L'Hèroe

Santiago Rusiñol

A L’Hèroe Rusiñol contraposa dues societats: la catalana, de caràcter senzill, humil i introvertit, i l’espanyola, de caràcter xulesc i arrogant; la de dels tòpics i la dels falsos valors, com l’heroïcitat, que posa en entredit ―Rusiñol ens fa evident que, al final de l’obra, no hi ha cap veritable heroi: “L’un mort; l’altre a morir.”―, i la que té en el treball un valor social de progrés. A la festa s’hi oposa el seny i el treball ―la guitarra com un element d’oposició a la feina―.

"EL CLAPAT: ¿I allí a Falipines com va lo de la beguda?
L’HÈROE: Millor que aquí. Quan vaig arribar-hi no bevia. Aquí a casa no m’hi havia avesat de criatura i no sabia beure amb modos: vull dir molt. Però et dic minyò, que després vaig rescabalar-me. N’agafava unes d’aquelles tan trontolloses, que... vaja!... perdia les coneixences.
EL CLAPAT: Allò que... si caus o no caus...
L’HÈROE: Que caus! I ben caigut! I que no hi ha pas qui t’aixequi!
EL CLAPAT: Ah, salau!
L’HÈROE: Hi ha una beguda, com si diguéssim aiguardent camforat, que en diuen ginebra...
EL CLAPAT: Ja n’he begut!
L’HÈROE: Bah! Tu has begut de tot. Doncs d’aquella, si en beus, diguem, dos gots aixís, que en poden anar venint d’enemics, que a tots els reps a escopetades. Jo, a l’entrar en batalla, en prenia una botella.
EL CLAPAT: Ja n’hi ha per anar tiran.
L’HÈROE: No parava pas de tirar, en havent begut. Al ser al coll no mirava tretes. Per poc enemic que fos, foc i an ells!
EL CLAPAT: ¿I no et vas mai etivocar?
L’HÈROE: Què vols dir?
EL CLAPAT: De tirar a un amic...
L’HÈROE: A més de quatre.
EL CLAPAT (aixecant-se): Doncs, ja veuràs: espera’t.
L’HÈROE: No, home! Els amics els errava sempre. Era una broma que els feia.
EL CLAPAT: Però, ¿i si n’haguessis tocat algun?
L’HÈROE: També hauria estat de broma. De campanya se’n fan de grosses. Si haguessis vist les que fèiem, sobretot en havent-hi mujerío!..."