"Una nit molt fosca,
el cirerer va sentir com la lluna es queixava de la solitud en la foscor.
I per poder-li fer companyia, va fer sortir a cada branca
unes boniques flors blanques
com petites espurnes de llum,
que des de lluny saludaven la lluna."
el cirerer va sentir com la lluna es queixava de la solitud en la foscor.
I per poder-li fer companyia, va fer sortir a cada branca
unes boniques flors blanques
com petites espurnes de llum,
que des de lluny saludaven la lluna."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada