dimarts, 4 de juny del 2019
El país dels cecs
Víctor García Tur
“Van tornar les orenetes (unes altres). Però a
mi la primavera em va durar poc perquè a principis d’abril pujava a un Expreso
cap a Madrid i, de seguida, un avió se m’enduia cap a la tardor argentina (si
és que les estacions tenen pàtria). Perdre de vista Barcelona seria positiu
perquè em faria descansar del silenci imposat i la falsa desmemòria. L’enèsim
pas de rosca, encara que hagués estat contra les vèrtebres d’una anarquista,
ens havia entristit per la constatació que ni amb tot l’embat transformador
tombaríem un règim sense escrúpols, sense temps: el franquisme anacrònic i etern.”

Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Rubèn Intente Soler Personalment, m'agrada no saber situar aquesta novel·la en cap tradició literària; no, almenys, en la tradició lite...
-
'Drama de mujeres en los pueblos de España' (subtítol), en què la passió irrefrenable amor violent irrealitzable fan la TRAGÈDIA NEC...