John Grisham
dissabte, 28 de desembre del 2019
Les incerteses
Jaume Cabré
"La literatura transmet un missatge essencial que té un vessant pràctic: ajuda l'individu a entendre's, a explicar-se vivències que en algun moment l'han superat o no ha acabat de capir. I no estic parlant d'aquella xacra (quan es fa passar per literatura) que són els llibres d'autoajuda."
"La literatura transmet un missatge essencial que té un vessant pràctic: ajuda l'individu a entendre's, a explicar-se vivències que en algun moment l'han superat o no ha acabat de capir. I no estic parlant d'aquella xacra (quan es fa passar per literatura) que són els llibres d'autoajuda."
Lectura fácil
Cristina Morales
"Me acerqué a él y él, aun sin llegar a alejarse, se movió como si le incomodara mi cercanía, igual que revolotean los canarios enjaulados cuando metes un dedo entre los barrotes."
"Me acerqué a él y él, aun sin llegar a alejarse, se movió como si le incomodara mi cercanía, igual que revolotean los canarios enjaulados cuando metes un dedo entre los barrotes."
The Last Juror
John Grisham
“AUTHOR’S NOTE
“AUTHOR’S NOTE
Very few laws remain the same. Once
enacted, they are likely to be studied, modified, amended, then often repealed
altogether. This constant tinkering by judges and lawmakers is usually a good
thing. Bad laws are weeded out. Weak laws are improved. Good laws are fine
tuned.
I took great liberty with a few of
the laws that existed in Mississippi in the 1970s. The ones I mistreated in
this book have now been amended and improved. I misused them to move my story
along. I do this all the time and never feel guilty about it, since I can
always disclaim things on this page.
If you spot these mistakes, please
don’t write me a letter. I acknowledge my mistakes. They were intentional.
Thanks to Grady Tollison and Ed Perry of Oxford, Mississippi,
for their recollections of old laws and procedures. And to Don Witten and Mr.
Jessie Phillips of The Oxford Eagle. And to Gary Greene for technical
advice.”
L'últim indi
Eduard Costa
“L’últim indi
El fum blanc puja Amunt,
buscant la llum,
buscant el vent,
buscant el cel,
buscant que el vegi algú.
Si us plau,
que quedi algú que encara sàpiga
llegir els senyals.
Els senyals del fum.
I jo no pararé mai de posar
llenya en aquest foc,
per si encara queda algú al món.
O potser jo sóc l’últim indi.
Potser aquestes són les últimes
paraules de fum.
Però no pararé mai de posar llenya en aquest foc.”
Els dics
Irene Solà
“Hi ha odis que es transmeten de pares a fills. Nens de tres i quatre anys, i nou i deu, que entenen les converses dels adults encara que els adults no s’ho pensin, que capten un gest d’animadversió, una mirada d’antipatia; que, com els gossos, noten el subtil canvi d’olor dels seus pares, la sobtada alteració en la respiració després d’un fet específic, d’una interacció concreta, de l’aparició d’algú. I es fan seu l’odi. Se n’apropien i el comparteixen. Per amor i lleialtat i pertinença al clan.”
“Hi ha odis que es transmeten de pares a fills. Nens de tres i quatre anys, i nou i deu, que entenen les converses dels adults encara que els adults no s’ho pensin, que capten un gest d’animadversió, una mirada d’antipatia; que, com els gossos, noten el subtil canvi d’olor dels seus pares, la sobtada alteració en la respiració després d’un fet específic, d’una interacció concreta, de l’aparició d’algú. I es fan seu l’odi. Se n’apropien i el comparteixen. Per amor i lleialtat i pertinença al clan.”
Esbós d'anecdotari sobre Miquel Bosch i Jover
Marcel·lí Bosch i Portí
“Els pobles petits de muntanya, d’avorrits, res de res. Una mica d’imaginació, uns bons llibres i ganes d’enraonar amb la gent!”
“Els pobles petits de muntanya, d’avorrits, res de res. Una mica d’imaginació, uns bons llibres i ganes d’enraonar amb la gent!”
Monòleg del perdó
Enric Casasses
“‒Un monòleg, sí, un persona que té la paraula i parla però per dir què.
‒Re: per donar alguna cosa.
‒Ostres, no, si us plau, «alguna cosa» un altre cop, no.
‒Ei, que he dit per donar, èh, ja m’entens, oi? Va així, mira: do’m alguna cosa, consol, do’m alguna cosa... i així tots, un per un.
‒Ui, quina feinada.
‒No: bata una actriu en un escenari i que els espectadors se li posin davant i tots hi passen.
‒Com?
“‒Un monòleg, sí, un persona que té la paraula i parla però per dir què.
‒Re: per donar alguna cosa.
‒Ostres, no, si us plau, «alguna cosa» un altre cop, no.
‒Ei, que he dit per donar, èh, ja m’entens, oi? Va així, mira: do’m alguna cosa, consol, do’m alguna cosa... i així tots, un per un.
‒Ui, quina feinada.
‒No: bata una actriu en un escenari i que els espectadors se li posin davant i tots hi passen.
‒Com?
‒Tots alhora.
‒I de què tracta? És un conte, hi ha
una història o què? O només delireu...
‒Sí, exacte: és una pel·lícula de
cowboys espiritistes de ciència ficció i d’animals que parlen, històrica, del
segle xix, amb tot basat en fets reals i en reals contes de fades, i tracta d’unes
quantes i certes coses que...
‒Que què?
‒Que encara no han passat... i, sobretot,
el monòleg mateix, en sa presentació escènica, és un fet real.
‒Brrr...
‒Hm!
‒Però hi ha història així amb
argument o...?
‒No, no, sí.
‒És un monòleg, no ho sé, vols dir? A
mi del teatre m’agraden els diàlegs...
N’hi
ha, n’hi ha.”
Theodore Boone. The Accomplice
John Grisham
“Veteran trial lawyers know that you never ask a question if you don’t already know the answer.”
“Veteran trial lawyers know that you never ask a question if you don’t already know the answer.”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Vamos comprar um poeta
Alfonso Cruz “A c ultura n ão se gasta. Quanto mais se usa, mais se tem.”
-
Rubèn Intente Soler Personalment, m'agrada no saber situar aquesta novel·la en cap tradició literària; no, almenys, en la tradició lite...
-
'Drama de mujeres en los pueblos de España' (subtítol), en què la passió irrefrenable amor violent irrealitzable fan la TRAGÈDIA NEC...
-
Albert Vicens i Llauradó " En ma terra del Vallès, els turons són plens de merda Quatre pins?.. Ja s'han encès! Cinc quarteres?.. F...