El país dels cecs

Víctor García Tur

“Van tornar les orenetes (unes altres). Però a mi la primavera em va durar poc perquè a principis d’abril pujava a un Expreso cap a Madrid i, de seguida, un avió se m’enduia cap a la tardor argentina (si és que les estacions tenen pàtria). Perdre de vista Barcelona seria positiu perquè em faria descansar del silenci imposat i la falsa desmemòria. L’enèsim pas de rosca, encara que hagués estat contra les vèrtebres d’una anarquista, ens havia entristit per la constatació que ni amb tot l’embat transformador tombaríem un règim sense escrúpols, sense temps: el franquisme anacrònic i etern.”