The Guardians

John Grisham

Les incerteses

Jaume Cabré



"La literatura transmet un missatge essencial que té un vessant pràctic: ajuda l'individu a entendre's, a explicar-se vivències que en algun moment l'han superat o no ha acabat de capir. I no estic parlant d'aquella xacra (quan es fa passar per literatura) que són els llibres d'autoajuda."

Lectura fácil

Cristina Morales

"Me acerqué a él y él, aun sin llegar a alejarse, se movió como si le incomodara mi cercanía, igual que revolotean los canarios enjaulados cuando metes un dedo entre los barrotes." 

La increïble història d'un núvol

Montse Clotet

Ogassa i les seves cases

Xavier Aulinas

The Last Juror

John Grisham

“AUTHOR’S NOTE

Very few laws remain the same. Once enacted, they are likely to be studied, modified, amended, then often repealed altogether. This constant tinkering by judges and lawmakers is usually a good thing. Bad laws are weeded out. Weak laws are improved. Good laws are fine tuned.

I took great liberty with a few of the laws that existed in Mississippi in the 1970s. The ones I mistreated in this book have now been amended and improved. I misused them to move my story along. I do this all the time and never feel guilty about it, since I can always disclaim things on this page.

If you spot these mistakes, please don’t write me a letter. I acknowledge my mistakes. They were intentional.

Thanks to Grady Tollison and Ed Perry of Oxford, Mississippi, for their recollections of old laws and procedures. And to Don Witten and Mr. Jessie Phillips of The Oxford Eagle. And to Gary Greene for technical advice.”

L'últim indi

Eduard Costa

“L’últim indi

El fum blanc puja Amunt,

buscant la llum,

buscant el vent,

buscant el cel,

buscant que el vegi algú.

Si us plau,

que quedi algú que encara sàpiga llegir els senyals.

Els senyals del fum.

I jo no pararé mai de posar llenya en aquest foc,

per si encara queda algú al món.

O potser jo sóc l’últim indi.

Potser aquestes són les últimes paraules de fum.

Però no pararé mai de posar llenya en aquest foc.” 

Els dics

Irene Solà

“Hi ha odis que es transmeten de pares a fills. Nens de tres i quatre anys, i nou i deu, que entenen les converses dels adults encara que els adults no s’ho pensin, que capten un gest d’animadversió, una mirada d’antipatia; que, com els gossos, noten el subtil canvi d’olor dels seus pares, la sobtada alteració en la respiració després d’un fet específic, d’una interacció concreta, de l’aparició d’algú. I es fan seu l’odi. Se n’apropien i el comparteixen. Per amor i lleialtat i pertinença al clan.”

Esbós d'anecdotari sobre Miquel Bosch i Jover

Marcel·lí Bosch i Portí

“Els pobles petits de muntanya, d’avorrits, res de res. Una mica d’imaginació, uns bons llibres i ganes d’enraonar amb la gent!”

Monòleg del perdó

Enric Casasses

“‒Un monòleg, sí, un persona que té la paraula i parla però per dir què.
‒Re: per donar alguna cosa.
‒Ostres, no, si us plau, «alguna cosa» un altre cop, no.
‒Ei, que he dit per donar, èh, ja m’entens, oi? Va així, mira: do’m alguna cosa, consol, do’m alguna cosa... i així tots, un per un.
‒Ui, quina feinada.
‒No: bata una actriu en un escenari i que els espectadors se li posin davant i tots hi passen.
‒Com?

‒Tots alhora.

‒I de què tracta? És un conte, hi ha una història o què? O només delireu...

‒Sí, exacte: és una pel·lícula de cowboys espiritistes de ciència ficció i d’animals que parlen, històrica, del segle xix, amb tot basat en fets reals i en reals contes de fades, i tracta d’unes quantes i certes coses que...

‒Que què?

‒Que encara no han passat... i, sobretot, el monòleg mateix, en sa presentació escènica, és un fet real.

‒Brrr...

‒Hm!

‒Però hi ha història així amb argument o...?

‒No, no, sí.

‒És un monòleg, no ho sé, vols dir? A mi del teatre m’agraden els diàlegs...

N’hi ha, n’hi ha.”

Theodore Boone. The Accomplice

John Grisham

“Veteran trial lawyers know that you never ask a question if you don’t already know the answer.”

Canto jo i la muntanya balla

Irene Solà

"Y cuando me curé y me desperté, porque morirse a veces es curarse, me volví a la montaña."

El país dels cecs

Víctor García Tur

“Van tornar les orenetes (unes altres). Però a mi la primavera em va durar poc perquè a principis d’abril pujava a un Expreso cap a Madrid i, de seguida, un avió se m’enduia cap a la tardor argentina (si és que les estacions tenen pàtria). Perdre de vista Barcelona seria positiu perquè em faria descansar del silenci imposat i la falsa desmemòria. L’enèsim pas de rosca, encara que hagués estat contra les vèrtebres d’una anarquista, ens havia entristit per la constatació que ni amb tot l’embat transformador tombaríem un règim sense escrúpols, sense temps: el franquisme anacrònic i etern.”

Brave Irene

William Steig

“She was cold and alone in the middle of nowhere. Irene was lost.”

A time to kill

John Grisham

“This one came from the heart. It’s a first novel, and at times it rambles, but I wouldn’t change a word if given the chance.”

Una novela africana

Oriol Sumsi

“Y a falta de noticias, naturalmente, los periódicos van llenos de opinión.”

Los asquerosos

Santiago Lorenzo

“Se había pasado la vida buscando el triunfo (amigos, novias) un tío que no quería triunfar. Por eso fracasaba.”

The Tales of Beedle The Bard

J.K. Rowling

“Even I, Albus Dumbledore, would find it easiest to refuse the Invisibility Cloak; which only goes to show that, clever as I am, I remain just as big a fool as anyone else.”

Silencio administrativo

Sara Mesa

“También se vende como positiva la colaboración de las distintas administraciones en la tramitación, dando la sensación de que se gana en flexibilidad, implicación e intercambio de perspectivas y de que cuanta más gente intervenga, mejor. La realidad ‒el caso de Carmen lo deja bien claro‒ se traduce en una mayor burocratización del proceso, que se encarece, se hace más complejo, se ralentiza y finalmente conduce al atasco.

El laberinto burocrático, al final, resulta ser un laberinto sin salida.”

Primavera, estiu, etcètera

Marta Rojals

“L’enterrament de ma mare va ser de les grans ocasions, perquè tenia el valor afegit que, al poble, les dones no es moren d’aquesta manera. Al poble, fora d’hores, només es moren els hòmens. Cauen pels barrancs, xafen el cotxe, s’estimben amb la moto, tomben el tractor. Però les nostres dones no. Altra feina tenen. Sobretot, com havia teoritzat algun cop la Joana, la d’aguantar tots els anys que calguin per poder cuidar dels seus vells. I dels vells i les velles que hereten els seus hòmens, podria haver-hi afegit jo, però encara em falten molt anys per ser tan espavilada com ella. Les dones viuen, reviuen i sobreviuen, aquest sembla el seu destí. Les lleis naturals del poble ja s’encarreguen d’aquestes coses, però ma mare, ves per on, al voltant d’un Seat Ritmo, camí de Móra, se les va saltar totes de pet.”

Discursos

Rudyard Kipling

“«Si les das a un hombre más de lo que puede hacer lo hará. Si solo le das lo que puede hacer, no hará nada.»”

Dolors Miquel

"-Escolta -li vai preguntar-,
per què ets tan de veritat, mentida?"

The Reckoning

John Grisham

“The code of the jungle did not allow the dead to be retrieved.”

L'art de portar gavardina

Sergi Pàmies

Heavy Mikel

Dolors Miquel

"-Escolta -li vai preguntar-,
per què ets tan de veritat, mentida?"