Mario Vargas Llosa
“Martorell és el primer d’aquesta estirp de suplantadors de Déu ―Fielding, Balzac, Dickens, Flaubert, Tolstoi, Joyce, Faulkner― que pretenen de crear en les seves novel·les una «realitat total», el més remot cas de novel·lista totpoderós, desinteressat, omniscient i ubic. Què significa que aquesta novel·la és una de les més ambicioses? Que Tirant lo Blanc és el resultat d’una decisió tan foraviada com la d’aquell personatge de J. L. Borges que volia construir un mapamundi de mida natural. El més difícil és tractar de classificar-la, perquè totes les definicions li convenen, però cap no l’abasta.”
dimecres, 28 de desembre del 2011
dissabte, 10 de desembre del 2011
A mi no m'agraden els llibres!
Joan Portell Rifà
"I és que en Joan, fill del famós
escriptor Joan Lletra i de la
professora Marta Ferit, n’estava fins
al capdamunt de llibres. El dia de
Reis, per Sant Jordi o per l’aniversari
només li regalaven llibres, llibres
i més llibres. I els seus avis, amos
de dues llibreries de renom, també
volien que el seu únic nét
es dediqués a la llibreria familiar.
Per això sempre li regalaven llibres,
llibres i més llibres. I en Joan Lletra
Ferit, conegut pels seus amics com
en Joanet, n’havia acabat fart, de
tants llibres."
"I és que en Joan, fill del famós
escriptor Joan Lletra i de la
professora Marta Ferit, n’estava fins
al capdamunt de llibres. El dia de
Reis, per Sant Jordi o per l’aniversari
només li regalaven llibres, llibres
i més llibres. I els seus avis, amos
de dues llibreries de renom, també
volien que el seu únic nét
es dediqués a la llibreria familiar.
Per això sempre li regalaven llibres,
llibres i més llibres. I en Joan Lletra
Ferit, conegut pels seus amics com
en Joanet, n’havia acabat fart, de
tants llibres."
dimecres, 7 de desembre del 2011
En companyia d'abisme i altres obres
Sergi Belbel
En companyia d’abisme i altres obres és un joc irònic ―“El to de la ironia. De la intel·ligència.”― de contraposicions, antagonismes: El personatges són antagonistes: L’HOME (madur) com a antagonista de L’HOME MÉS JOVE, LA DONA com a antagonista de L’ALTRA DONA. Hi ha contraposició, igualment, entre el moviment i la immobilitat, que, de fet, és el “moviment que no fem”; entre el silenci i la paraula: “I continues parlant! No coneixes potser les lleis de la comunicació?!”; entre el començament i el final; entre l’ara (“ara, ara mateix, ara fa una estona o...”) i l’abans; entre la pregunta i les respostes, que aquí són “preguntes sobre la pregunta!”; etc. Ei, i, finalment i definitiva, En companyia d’abisme, que és “en companyia de ningú”!
"En companyia de ningú, això és el paradís."
En companyia d’abisme i altres obres és un joc irònic ―“El to de la ironia. De la intel·ligència.”― de contraposicions, antagonismes: El personatges són antagonistes: L’HOME (madur) com a antagonista de L’HOME MÉS JOVE, LA DONA com a antagonista de L’ALTRA DONA. Hi ha contraposició, igualment, entre el moviment i la immobilitat, que, de fet, és el “moviment que no fem”; entre el silenci i la paraula: “I continues parlant! No coneixes potser les lleis de la comunicació?!”; entre el començament i el final; entre l’ara (“ara, ara mateix, ara fa una estona o...”) i l’abans; entre la pregunta i les respostes, que aquí són “preguntes sobre la pregunta!”; etc. Ei, i, finalment i definitiva, En companyia d’abisme, que és “en companyia de ningú”!
"En companyia de ningú, això és el paradís."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Rubèn Intente Soler Personalment, m'agrada no saber situar aquesta novel·la en cap tradició literària; no, almenys, en la tradició lite... -
'Drama de mujeres en los pueblos de España' (subtítol), en què la passió irrefrenable amor violent irrealitzable fan la TRAGÈDIA NEC...
-
Albert Vicens i Llauradó " En ma terra del Vallès, els turons són plens de merda Quatre pins?.. Ja s'han encès! Cinc quarteres?.. F...