Diari íntim, en que Màrius Serra ret homenatge al seu Fill, Lluís (Llullu), que mai no es mou, i per això no està mai quiet."«És l'home estàtic, la tristesa el té corprès,
les orenetes faran nius als seus cabells...»" (Dioptria de Pau Riba)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Rubèn Intente Soler Personalment, m'agrada no saber situar aquesta novel·la en cap tradició literària; no, almenys, en la tradició lite... -
'Drama de mujeres en los pueblos de España' (subtítol), en què la passió irrefrenable amor violent irrealitzable fan la TRAGÈDIA NEC...
-
Albert Vicens i Llauradó " En ma terra del Vallès, els turons són plens de merda Quatre pins?.. Ja s'han encès! Cinc quarteres?.. F...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada