Mario Vargas Llosa m'agrada. Molt. Tant com Gonzalo Torrente Ballester i Rudyard Kipling. Faig una comparació extravagant: Quim Monzó és el Vargas Llosa català. I, per exemple, Los cachorros és la seva La magnitud de la tragèdia, o a l'inrevés. I a l'inrevés... Però la literatura de Vargas Llosa és més ambiciosa, i universal. A Monzó li falten novel·les. Els contes són contes."Eran hombres hechos y derechos ya y teníamos todos mujer, carro, hijos que estudiaban en el Champagnat, la Inmaculada o el Santa María, y se estaban construyendo una casita para el verano en Ancón, Santa Rosa o las playas del Sur, y comenzábamos a engordar y a tener canas, barriguitas, cuerpos blandos, a usar anteojos para leer, a sentir malestares después de comer y de beber y aparecían ya en sus pieles algunas pequitas, ciertas arruguitas.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada