Conte d'hivern, William Shakespeare (Traducció: Josep Ma. de Segarra)

La gelosia té l'origen més en la SUPÈRBIA que no pas en l'engany.

.

"Com hi tocava en les sospites certes

i en el meu just pressentiment! Ai las!
Si n'hagués sabut menys! Que és maleït
aquest veure-hi tan clar! Dins d'una copa
hi pot haver una aranya, engolir-se-la
un i deixar-la estar sense prendre part
en el verí, perquè la intel·ligència
no és infectada; però, si un presenta
als seus ulls l'avorrit ingredient
i si li fa conèixer on ha begut,
la gorja i les costelles li trontollen
amb uns singlots i escarafalls de fàstics.
Doncs jo he begut, i he contemplat l'aranya." (LEONTES)

La llegada de los dioses, Antonio Buero Vallejo

Obra de teatre sobre la ceguera davant del fracàs i la pròpia debilitat enfront de les injustícies, la hipocresia i els DESIGS SUBCONSCIENTS.

"Al lector se le miente y no se le engaña, porque se hace cargo."

The Secret Diary of Adrian Mole Aged 13 3/4, Sue Townsend

Diari personal DIVERTIT d'Adrian Mole, un noi de només 13 anys i tres quarts.

"My mother has got an interview for a job. She is practising her typing and not doing any cooking. So what will it be like if she gets the job? My father should put his foot down before we are a broken home."

El seu cànon?

1. At Swim-two-Birds, Flann O'Brien
   "At-Swim-two-Birds es un laberinto cuyos muros están cubiertos de espejos. La realidad se fractura en ellos sin cesar, se empequeñece o magnifica, es demolida hasta transformarse en otra realidad que es pura y simplemente literatura. La forma anticipa algunas novelas que muchos años después intentarían una nueva estructuración del género. Pero ninguna puede compararse a la del irlandés en cuanto a ejercicio del humor, a su radiante alegría, a la felicidad que transpira el lenguaje." (Sergio Pitol a El Mago de Viena)

La tejedora de sueños, Antonio Buero Vallejo

Penèlope aguanta seguir amb fidelitat Ulisses. PENÈLOPE, PER FIDELITAT A ULISSES, ÉS INFIDEL A ELLA MATEIXA.

"Mis pretendientes terminaron su comida. Los criados devoran las sobras... Hay hambre en la casa." (PENÉLOPE)

Alma viva, de Maite Lucas

"Por su acción perece quien el cuerpo mata

y nadie conoce a quien mata el alma." (de Gibran Jalil Gibran)

.

"Es demasiado sensible para vivir en la tierra."

La metáfora, de José Luis Martínez-Dueñas

Hijos de la ira, de Dámaso Alonso

"Y estaba sola,
y ha gritado en la oscuridad,
y estaba sola, y ha preguntado en la oscuridad, y estaba sola,
y ha preguntado
quién conducía,
quién movía aquel horrible tren.
Y no le ha contestado nadie,
porque estaba sola,
porque estaba sola." (de Mujer con alcuza)

¿Qué son las lenguas?

Enrique Bernárdez

Llengua és un concepte impossible de definir amb precisió ―i, consegüentment, és manipulable―. S'ha dit moltes vegades que una llengua és «un dialecte amb exèrcit». En qualsevol cas, un dialecte també és una realització plena de la llengua, diferenciada d'altres realitzacions, també plenes, de la mateixa llengua: "TOT DIALECTE ÉS LLENGUA." (Joan Venuy).

El meu cànon

1. La saga/fuga de J.B., Gonzalo Torrente Ballester
2. Don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes Saavedra
3. Romeo and Juliet, William Shakespeare
4. Kim, Rudyard Kipling
5. Madame Bovary, Gustave Flaubert
6. Le Rouge et le Noir, Stendhal
7. Crist de 200.000 braços, Agustí Bartra
8. El público, Federico García Lorca
9. La tía Julia y el escribidor, Mario Vargas Llosa
10. Hijos de la ira, Dámaso Alonso

En el nombre del cerdo, de Pablo Tusset

Com amb La catedral del mar i L'esglèsia del mar o La sombra del viento i L'ombra del vent, entre tants casos, simultaniejant les edicions castellana (ecs!) i catalana, l'editor ha pretès ocultar quina és la versió original, la qual cosa és injusta, primerament amb l'escriptor, sobretot amb els lectors, i també amb el llibre mateix, PRINCIPALMENT SI LA VERSIÓ ORIGINAL ÉS LA CASTELLANA.

Lo somni, de Bernat Metge

Bernat Metge es serveix de la literatura per adoptar (lliurement) un sincretisme teològic i doctrinal, per estar al costat de tots i de ningú, defugint, mitjançant la parodia i la ironia, tot compromís ideològic, l'ESCEPTICISME: Si hom demanava a cascun hom que és estat son pare, ell nomenaria aquell qui es pensa que ho sia, però no ho sabria certament, sinó per la creença. El personatge literari, CRÍTIC, DOCTE i sobretot ENGINYÓS, ens ofereix un bell retrat del Bernat Metge històric, CÍNIC i IMMORAL.

La saga/fuga de J.B., de Gonzalo Torrente Ballester

La saga/fuga és una novel·la ambiciosa d'atmosfera surrealista i d'elements màgics i fantàstics. Historia la saga mítica dels J.B., el món mític dels arquetips locals i/o universals, que han d'alliberar la ciutat de Castraforte del Baralla, capital (real o no) d'una cinquena (íd.) província gallega, dels conqueridors: els gots, el món racional/científic; trama que es perllonga al llarg dels anys, des de l'edat mitjana. La novel·la és un clar exponent de les aptituds lúdiques de la literatura i del sentit de l'humor de l'autor de El Quijote como juego: el Señor de las Palabras.

"Si aplicamos el sentido lógico a la realidad, o destruimos la realidad, o el sentido lógico."