“She was cold and alone in the middle of nowhere. Irene was lost.”
dilluns, 22 d’abril del 2019
A time to kill
John Grisham
“This one came from the heart. It’s a first novel, and at times it rambles, but I wouldn’t change a word if given the chance.”
“This one came from the heart. It’s a first novel, and at times it rambles, but I wouldn’t change a word if given the chance.”
Una novela africana
Oriol Sumsi
“Y a falta de noticias, naturalmente, los periódicos van llenos de opinión.”
“Y a falta de noticias, naturalmente, los periódicos van llenos de opinión.”
Los asquerosos
The Tales of Beedle The Bard
Silencio administrativo
Sara Mesa
“También se vende como positiva la
colaboración de las distintas administraciones en la tramitación, dando la
sensación de que se gana en flexibilidad, implicación e intercambio de perspectivas
y de que cuanta más gente intervenga, mejor. La realidad ‒el caso de Carmen lo
deja bien claro‒ se traduce en una mayor burocratización del proceso, que se
encarece, se hace más complejo, se ralentiza y finalmente conduce al atasco.
El
laberinto burocrático, al final, resulta ser un laberinto sin salida.”
Primavera, estiu, etcètera
Marta Rojals
“L’enterrament de ma mare va ser de les grans ocasions, perquè tenia el valor afegit que, al poble, les dones no es moren d’aquesta manera. Al poble, fora d’hores, només es moren els hòmens. Cauen pels barrancs, xafen el cotxe, s’estimben amb la moto, tomben el tractor. Però les nostres dones no. Altra feina tenen. Sobretot, com havia teoritzat algun cop la Joana, la d’aguantar tots els anys que calguin per poder cuidar dels seus vells. I dels vells i les velles que hereten els seus hòmens, podria haver-hi afegit jo, però encara em falten molt anys per ser tan espavilada com ella. Les dones viuen, reviuen i sobreviuen, aquest sembla el seu destí. Les lleis naturals del poble ja s’encarreguen d’aquestes coses, però ma mare, ves per on, al voltant d’un Seat Ritmo, camí de Móra, se les va saltar totes de pet.”
“L’enterrament de ma mare va ser de les grans ocasions, perquè tenia el valor afegit que, al poble, les dones no es moren d’aquesta manera. Al poble, fora d’hores, només es moren els hòmens. Cauen pels barrancs, xafen el cotxe, s’estimben amb la moto, tomben el tractor. Però les nostres dones no. Altra feina tenen. Sobretot, com havia teoritzat algun cop la Joana, la d’aguantar tots els anys que calguin per poder cuidar dels seus vells. I dels vells i les velles que hereten els seus hòmens, podria haver-hi afegit jo, però encara em falten molt anys per ser tan espavilada com ella. Les dones viuen, reviuen i sobreviuen, aquest sembla el seu destí. Les lleis naturals del poble ja s’encarreguen d’aquestes coses, però ma mare, ves per on, al voltant d’un Seat Ritmo, camí de Móra, se les va saltar totes de pet.”
Discursos
diumenge, 21 d’abril del 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Vamos comprar um poeta
Alfonso Cruz “A c ultura n ão se gasta. Quanto mais se usa, mais se tem.”
-
Rubèn Intente Soler Personalment, m'agrada no saber situar aquesta novel·la en cap tradició literària; no, almenys, en la tradició lite...
-
'Drama de mujeres en los pueblos de España' (subtítol), en què la passió irrefrenable amor violent irrealitzable fan la TRAGÈDIA NEC...
-
Albert Vicens i Llauradó " En ma terra del Vallès, els turons són plens de merda Quatre pins?.. Ja s'han encès! Cinc quarteres?.. F...