Quim Monzó
"Qué grande es Monzó." (Dos hombres y un armario, Julià Guillamon, La Vanguardia, Culturas, 21/11/2007)
.
"Du les mans a la butxaca del davantal i juga amb les tisores. Les treu i, amb la punta més punxeguda, es burxa en la pell del dit gros de la mà esquerra, a tocar de l'ungla, i, quan finalment aconsegueix fer-hi una incisió, desa les tisores i amb la mà dreta en va arrencant a poc a poc la pell. De tant en tant s'atura i s'eixuga la sang amb el davantal."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Rubèn Intente Soler Personalment, m'agrada no saber situar aquesta novel·la en cap tradició literària; no, almenys, en la tradició lite... -
'Drama de mujeres en los pueblos de España' (subtítol), en què la passió irrefrenable amor violent irrealitzable fan la TRAGÈDIA NEC...
-
Albert Vicens i Llauradó " En ma terra del Vallès, els turons són plens de merda Quatre pins?.. Ja s'han encès! Cinc quarteres?.. F...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada