Primavera, estiu, etcètera

Marta Rojals

“L’enterrament de ma mare va ser de les grans ocasions, perquè tenia el valor afegit que, al poble, les dones no es moren d’aquesta manera. Al poble, fora d’hores, només es moren els hòmens. Cauen pels barrancs, xafen el cotxe, s’estimben amb la moto, tomben el tractor. Però les nostres dones no. Altra feina tenen. Sobretot, com havia teoritzat algun cop la Joana, la d’aguantar tots els anys que calguin per poder cuidar dels seus vells. I dels vells i les velles que hereten els seus hòmens, podria haver-hi afegit jo, però encara em falten molt anys per ser tan espavilada com ella. Les dones viuen, reviuen i sobreviuen, aquest sembla el seu destí. Les lleis naturals del poble ja s’encarreguen d’aquestes coses, però ma mare, ves per on, al voltant d’un Seat Ritmo, camí de Móra, se les va saltar totes de pet.”