances meus em troca de ser eu o autor de uma obra que considero genial de qualquer ponto de vista que se analise." (José Saramago)
Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923)
Josep Puy i Juanico
Simple recopilació, sense més ni més, de cuplets de temàtica política, sobre la persona d'Alfons Sala i Argemí i el districte electoral de Terrassa. Per cert, transcriure "respectant la grafia original de la publicació, és a dir, prèvia a la normalització fabriana" no és cap criteri d'edició: Potser la modernització ortogràfica impediria conèixer l’usus scribendi de l’autor, però ¿quin sentit té, per exemple, transcriure "gracies" (sense accent) si és evident que no representa cap realitat fonètica, la pronunciació real, que l’escriptor (o l’editor) va representar així per una falta de fixació ortogràfica clara?
"Ponts, camins i carreteres,
En Sala tot ens ho ha dut,
podem dar gracies al Sala
si no hem d’anar encare amb ruc.
Voteu al Sala, voteu al Sala,
que ell ens ha civilitzat,
gracies a ell no som salvatges
visca el nostre diputat!"
Simple recopilació, sense més ni més, de cuplets de temàtica política, sobre la persona d'Alfons Sala i Argemí i el districte electoral de Terrassa. Per cert, transcriure "respectant la grafia original de la publicació, és a dir, prèvia a la normalització fabriana" no és cap criteri d'edició: Potser la modernització ortogràfica impediria conèixer l’usus scribendi de l’autor, però ¿quin sentit té, per exemple, transcriure "gracies" (sense accent) si és evident que no representa cap realitat fonètica, la pronunciació real, que l’escriptor (o l’editor) va representar així per una falta de fixació ortogràfica clara?
"Ponts, camins i carreteres,
En Sala tot ens ho ha dut,
podem dar gracies al Sala
si no hem d’anar encare amb ruc.
Voteu al Sala, voteu al Sala,
que ell ens ha civilitzat,
gracies a ell no som salvatges
visca el nostre diputat!"
diumenge, 11 de juliol del 2010
Batalla campal
Pere Mallén Parramón
"Reconóceme aeropuerto del pasado
aterrizaje de lo inmenso
partícula que habla en el instante anterior a la explosión
tu reverso ilimitado
debe haber un portador
de tus más mandibulares pesadillas"
"Reconóceme aeropuerto del pasado
aterrizaje de lo inmenso
partícula que habla en el instante anterior a la explosión
tu reverso ilimitado
debe haber un portador
de tus más mandibulares pesadillas"
Sobrero y Mississippi
Ray Loriga
“No deja de ser gracioso que Ernest Hemingway consiguiese crear la impresión de ser un hombre a pesar de ser un escritor.
Unamuno también iba de putas.”
“No deja de ser gracioso que Ernest Hemingway consiguiese crear la impresión de ser un hombre a pesar de ser un escritor.Unamuno también iba de putas.”
divendres, 28 de maig del 2010
Digues que m'estimes encara que sigui mentida
Montserrat Roig
(Salvador Espriu) "―I vostè, senyoreta, també vol fer teatre?
(Montserrat Roig) s―No ho sé... M'agradaria escriure... potser.
Em va mirar amb gravetat d'hipocondríac i, després d'un silenci, va fer:
―Doncs, miri, senyoreta, si vol escriure ha de tenir en compte dues coses. La primera, procuri ser sincera davant el full en blanc. La segona, no m'usi, si us plau, els «llur», «adhuc», «d'antuvi», «quelcom» i procuri estalviar-me els adverbis acabats en «ment»!"
Montserrat Roig reivindica la legitimació de l’escriptura femenina, sistemàticament relegada a un segon terme. La dona s’ha de fer sentir en la llengua escrita i oral, l’escriptora ha de parlar perquè no és parlada. Les dones han començat ha sortir de l’orfenesa cultural ―”nosotras las reprimidas de la cultura” (Cixous, La risa de la medusa)―; la dona ja no ha de ser «home» per ser llegida. I aquest és un canvi que fascina i espanta alhora, que la dona escriptora fa poc a poc i d’amagat, a través d’una escletxa, de reüll, i que requereix una actitud heroica (Marçal, Una mirada sobre la fúria) i “noves mirades”, que no admetin la derrota de la memòria: “Les dones s’han vist obligades al repte de crear una altra memòria.” (Marçal). I una dona cega no pot ser una bona combatent, sinó que la dona ha de veure-hi lluny (Cixous). El camp de visió s’amplia, però a la dona escriptora li diuen que el món encara no és seu, la dona escriptora encara és la dona «coartada» (Marçal). Per això, la mirada de la dona, avui, segueix sent bòrnia. La mirada bòrnia és el símbol de la condició d’escriptora. La mirada de la dona escriptora és bòrnia perquè ha nascut dona.
(Salvador Espriu) "―I vostè, senyoreta, també vol fer teatre?
(Montserrat Roig) s―No ho sé... M'agradaria escriure... potser.
Em va mirar amb gravetat d'hipocondríac i, després d'un silenci, va fer:
―Doncs, miri, senyoreta, si vol escriure ha de tenir en compte dues coses. La primera, procuri ser sincera davant el full en blanc. La segona, no m'usi, si us plau, els «llur», «adhuc», «d'antuvi», «quelcom» i procuri estalviar-me els adverbis acabats en «ment»!"
dimarts, 11 de maig del 2010
Dins el darrer blau
Carme Riera
Dins el darrer blau és una novel·la coral que deconstrueix la història oficial i les veritats imposades pel poder dels fets que succeïren a Ciutat de Mallorca entres els anys 1687 i 169, i que dóna veu a les víctimes de la Inquisició.
"Mai ni un sol vers no li sortí sense esforç. La seca ubre del ordeñado pecho ―escriví una vegada referint-se a la penada que passava munyint la pròpia inspiració. Les paraules escollides se li anaven podrint entre les mans de tanta estona com passava manyucant-les inútilment. I els seus parts poètics donaven sempre criatures pàl·lides, quasi estrafetes, sense cap vigor, i, a més, eren fruit, per acabar-ho de compondre, d'una llarguíssima gestació, de somera més que no de senyora, i, com a tal, plena de sotragades, estemenetjos i coces."
Dins el darrer blau és una novel·la coral que deconstrueix la història oficial i les veritats imposades pel poder dels fets que succeïren a Ciutat de Mallorca entres els anys 1687 i 169, i que dóna veu a les víctimes de la Inquisició.
"Mai ni un sol vers no li sortí sense esforç. La seca ubre del ordeñado pecho ―escriví una vegada referint-se a la penada que passava munyint la pròpia inspiració. Les paraules escollides se li anaven podrint entre les mans de tanta estona com passava manyucant-les inútilment. I els seus parts poètics donaven sempre criatures pàl·lides, quasi estrafetes, sense cap vigor, i, a més, eren fruit, per acabar-ho de compondre, d'una llarguíssima gestació, de somera més que no de senyora, i, com a tal, plena de sotragades, estemenetjos i coces."
dijous, 22 d’abril del 2010
Dr Jekyll and Mr. Hyde and other stories
Robert Louis Stevenson
"Jekyll had more than a father's interest; Hyde had more than a son's indifference."
"Jekyll had more than a father's interest; Hyde had more than a son's indifference."
Poemes de l'alquimista
Josep Palau i Fabre
Poemes de l’alquimista és la vida mateixa de l’autor. Però, “¿i si només en fos l’actor?”, es pregunta el poeta. És la escissió entre el «jo sóc» i «jo escric»: “¿Autor? ¿Actor?” “No sé el que sóc” (Fragment del Superhome); tanmateix, “em vaig buscant” (Peix).
"Jo sóc el meu propi experiment."
Poemes de l’alquimista és la vida mateixa de l’autor. Però, “¿i si només en fos l’actor?”, es pregunta el poeta. És la escissió entre el «jo sóc» i «jo escric»: “¿Autor? ¿Actor?” “No sé el que sóc” (Fragment del Superhome); tanmateix, “em vaig buscant” (Peix).
"Jo sóc el meu propi experiment."
divendres, 12 de març del 2010
Els "poetes del futbol"
- Diego Armando Maradona, F.C. Barcelona, temporada 82-83.
- Fernando Chalana, Portugal, Eurocopa 1984.
- Mauro, Interviú Lloyd's.
- Jorge Amado Nunes, Paraguay, Mundial 1986.
- Matthias Sammer, Alemania, Eurocopa 1996.
- Manolo Mesa, Real Sporting de Gijón, temporada 78-79.
- Jeorge Best, Manchester United, 1968.
Mapa Mut
Rubèn Intente Soler
Personalment, m'agrada no saber situar aquesta novel·la en cap tradició literària; no, almenys, en la tradició literària catalana (en català i/o en castellà, amb perdò). Segons el meu criteri, aquest també és un dels merits, per exemple, de novel·les com La pell freda i Pandora en el Congo, de l'Albert Sánchez Piñol. En canvi, per posar-ne un altre, d'exemple, Quim Monzó beu clarament dels Calders, Trabal i, ai, a mi m'ho sembla!, Folch i Torres. Aquesta de Rubèn Intente és diferent: és nova (almenys, aquí). Igualment, en aquest sentit, Mapa mut no és una novel·la gens provinciana. I la meva opinió és que la literatura catalana (en castellà, també) ho és massa, de provinciana. Mapa mut és una molt bona notícia.
Personalment, m'agrada no saber situar aquesta novel·la en cap tradició literària; no, almenys, en la tradició literària catalana (en català i/o en castellà, amb perdò). Segons el meu criteri, aquest també és un dels merits, per exemple, de novel·les com La pell freda i Pandora en el Congo, de l'Albert Sánchez Piñol. En canvi, per posar-ne un altre, d'exemple, Quim Monzó beu clarament dels Calders, Trabal i, ai, a mi m'ho sembla!, Folch i Torres. Aquesta de Rubèn Intente és diferent: és nova (almenys, aquí). Igualment, en aquest sentit, Mapa mut no és una novel·la gens provinciana. I la meva opinió és que la literatura catalana (en castellà, també) ho és massa, de provinciana. Mapa mut és una molt bona notícia. És curiós, sembla com si l'autor es trobi més còmode quant més lluny està del seu propi context: més a prop de Twentynine Palms que no pas de Vic, millor amb en Josh que no amb el Mateu...
No sé si el Mateu és un personatge esplèndid (Zanón, 2010). Potser sí. A mi els pares (de la Judit i la Marta) m'han semblat els personatges més rodons; en realitat, molt més el pare que cap altre personatge.
Però, de tots els personatges de la novel·la, és la Patt qui, pel que fa estrictament a la novel·la (als fets de la novel·la), finalment dóna en el clau: "[V]ivim a prop de persones a les quals no comprenem en absolut. Senzillament no les coneixem." Precisament, aquest és l'argument de la novel·la: la deconstrucció "de les identitats dels personatges." Mapa mut és una novel·la sobre la deconstrucció "de la identitat dels que [ens] envolten" (Premsa Angle Editorial). Al llarg de la novel·la, els personatges s'aniran desconeixent, fins que, al final, el que sabem d'ells "no s'ajusta en absolut a la imatge que en teni[m]". Els personatges s'aniran transformant: la Marta "no era la mena de persona que se'n va a l'aventura a cooperar en un país perillós" -"La Marta que vaig conèixer no va morir mai, perquè mai no va existir"-, el Mateu... "és al·lucinant que hag[i] caminat tant"; la Judit, el pare, en Josh, etc., cap d'ells no és qui creiem que és (ningú no és qui creu ser). El Mateu també l'endevina: "Qui som, doncs?" "Som invisibles [!]" Mapa mut és també una novel·la sobre les contradiccions de l'ésser humà, una road movie de la creació de les (pròpies) vides dels personatges (de tots els personatges) de la novel·la.
I Mapa mut és una novel·la d'intriga, que et manté connectat fins al final.
.
"L'arrossega pel temps fregant-la a les asprors de la vida, li esbossa retalls de passats ben plausibles: homes, feines, somnis trencats, llocs, drogues, viatges... avança envellint-li el retrat virtual que s'ha fet del seu rostre juvenil, la situa en el moment de la maternitat, la vida amb la nena, el restaurant, avui..."
dilluns, 8 de març del 2010
The 10 Best Books of 2009 The New York Times
- BOTH WAYS IS THE ONLY WAY I WANT IT, by Maile Meloy
- CHRONIC CITY, by Jonathan Lethem
- A GATE AT THE STAIRS, by Lorrie Moore
- HALF BROKE HORSES: A True-Life Novel, by Jeannette Walls
- A SHORT HISTORY OF WOMEN, by Kate Walbert
- THE AGE OF WONDER: How the Romantic Generation Discovered the Beauty and Terror of Science, by Richard Holmes
- THE GOOD SOLDIERS, by David Finkel
- LIT: A Memoir, by Mary Karr
- LORDS OF FINANCE: The Bankers Who Broke the World, by Liaquat Ahamed
- RAYMOND CARVER: A Writer’s Life, by Carol Sklenicka
dimarts, 9 de febrer del 2010
dimecres, 3 de febrer del 2010
Charly and the Chocolate Factory
Roald Dahl
"There's not a moment to lose. You must start making preparations at once! Wash your face, comb your hair, scrub your hands, brush your teeth, blow your nose, cut your nails, polish your shoes, iron your shirt, and for heaven's sake, get all that mud off your pants! You must get ready, my boy! You must get ready for the biggest day of your life!"
"There's not a moment to lose. You must start making preparations at once! Wash your face, comb your hair, scrub your hands, brush your teeth, blow your nose, cut your nails, polish your shoes, iron your shirt, and for heaven's sake, get all that mud off your pants! You must get ready, my boy! You must get ready for the biggest day of your life!"
dilluns, 18 de gener del 2010
La pista de hielo
Roberto Bolaño
"Todos estamos acostumbrados a morirnos cada cierto tiempo y tan poco a poco que la verdad es que cada día estamos más vivos."divendres, 8 de gener del 2010
Una novelita lumpen
Roberto Bolaño
"Tuve una amiga, cuando aún iba a clases, que decía que le gustaría matar a su novio con una boma atómica."
"Tuve una amiga, cuando aún iba a clases, que decía que le gustaría matar a su novio con una boma atómica."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
