Sergi Belbel
"MARTA: Prou, prou, és que no m'interessa. Mira, millor que et moris, de veritat. Vinga, mata't ja d'una vegada. Anem?
MARTA i JAUME se'n van de bracet. Marc agafa una forquilla de les taules del bar i se la
clava profundament, salvatgement, a les venes del braç. No surt sang. Se la clava al pit.
Res. La forquilla es doblega ridículament.
MARC: Quina merda, ni tan sols sé matar-me!
Fosc."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Rubèn Intente Soler Personalment, m'agrada no saber situar aquesta novel·la en cap tradició literària; no, almenys, en la tradició lite... -
'Drama de mujeres en los pueblos de España' (subtítol), en què la passió irrefrenable amor violent irrealitzable fan la TRAGÈDIA NEC...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada