dilluns, 5 de febrer del 2018

Dolç esguard que crema

Joan Tamayo Sala

 "Et recordo quan els teus fanals 
eren guaites del temps
i els meus secrets 
espurnes d'esperança." ("EL CARRER DE CASA". Fragment)
- Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Vamos comprar um poeta

  Alfonso Cruz “A c ultura n ão se gasta. Quanto mais se usa, mais se tem.”

  • Mapa Mut
    Rubèn Intente Soler Personalment, m'agrada no saber situar aquesta novel·la en cap tradició literària; no, almenys, en la tradició lite...
  • La casa de Bernarda Alba, Federico García Lorca
    'Drama de mujeres en los pueblos de España' (subtítol), en què la passió irrefrenable amor violent irrealitzable fan la TRAGÈDIA NEC...
  • De porc i de senyor, Albert Vicens i Llauradó
    Albert Vicens i Llauradó " En ma terra del Vallès, els turons són plens de merda Quatre pins?.. Ja s'han encès! Cinc quarteres?.. F...