Sergi Belbel
"MARTA: Prou, prou, és que no m'interessa. Mira, millor que et moris, de veritat. Vinga, mata't ja d'una vegada. Anem?
MARTA i JAUME se'n van de bracet. Marc agafa una forquilla de les taules del bar i se la
clava profundament, salvatgement, a les venes del braç. No surt sang. Se la clava al pit.
Res. La forquilla es doblega ridículament.
MARC: Quina merda, ni tan sols sé matar-me!
Fosc."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada