Sergi Belbel
En companyia d’abisme i altres obres és un joc irònic ―“El to de la ironia. De la intel·ligència.”― de contraposicions, antagonismes: El personatges són antagonistes: L’HOME (madur) com a antagonista de L’HOME MÉS JOVE, LA DONA com a antagonista de L’ALTRA DONA. Hi ha contraposició, igualment, entre el moviment i la immobilitat, que, de fet, és el “moviment que no fem”; entre el silenci i la paraula: “I continues parlant! No coneixes potser les lleis de la comunicació?!”; entre el començament i el final; entre l’ara (“ara, ara mateix, ara fa una estona o...”) i l’abans; entre la pregunta i les respostes, que aquí són “preguntes sobre la pregunta!”; etc. Ei, i, finalment i definitiva, En companyia d’abisme, que és “en companyia de ningú”!
"En companyia de ningú, això és el paradís."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada