dimarts, 9 de desembre del 2008
dilluns, 8 de desembre del 2008
Ya sólo habla de amor
Ray Loriga
Ya sólo habla de amor és una història d'amor, del doble vincle de compassió ―angoixa, consol, desesperació...― i amor, desamor, l'amor perdut, adéu!
"Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem amor?" (Josep Carner, La poma escollida, a Els fruits saborosos)
“Se llamaba Mónica y era morena. Y tenía su vida, su novio, todas esas cosas que tiene la gente. Y no era, y esto Sebastián querría dejarlo muy claro, una musa, ni una maga, ni una bruja, ni un recuerdo, ni nada de esas cosas con las que la literatura suprime a menudo a las mujeres. Era una mujer. Una mujer hermosa además, pero una mujer real. Como son reales todas las cosas a este lado del espejo. No era desde luego suya, pero tampoco le era del todo ajena, y sin embargo, y Sebastián querría insistir en ello, estaba libre de toda culpa y libre en general de la locura de Sebastián. Una locura que, por otro lado, y como ella bien sabía, no era cierta.”
Ya sólo habla de amor és una història d'amor, del doble vincle de compassió ―angoixa, consol, desesperació...― i amor, desamor, l'amor perdut, adéu!
"Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem amor?" (Josep Carner, La poma escollida, a Els fruits saborosos)
“Se llamaba Mónica y era morena. Y tenía su vida, su novio, todas esas cosas que tiene la gente. Y no era, y esto Sebastián querría dejarlo muy claro, una musa, ni una maga, ni una bruja, ni un recuerdo, ni nada de esas cosas con las que la literatura suprime a menudo a las mujeres. Era una mujer. Una mujer hermosa además, pero una mujer real. Como son reales todas las cosas a este lado del espejo. No era desde luego suya, pero tampoco le era del todo ajena, y sin embargo, y Sebastián querría insistir en ello, estaba libre de toda culpa y libre en general de la locura de Sebastián. Una locura que, por otro lado, y como ella bien sabía, no era cierta.”
dimecres, 3 de desembre del 2008
The Sunday Times books of the year: Fiction
- A MERCY by Toni Morrison
- THE WHITE TIGER by Aravind Adiga
- DEATH by Tim Winton
- ALL OUR WORDLY GOODS by Irene Nemirovsky
- INDIGNATION by Philip Roth
- GOOD'S OWN COUNTRY by Ross Raisin
- DEAF SENTENCE by David Lodge
- THE BROKEN WORD by Adam Foulds
- THE SPARE ROOM by Helen Garner
- HOME by Marilynne Robinson
- HIS ILLEGAL SELF by Peter Carey
- HOME by Marilynne Robinson
- HIS ILLEGAL SELF by Peter Carey
The 10 Best Books of 2008 The New York Times Review
Fiction
- DANGEROUS LAUGHTER: Thirteen Stories by Steven Millhauser
- A MERCY by Tony Morrison
- NETHERLAND by Joseph O'Neill
- 2666 by Roberto Bolaño
- UNACCUSTOMED EARTH by Jhumpa Lahiri
Nonfiction
- THE DARK SIDE: The Inside Story of How the War on Terror Turned Into a War on American Ideals by Jone Mayer
- THE FOREVER WAR by Dexter Filkins
- NOTHING TO BE FRIGTHENED OF by Julian Barnes
- THE REPUBLIC OF SUFFERING: Death and the American Civil War by Drew Gilpin Faust
- THE WORLD IS WHAT IT IS: The Autorized Biography of V. S. Naipaul by Patrick French
dilluns, 1 de desembre del 2008
dilluns, 24 de novembre del 2008
Quiet
dilluns, 17 de novembre del 2008
Els fruits saborosos
Josep Carner
Llibre històric, NOUCENTISTA, en què l'autor exposa tota una teoria poètica i reflexiona, amb la finalitat de moralitzar, sobre el pas del temps.
"―L’un vol la vanitat, l’altre cerca el profit; el benaventurat és qui pren l’alegria."
Llibre històric, NOUCENTISTA, en què l'autor exposa tota una teoria poètica i reflexiona, amb la finalitat de moralitzar, sobre el pas del temps.
"―L’un vol la vanitat, l’altre cerca el profit; el benaventurat és qui pren l’alegria."
dijous, 6 de novembre del 2008
Dr. Jekyll and Mr. Hyde
Robert Louis Stevenson*
*Versió bilingüe, abreujada i simplificada
La novel·la és una al·legoria sobre el be i el mal, que configuren la naturalesa de l’home, que no és realment un, sinó dos: "man’s dual nature", Henry Jekyll i Edward Hyde.
*Versió bilingüe, abreujada i simplificada
La novel·la és una al·legoria sobre el be i el mal, que configuren la naturalesa de l’home, que no és realment un, sinó dos: "man’s dual nature", Henry Jekyll i Edward Hyde.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
Els judicis de Nuremberg
José Luis Pérez Triviño
Rigorosa justícia: nullum crim sine poena.
"La situació en la qual es trobava l'acusació i els acusats era paradoxal, ja que els que havien deixat de costat per complet el principi de legalitat, l'invocaven ara en la seva defensa, mentre que aquells jutjats per la seva arbitrarietat, tenien difícil trobar en la legalitat vigent un punt en què fonamentar la seva acusació."
Rigorosa justícia: nullum crim sine poena.
"La situació en la qual es trobava l'acusació i els acusats era paradoxal, ja que els que havien deixat de costat per complet el principi de legalitat, l'invocaven ara en la seva defensa, mentre que aquells jutjats per la seva arbitrarietat, tenien difícil trobar en la legalitat vigent un punt en què fonamentar la seva acusació."
dissabte, 18 d’octubre del 2008
dijous, 2 d’octubre del 2008
Lenguas en guerra
Irene Lozano
Premi ESPASA ENSAYO 2005
Irene Lozano explica el conflicte GUERRA entre el castellà i el català, el basc i el gallec no des del judici sinó des del prejudici, posant l'emfasi allà on li convé més: la llengua franca en sentit oposat a les llengües vernaculars, minoritàries i regionals (i, és clar, no gens pròpies). EL PROBLEMA DE LES LLENGÜES (en guerra) ÉS UNA QÜESTIÓ IDEOLÒGICA.
"En el fondo es la vieja pugna entre conservadurismo y progreso, entre aldeanismo y universalismo, entre la cerrazón de limitar el mundo a lo que se ve desde el campanario del pueblo y la vocación de ampliar esos horizontes mediante el aprendizaje y el contacto humano."
Premi ESPASA ENSAYO 2005
Irene Lozano explica el conflicte GUERRA entre el castellà i el català, el basc i el gallec no des del judici sinó des del prejudici, posant l'emfasi allà on li convé més: la llengua franca en sentit oposat a les llengües vernaculars, minoritàries i regionals (i, és clar, no gens pròpies). EL PROBLEMA DE LES LLENGÜES (en guerra) ÉS UNA QÜESTIÓ IDEOLÒGICA.
"En el fondo es la vieja pugna entre conservadurismo y progreso, entre aldeanismo y universalismo, entre la cerrazón de limitar el mundo a lo que se ve desde el campanario del pueblo y la vocación de ampliar esos horizontes mediante el aprendizaje y el contacto humano."
divendres, 26 de setembre del 2008
dimarts, 16 de setembre del 2008
Bolaño salvaje
Edició d'Edmundo Paz Soldán i Gustavo Faverón Patriau
Llibre col·lectiu sobre l'escriptor de culte Roberto Bolaño, novel·lista UNIVERSAL de l'apocalipsi, del passat, del present i del futur.
"El escritor ya no está. Quedan la obra y la leyenda. Quedan la literatura y el apocalipsis." (ROBERTO BOLAÑO: LITERATURA Y APOCALIPSIS, Edmundo Paz Soldán)
Llibre col·lectiu sobre l'escriptor de culte Roberto Bolaño, novel·lista UNIVERSAL de l'apocalipsi, del passat, del present i del futur.
"El escritor ya no está. Quedan la obra y la leyenda. Quedan la literatura y el apocalipsis." (ROBERTO BOLAÑO: LITERATURA Y APOCALIPSIS, Edmundo Paz Soldán)
dimecres, 10 de setembre del 2008
La botiga de la Formiga Piga
Emili Teixidor
Conte infantil en què una formiga anomenada Piga dóna senzills consells que fan feliç. Literatura juvenil. BONA LITERATURA.
"Quan bufa el vent, m'arrapo a la seva
força perquè m'estiri cap amunt
encara que em cansi;
quan plou bado totes les fulles per
regar-les bé encara que em mulli;
quan sento la saba, que és la sang
dels arbres, que em corre per dins
estrenyo fort el tronc per enviar-la
cap amunt encara que em faci mal
l'escorça..."
Conte infantil en què una formiga anomenada Piga dóna senzills consells que fan feliç. Literatura juvenil. BONA LITERATURA.
"Quan bufa el vent, m'arrapo a la seva
força perquè m'estiri cap amunt
encara que em cansi;
quan plou bado totes les fulles per
regar-les bé encara que em mulli;
quan sento la saba, que és la sang
dels arbres, que em corre per dins
estrenyo fort el tronc per enviar-la
cap amunt encara que em faci mal
l'escorça..."
dilluns, 1 de setembre del 2008
Gonzalo Torrente Ballester
Edición de Javier Villán
Transcripció de les ponències i sessions de la Semana de Autor sobre Gonzalo Torrente Ballester, al Centro Cultural del Instituto de Cooperación Iberoamericana de Buenos Aires, del 12 al 15 de setembre de 1988.
.
"Los galleguistas de 1936 eran fusilados. Si yo me hubiera dejado fusilar, no hubiera escrito La Saga/Fuga de J.B. Me fui a la España nacional y no a la republicana, porque en la España nacional tenía una mujer y dos hijos que me importaban mucho más que la Guerra Civil."
dilluns, 14 de juliol del 2008
dimecres, 25 de juny del 2008
Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury
Quim Monzó
"De petit, quan em preguntaven: «I tu, maco, ¿què vols ser quan siguis gran?», contestava: «Depravat.»"
"De petit, quan em preguntaven: «I tu, maco, ¿què vols ser quan siguis gran?», contestava: «Depravat.»"
dilluns, 16 de juny del 2008
Apel·les Fenosa
Alexandre Cirici
"En efecte, hi ha formes de plàstica que entres pels ulls, perquè són essencialment visibles; n’hi ha d’altres que entren pel cap, perquè són essencialment intel·lectuals; n’hi ha que entren per les mans, perquè són més que tot aptes per a l’experiència vital; però l’art de Fenosa no és fet per entrar ni pels ulls, ni pel cap, ni per les mans, sinó pel cor. Si entrés pels ulls, podria voler justificar-se per un esteticisme; si pel cap, per una demostració; si per les mans, per una actitud. Però la seva més autèntica justificació és la del sentiment, l’autèntica vivència d’un estat efectiu capaç d’ésser comunicat."
"En efecte, hi ha formes de plàstica que entres pels ulls, perquè són essencialment visibles; n’hi ha d’altres que entren pel cap, perquè són essencialment intel·lectuals; n’hi ha que entren per les mans, perquè són més que tot aptes per a l’experiència vital; però l’art de Fenosa no és fet per entrar ni pels ulls, ni pel cap, ni per les mans, sinó pel cor. Si entrés pels ulls, podria voler justificar-se per un esteticisme; si pel cap, per una demostració; si per les mans, per una actitud. Però la seva més autèntica justificació és la del sentiment, l’autèntica vivència d’un estat efectiu capaç d’ésser comunicat."
Això és (i no és) allò
Jesús Tuson
Els actes de parla enfronten un emissor i un receptor, una activitat que participa bastant de la naturalesa de jocs, al qual estem cridats d’entrada tot tipus de jugadors: Freqüentment, l’emissior concentra en el missatge incentius per a la fruïció: intencionalitat eufemística o irònica, en què usen la ironia com una forma de crítica i atac —l’argument basat en l’atac i la desqualificació— i com un recurs per generar complicitat amb els receptors. Tanmateix, la ironia exigeix una determinada competència cultural i ideològica dels receptors, ja que sempre fa referència a qüestions del context o d’altres textos —per exemple, "Antes muerta que Sevilla", Jordi Sevilla, ministre d’Administracions públiques (MAP), la reforma de l’Estatut, la demanda de noves competències...—, que se suposa que el receptor coneix (els sobreentesos). En el text discursiu (no literari), l’emissor es dirigeix primordialment a l’enteniment (creences i coneixements) del receptor.
"Una metàfora és un viatge
Diuen que els antics grecs tenien el costum d’anar al teatre; i que es delien per les obres tràgiques d’Esquil, Sòfocles i Eurípides. I que arribaven als cims de l’emoció quan reconeixien l’Antígona, l’Edip, el Creont i l’Eurídice. I tota la resta de personatges d’unes tragèdies que avui considerem clàssiques i obres mestres de la literatura universal. També descobrien, per la trama i per les al·lusions, ciutats com ara Tebes o Micenes. I això reforçava, encara més, la dosi de l’emoció. Aquest és l’Edip! Aquesta, l’Antígona! Això és Tebes! Però, és clar, res d’això era veritat i, doncs, el plaer dels espectadors no brollava de la trobada amb la realitat de les persones i dels llocs, sinó de la imitació de les persones i dels llocs: aquest és (i no és) aquell; això és (i no és) allò."
Els actes de parla enfronten un emissor i un receptor, una activitat que participa bastant de la naturalesa de jocs, al qual estem cridats d’entrada tot tipus de jugadors: Freqüentment, l’emissior concentra en el missatge incentius per a la fruïció: intencionalitat eufemística o irònica, en què usen la ironia com una forma de crítica i atac —l’argument basat en l’atac i la desqualificació— i com un recurs per generar complicitat amb els receptors. Tanmateix, la ironia exigeix una determinada competència cultural i ideològica dels receptors, ja que sempre fa referència a qüestions del context o d’altres textos —per exemple, "Antes muerta que Sevilla", Jordi Sevilla, ministre d’Administracions públiques (MAP), la reforma de l’Estatut, la demanda de noves competències...—, que se suposa que el receptor coneix (els sobreentesos). En el text discursiu (no literari), l’emissor es dirigeix primordialment a l’enteniment (creences i coneixements) del receptor.
"Una metàfora és un viatge
Diuen que els antics grecs tenien el costum d’anar al teatre; i que es delien per les obres tràgiques d’Esquil, Sòfocles i Eurípides. I que arribaven als cims de l’emoció quan reconeixien l’Antígona, l’Edip, el Creont i l’Eurídice. I tota la resta de personatges d’unes tragèdies que avui considerem clàssiques i obres mestres de la literatura universal. També descobrien, per la trama i per les al·lusions, ciutats com ara Tebes o Micenes. I això reforçava, encara més, la dosi de l’emoció. Aquest és l’Edip! Aquesta, l’Antígona! Això és Tebes! Però, és clar, res d’això era veritat i, doncs, el plaer dels espectadors no brollava de la trobada amb la realitat de les persones i dels llocs, sinó de la imitació de les persones i dels llocs: aquest és (i no és) aquell; això és (i no és) allò."
diumenge, 25 de maig del 2008
Voces contemporáneas
Juan Antonio Masoliver Ródenas
"¿Por qué a Sergio Pitol, mexicano pero cuya obra ha sido publicada también en España, sólo le reconoce como escritor excepcional a partir de la publicación de El arte de la fuga, a Roberto Bolaño a partir de Los detectives salvajes o a Enrique Vila-Matas a partir de Bartleby y compañía? ¿Por qué escritores como Mariano Antolín Rato, José María Riera de Leyva y, más recientemente, Marcos Giralt Torrente, Menchu Gutiérrez o Ana Prieto Nadal sólo merecen críticas «comprensivas», insistiendo en la naturaleza marginada de sus propuestas? Simplemente porque críticos, editores y lectores toman como punto de partida una literatura accesible, fiel a un género definido, a ser posible dentro de la tradición realista. Y, finalmente, el crítico profesional apenas si tiene tiempo de leer los libros que reseña y acaba por olvidar lo que es el placer de la lectura y del conocimiento en general. Falta una visión humanista y la conciencia de que los grandes escritores lo son no porque sean «clásicos», es decir, porque pertenezcan a una tradición, sino precisamente porque rompen con una tradición «establecida» para vitalizarla."
"¿Por qué a Sergio Pitol, mexicano pero cuya obra ha sido publicada también en España, sólo le reconoce como escritor excepcional a partir de la publicación de El arte de la fuga, a Roberto Bolaño a partir de Los detectives salvajes o a Enrique Vila-Matas a partir de Bartleby y compañía? ¿Por qué escritores como Mariano Antolín Rato, José María Riera de Leyva y, más recientemente, Marcos Giralt Torrente, Menchu Gutiérrez o Ana Prieto Nadal sólo merecen críticas «comprensivas», insistiendo en la naturaleza marginada de sus propuestas? Simplemente porque críticos, editores y lectores toman como punto de partida una literatura accesible, fiel a un género definido, a ser posible dentro de la tradición realista. Y, finalmente, el crítico profesional apenas si tiene tiempo de leer los libros que reseña y acaba por olvidar lo que es el placer de la lectura y del conocimiento en general. Falta una visión humanista y la conciencia de que los grandes escritores lo son no porque sean «clásicos», es decir, porque pertenezcan a una tradición, sino precisamente porque rompen con una tradición «establecida» para vitalizarla."
Cuentos para leer después del baño
Camilo José Cela
“Si el desayuno está muy frío, me lo calientan otra vez; si está muy caliente, me lo enfrían cambiándolo de taza muchas veces...
Después me ponen la boina y el impermeable. Mi madre me besa de nuevo porque ya no me volverá a ver hasta la hora de la comida.”
“Si el desayuno está muy frío, me lo calientan otra vez; si está muy caliente, me lo enfrían cambiándolo de taza muchas veces...
Después me ponen la boina y el impermeable. Mi madre me besa de nuevo porque ya no me volverá a ver hasta la hora de la comida.”
dimecres, 23 d’abril del 2008
El Renacimiento
Peter Burke
"Como todas las autovaloraciones, las de los intelectuales y artistas del Renacimiento resultan reveladoras y a la vez inducen a error. Como otros hijos que se revelan contra la generación de sus padres, esos hombres tenían contraída una gran deuda con la Edad Media que tan a menudo denostaban. Acentuaban su distancia con respecto al pasado reciente y al propio tiempo minimizaban la que les separaba del pasado remoto, la Antigüedad que tanto admiraban. La concepción que tenían de su renacimiento era un mito, en el sentido que presentaba una imagen distorsionada del pasado; era un sueño, un anhelo, y también una reactualización del antiguo mito del eterno retorno."
"Como todas las autovaloraciones, las de los intelectuales y artistas del Renacimiento resultan reveladoras y a la vez inducen a error. Como otros hijos que se revelan contra la generación de sus padres, esos hombres tenían contraída una gran deuda con la Edad Media que tan a menudo denostaban. Acentuaban su distancia con respecto al pasado reciente y al propio tiempo minimizaban la que les separaba del pasado remoto, la Antigüedad que tanto admiraban. La concepción que tenían de su renacimiento era un mito, en el sentido que presentaba una imagen distorsionada del pasado; era un sueño, un anhelo, y también una reactualización del antiguo mito del eterno retorno."
El asombroso viaje de Pomponio Flato
Eduardo Mendoza
"En una taberna unos pastorcillos cantaban al son de dulzainas y zambombas, y, semioculto en un soportal, un hombre en cuclillas hacía sus necesidades corporales."
"En una taberna unos pastorcillos cantaban al son de dulzainas y zambombas, y, semioculto en un soportal, un hombre en cuclillas hacía sus necesidades corporales."
dimarts, 8 d’abril del 2008
divendres, 4 d’abril del 2008
dimarts, 18 de març del 2008
dijous, 6 de març del 2008
Amelia Jane Again!
Enid Blyton
"She's big She's bad!
She's the terror of
the toy cupboard...
and she's back!"
"Amelia Jane took the pig to the dolls' house. There was nobody there. All the toys were looking at a book at the other end of the nursery."
"She's big She's bad!
She's the terror of
the toy cupboard...
and she's back!"
"Amelia Jane took the pig to the dolls' house. There was nobody there. All the toys were looking at a book at the other end of the nursery."
dilluns, 3 de març del 2008
El desenvolupament local
Mateo Hernando
"L’important és saber “endogeneitzar” al territori les oportunitats externes dins d’una estratègia decidida localment"
"L’important és saber “endogeneitzar” al territori les oportunitats externes dins d’una estratègia decidida localment"
dimecres, 27 de febrer del 2008
The Importance of Being Earnest
Oscar Wilde
Els personatges de l'obra adopten una actitud cínica IMMORAL davant de la vida i l'AMOR.
"You are the most earnest-looking person I ever saw in my life." (ALGERNON)
Els personatges de l'obra adopten una actitud cínica IMMORAL davant de la vida i l'AMOR.
"You are the most earnest-looking person I ever saw in my life." (ALGERNON)
divendres, 22 de febrer del 2008
dijous, 21 de febrer del 2008
El modernisme. L'entusiasme creatiu
Montserrat Estruch i Brichs
M'agrada pensar que sóc un modernista, com ho eren els modernistes: l'ENTUASIASME CREATIU.
"Aquests joves modernistes viuen la vida intensament; amb l’excepció de l’esport, menyspreen les tradicionals ocupacions frívoles de la joventut ―jugar a billar, anar a cabaret i als toros―, i adoren, en canvi, les arts i la cultura, van a exposicions, estrenes i concerts i, sobretot, a conferències. També són catalanistes, admiren la música de Richard Wagner i miren d’estar al dia en les modes artístiques parisenques. Són d’idees avançades tant en matèria moral com en política. Externament, es distingeixen i es reconeixen per certs detalls d’indumentària que són reveladors de la seva personalitat original i amb inclinacions artístiques: cabells una mica llargs, corbata llarga i ampla, barret d’ales molt amples i, i fins i tot, alguns també porten monocle; sovint, duen un llibre o una revista a sota el braç. Solen passejar en grup i també assisteixen en grup a actes culturals i organitzen lectures de les seves darreres obres, ja que molts tenen vocació d’escriptors."
M'agrada pensar que sóc un modernista, com ho eren els modernistes: l'ENTUASIASME CREATIU.
"Aquests joves modernistes viuen la vida intensament; amb l’excepció de l’esport, menyspreen les tradicionals ocupacions frívoles de la joventut ―jugar a billar, anar a cabaret i als toros―, i adoren, en canvi, les arts i la cultura, van a exposicions, estrenes i concerts i, sobretot, a conferències. També són catalanistes, admiren la música de Richard Wagner i miren d’estar al dia en les modes artístiques parisenques. Són d’idees avançades tant en matèria moral com en política. Externament, es distingeixen i es reconeixen per certs detalls d’indumentària que són reveladors de la seva personalitat original i amb inclinacions artístiques: cabells una mica llargs, corbata llarga i ampla, barret d’ales molt amples i, i fins i tot, alguns també porten monocle; sovint, duen un llibre o una revista a sota el braç. Solen passejar en grup i també assisteixen en grup a actes culturals i organitzen lectures de les seves darreres obres, ja que molts tenen vocació d’escriptors."
dilluns, 18 de febrer del 2008
dilluns, 11 de febrer del 2008
Of Mice and Men, John Steinbeck
John Steinbeck
"Dumb bastard like he is, he wants to touch ever'thing he likes. Just wants to feel it."
"Dumb bastard like he is, he wants to touch ever'thing he likes. Just wants to feel it."
dimecres, 6 de febrer del 2008
dimarts, 5 de febrer del 2008
Bogeries de Brooklyn
Paul Auster
Bogeries de Brooklyn és una novel·la sobre l'atzar, que, contràriament, marca el destí, perfectament determinat, dels personatges.
"Quan les úniques bases d’un home són el seu cervell i la seva llengua, s’ho ha de pensar bé abans de decidir-se a obrir la boca i parlar."
Bogeries de Brooklyn és una novel·la sobre l'atzar, que, contràriament, marca el destí, perfectament determinat, dels personatges.
"Quan les úniques bases d’un home són el seu cervell i la seva llengua, s’ho ha de pensar bé abans de decidir-se a obrir la boca i parlar."
diumenge, 3 de febrer del 2008
dijous, 31 de gener del 2008
El zoo d'en Pitus
Sebastià Sorribas. Il·lustracions de Pilarín Bayés
BONS NANOS, PELATS PERÒ HONRATS.
"I els pregons dels cavallers:
«Vinga, vinga, escolteu tots,
de dalt estant i al dessota, des de casa i al defora,
el que avui, diumenge de Pentecosta ens ha passat.
Tenim un rei que està pelat però que també és molt honrat,
li han robat la bouada
de la seva cort balmada...»" (Milan Kundera a La broma)
"És un bon nano de debò."
BONS NANOS, PELATS PERÒ HONRATS.
"I els pregons dels cavallers:
«Vinga, vinga, escolteu tots,
de dalt estant i al dessota, des de casa i al defora,
el que avui, diumenge de Pentecosta ens ha passat.
Tenim un rei que està pelat però que també és molt honrat,
li han robat la bouada
de la seva cort balmada...»" (Milan Kundera a La broma)
"És un bon nano de debò."
dimecres, 30 de gener del 2008
Mariana Pineda
Federico García Lorca
.
"Es una Julieta sin Romeo." (Federico García Lorca)
"«Adiós, Mariana. Todo sea por nuestra divina madre la libertad. Dios me salvará. Adiós, Mariana. Una abrazo y el alma de tu amante.—Pedro de Sotomayor.» (Enamoradísimo)"
.
"Es una Julieta sin Romeo." (Federico García Lorca)
"«Adiós, Mariana. Todo sea por nuestra divina madre la libertad. Dios me salvará. Adiós, Mariana. Una abrazo y el alma de tu amante.—Pedro de Sotomayor.» (Enamoradísimo)"
divendres, 18 de gener del 2008
Un altre cànon
- El sulfato atómico, Francisco Ibáñez
- Le petit Nicolas, Jean-Jacques Sempé
- L'home dels gats, Josep Vallverdú
- Orzowei, Alberto Manzi
- Astérix le Gaulois, Albert Uderzo. René Goscinny
- Barbapapa, A. Tison – T. Taylor
- El zoo d’en Pitus, Sebastià Sorribas
- De qui és el bosc?, Mercè Canela
- Un retol per a Curtó, Àngels Garriga
- El gegant dels aires, Josep Maria Folch i Torres
dimarts, 15 de gener del 2008
The boy in the stripped pyjamas
John Boyne
.
The boy in stripped pyjamas és una novel·la sobre la innocència individual davant dels greus errors HORRORS col·lectius.
,"'Ah, those people', saif Father, nodding his head and smiling slightly. 'Those people ... well, they're not people at all, Bruno.'"
diumenge, 13 de gener del 2008
dilluns, 7 de gener del 2008
El meu cànon. Assaig
Assaig
- Pragmática de la comunicación literaria. Mayoral, José Antonio; Dijk, Teun A. von ... [et al.] (Arco Libros)
- Los discursos del gusto, Francisco Rico (Destino, S.A.)
- The Peter Principle, Why things always go wrong, Laurence J. Peter and Raymond Hull (Hardcover)
- Parkinson's law, And Other Studies in Administration, Profesor Cyril Northcote Parkinson (Hardcover)
- España 1936-1950: Muerte y resurrección de la novela, Miguel Delibes (Destino, S.A.)
- La hija de la guerra y la madre de la patria, Rafael Sánchez Ferlosio (Destino, S.A.)
- El Quijote como juego y otros trabajos críticos, Gonzalo Torrente Ballester (Destino, S.A.)
- Forma i prejudici. Papers sobre el noucentisme, Narcís Comadira (Editorial 62, S.L.U.)
- La orgía perpetua. Flaubert y "Madame Bovary", Mario Vargas Llosa (Taurus)
- La verdad de las mentiras, Mario Vargas Llosa (Santillana)
dimecres, 2 de gener del 2008
Los diez libros del año Babelia El País
- Vasili Grossman, Vida y destino (Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores)
- Javier Marías, Tu rostro mañana, 3. Veneno y sombra y adiós (Alfaguara)
- Jonathan Littell, Las benévolas (RBA)
- Eugenio Trías, El canto de las sirenas (Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores)
- Cormac McCarthy, La carretera (Mondadori)
- Enrique Vila-Matas, Exploradores del abismo (Anagrama)
- Juan Antonio González-Iglesias, Eros es más (Visor)
- Belén Gopegui, El padre de Blancanieves (Anagrama)
- Jorge Wagensberg, El gozo intelectual (Tusquets)
- Robin Lane Fox, El mundo clásico (Crítica)
Notable Children's Books of 2007 The New York Times Book Review
- GLASS SLIPPER, GOLD SANDAL A Worldwide Cinderella By Paul Fleischman. Illustrated by Julie Paschkis
- HARRY POTTER AND THE DEATHLY HALLOWS By J.K. Rowling. Illustrated by Mary GrandPré
- EXTRAS By Scott Westerfeld
- THE ABSOLUTELY TRUE DIARY OF A PART-TIME INDIAN By Sherman Alexie. Illustrated by Ellen Forney
- HOW TO BE A BABY... BY ME, THE BIG SISTER By Sally Lloyd-Jones. Illustrated by Sue Heap
- THE ARRIVAL By Shaun Tan
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Vamos comprar um poeta
Alfonso Cruz “A c ultura n ão se gasta. Quanto mais se usa, mais se tem.”
-
Rubèn Intente Soler Personalment, m'agrada no saber situar aquesta novel·la en cap tradició literària; no, almenys, en la tradició lite...
-
'Drama de mujeres en los pueblos de España' (subtítol), en què la passió irrefrenable amor violent irrealitzable fan la TRAGÈDIA NEC...
-
Albert Vicens i Llauradó " En ma terra del Vallès, els turons són plens de merda Quatre pins?.. Ja s'han encès! Cinc quarteres?.. F...