Salvador Espriu
Al principi de l’obra, Altíssim, en qui podem entreveure el propi autor, presenta una funció de titelles ―"Els ninots parlaran i ballaran" (Altíssim), fent teatre en el teatre. Vathi, la reina, es fuga (a Sinera): "Corro a Sinera, │amb galant, cotxe i cuinera. │Menjarem durant la fuga..." (Vasthi). La ciutat de Susa busca una nova muller per al monarca ―"els cortesans es basquegen a triar-li una altra dona" (Altíssim)―, Hadassa, "a qui anomenem Esther" (Mardoqueu): "Quan Assuerus contempla Esther, li col·loca la corona al front i l’erigeix en reina en lloc de Vasthi." (Altíssim). Al final de l’obra, Altíssim s’adreça al poble de Sinera, que, de fet, és una Catalunya idealitzada, i predica el perdó i la tolerància: "Atorgueu-vos sense defallences, ara i créixer, de grans i de vells, una almoina recíproca de perdó i tolerància." (Altíssim). La funció s’acaba, "els putxinel·lis acoten el cap, a manera de salutació cortesa, i abandonen l’escena per jeure, al fons de la capsa" (Altíssim). És la FI DE LA IMPROVISACIÓ (per a titelles).
"Ítem, que els historiadors historiaren la història amb històries d’historiografia historiada ― i, ans de qualificar l’embolic d’estirabot, et demano de fixar-te en la manera com historien els historiadors."
0 comentarios:
Publica un comentari