Sergi Belbel
"MARC: Quina merda, ni tan sols sé matar-me!"
dijous, 29 de novembre del 2012
Forasters
Sergi Belbel
"PARE: Ara no. (Pausa.) Per què has vingut?
FILLA (pausa): M'estic morint.
PARE (pausa tensa): Jo també."
"PARE: Ara no. (Pausa.) Per què has vingut?
FILLA (pausa): M'estic morint.
PARE (pausa tensa): Jo també."
dilluns, 15 d’octubre del 2012
Grow Up
Ben Brooks
"You: knock knock
Candywife: what
You: knock knock
Candywife: who's there?
You: disco
Candywife: disco who
You: disconnect"
Diary of a Wimpy Kid: Cabin Fever
Jeff Kinney
"See, this is the kind of nonense I’m dealing with right now. I’ve seen a lot of movies where a kid my age finds out he’s got magical powers and then gets invited to go away to some especial school. Well, if I’ve got an invitation coming, now would be the PERFECT time to get it."
dimecres, 18 de juliol del 2012
diumenge, 3 de juny del 2012
diumenge, 8 d’abril del 2012
L'home que es va perdre
Francesc Trabal
L’home que es va perdre és una novel·la lliure i imaginativa, "un lúdic viatge intel·lectual per un sincrètic univers que fa de la modernitat bandera" (ARNAU, Carme, Crisi i represa de la novel·la, dins RIQUER, COMAS, MOLAS, ed., Història de la literatura catalana, volum 10, Ariel, Barcelona, 1987, p. 9-101, p. 91), en què domina l’humor, la ironia, poc freqüent en els novel·listes dels segles XVIII i XIX. Francesc Trabal representa l’humor avantguardista: el joc, l’enginy i una actitud agressiva i, sobretot, de provocació, que es relaciona amb el surrealisme, en clau d’humor, que domina la novel·la ja des de l’inici: “Ni tu serveixes per home casat ni jo per dona casada amb tu”. La trama de la novel·la, recorreguda per una agitació frenètica, és una constant exposició lúdica d’esdeveniments.
"D'aleshores ençà, Lluís Frederic Picàbia, l'home que es va perdre, ha voltat mil pobles i ha travessat encara dotzenes de vegades les mars i les muntanyes.
I tots segurament l’hem trobat una hora o altra. ¿No recordeu, potser en aquella excursió a la costa blava, un home sol, espellifat, que travessà la platja i que miràreu amb mals ulls, tement-lo?¿No recordeu, potser en aquella ascenció a la Maladeta, que trobàreu sobtadament, fent, les feines darrera una roca, un pobre vell, trist, que us mirà amb uns ulls d’una vivor especial?
¿No recordeu haver observat amb pena profunda, en un dels vostres viatges per mar, aquell repatriat que dormia a coberta, ran d’un munt de dones, esgratinyant-se el clatell ple de borra?
¿No recordeu, en fi, a través de mil ciutats que tots heu visitat, hever passat pel davant vostre, com una segeta, entre les multituds de les grans vies, dels boulevards atapeïts, de les places amplíssimes, dels carrers obscurs, de les rambles alegres, aquest Lluís Frederic Picàbia, perdut entre la gentada, entre la immensitat del poble, brut, fet un parrac, fet una despulla humana, al qual qui sap si la pietat haurà fet que acostéssiu sovint la mà enguantada, intentant d’allargar-li la vida perquè acabés de glopejar la seva enorme victòria?”
L’home que es va perdre és una novel·la lliure i imaginativa, "un lúdic viatge intel·lectual per un sincrètic univers que fa de la modernitat bandera" (ARNAU, Carme, Crisi i represa de la novel·la, dins RIQUER, COMAS, MOLAS, ed., Història de la literatura catalana, volum 10, Ariel, Barcelona, 1987, p. 9-101, p. 91), en què domina l’humor, la ironia, poc freqüent en els novel·listes dels segles XVIII i XIX. Francesc Trabal representa l’humor avantguardista: el joc, l’enginy i una actitud agressiva i, sobretot, de provocació, que es relaciona amb el surrealisme, en clau d’humor, que domina la novel·la ja des de l’inici: “Ni tu serveixes per home casat ni jo per dona casada amb tu”. La trama de la novel·la, recorreguda per una agitació frenètica, és una constant exposició lúdica d’esdeveniments.
"D'aleshores ençà, Lluís Frederic Picàbia, l'home que es va perdre, ha voltat mil pobles i ha travessat encara dotzenes de vegades les mars i les muntanyes.
I tots segurament l’hem trobat una hora o altra. ¿No recordeu, potser en aquella excursió a la costa blava, un home sol, espellifat, que travessà la platja i que miràreu amb mals ulls, tement-lo?¿No recordeu, potser en aquella ascenció a la Maladeta, que trobàreu sobtadament, fent, les feines darrera una roca, un pobre vell, trist, que us mirà amb uns ulls d’una vivor especial?
¿No recordeu haver observat amb pena profunda, en un dels vostres viatges per mar, aquell repatriat que dormia a coberta, ran d’un munt de dones, esgratinyant-se el clatell ple de borra?
¿No recordeu, en fi, a través de mil ciutats que tots heu visitat, hever passat pel davant vostre, com una segeta, entre les multituds de les grans vies, dels boulevards atapeïts, de les places amplíssimes, dels carrers obscurs, de les rambles alegres, aquest Lluís Frederic Picàbia, perdut entre la gentada, entre la immensitat del poble, brut, fet un parrac, fet una despulla humana, al qual qui sap si la pietat haurà fet que acostéssiu sovint la mà enguantada, intentant d’allargar-li la vida perquè acabés de glopejar la seva enorme victòria?”
dissabte, 18 de febrer del 2012
dilluns, 13 de febrer del 2012
divendres, 6 de gener del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Rubèn Intente Soler Personalment, m'agrada no saber situar aquesta novel·la en cap tradició literària; no, almenys, en la tradició lite... -
'Drama de mujeres en los pueblos de España' (subtítol), en què la passió irrefrenable amor violent irrealitzable fan la TRAGÈDIA NEC...
-
Albert Vicens i Llauradó " En ma terra del Vallès, els turons són plens de merda Quatre pins?.. Ja s'han encès! Cinc quarteres?.. F...