10 best illustrated children's books of 2007 The New York Times Book Review

1. EVERY FRIDAY Written and illustrated by Dan Yaccarino
2. JABBERWOCKY Illustrated by Christopher Myers
3. THE ARRIVAL By Shaun Tan
4. FIRST THE EGG Written and illustrated by Laura Vaccaro
5. NOT A BOX Written and illustrated by Antoinette Portis
6. 600 BLACK SPOTS Written and illustrated by David A. Carter
7. THE FROG WHO WANTED TO SEE THE SEA Written and illustrated by Guy Billout
8. THE WALL, Growing Up Behind the Iron Curtain. Written and illustrated by Peter Sis
9. OLD PENN STATION Written and illustrated by William Low
10. THE INVENTION OF HUGO CABRET Written and illustrated by Brian Selznick

View Upload your own

Territorios del terror y la otredad, Roger Bartra

Roger Bartra

"Nosotros, los occidentales, no seríamos personajes de una tragedia de Shakespeare ni de una comedia de Molière."

Harry Potter and the Prisoner of Azkaban

J.K. Rowling

Harry Potter and the Prisoner of Azkaban o Els pastorets de J.K. Rowling.

ff"Unbidden, the image of the beast in the shadows of Magnolia Crescent crossed his mind. What to do when you know the worst is coming ...
--'I'm not going to be murdered,' Harry said out loud.
--'That's the spirit, dear,' said his mirror sleepily."

If

Rudyard Kipling

"És comprensible que a algú li agradi Kipling, perquè escriu bé." (Narcís Comadira a Forma i prejudici. Papers sobre el noucentisme)

"—You'll be a man, my son—, said Grandpa Simpson.
"—You'll be a bonehead!—, Homer Simpson's response was." (The Simpsons, Old Money, 17th episode of the second season)

East of Eden, John Steinbeck*

John Steinbeck*

*Retold by Mary Gladwin

"Alice Trask had many good qualities. She kept the house clean and she never complained. She never spoke unless someone spoke to her. She never gave an opinion, and when a man talked she listened."

The 10 Best Books of 2007 The New York Times Book Review

Fiction:

1. MAN GONE DOWN by Michael Thomas
2. OUT STEALING HORSES by Per Petterson
3. THE SAVAGE DETECTIVES by Roberto Bolaño
4. THEN WE CAME TO THE END by Joshua Ferris
5. TREE OF SMOKE by Denis Johnson

Nonfiction:

1. IMPERIAL LIFE IN THE EMERALD CITY: Inside Iraq's Green Zone by Rajiv Chandrasekaran
2. LITTLE HEATHENS: Hard Times and High Spirits on an Iowa Farm During the Great Depression by Mildred Armstrong Kalish
3. THE NINE: Inside the Secret World of the Supreme Court by Jeffrey Toobin
4. THE ORDEAL OF ELIZABETH MARSH: A Woman in History by Linda Colley
5. THE REST IS NOISE: Listening to the Twentieth Century by Alex Ross

Fulls blaus a contrallum, Marcel Maronas Ferrera

Marcel Maronas Ferrera

"Tots aquells que indefectiblement estem
barrejant l'essència de la paraula,
sense voler enfonsar-nos en el dir,
no entenem tots els matisos que porta
la diferència entre viure i anar morint."

A la Toscana

Sergi Belbel

"MARTA: Prou, prou, és que no m'interessa. Mira, millor que et moris, de veritat. Vinga, mata't ja d'una vegada. Anem?

MARTA i JAUME se'n van de bracet. Marc agafa una forquilla de les taules del bar i se la
clava profundament, salvatgement, a les venes del braç. No surt sang. Se la clava al pit.
Res. La forquilla es doblega ridículament.

MARC: Quina merda, ni tan sols sé matar-me!

Fosc."

L'espantaocells, Pablo Albo

Conte il·lustrat: Pablo Auladell

"El Sol ja ho sabia...
La Lluna ja ho sabia...
Els ocells ja ho sabien...
No era cap secret:
la senyora penell estava enamorada
de l’espantaocells.
I li ho deia als quatre vents:
—T’estimo al Nord i al Sud!T’estimo a l’Est i a l’Oest!"

Frog and Toad All Year

Arnold Lobel

Two friends share experiences in each season of the year.

Mil cretins

Quim Monzó

"Qué grande es Monzó." (Dos hombres y un armario, Julià Guillamon, La Vanguardia, Culturas, 21/11/2007)
.
"Du les mans a la butxaca del davantal i juga amb les tisores. Les treu i, amb la punta més punxeguda, es burxa en la pell del dit gros de la mà esquerra, a tocar de l'ungla, i, quan finalment aconsegueix fer-hi una incisió, desa les tisores i amb la mà dreta en va arrencant a poc a poc la pell. De tant en tant s'atura i s'eixuga la sang amb el davantal."

Symbolic logic and the game of logic, Lewis Carroll

| View | Upload your own

Derecho y sentido común, Alvaro d'Ors

"Para un jurista, basta el sentido común."

La organización del desgobierno, Alejandro Nieto

"Son gobernantes, son administradores y son miembros de un partido. Si falla cualquiera de estas tres facetas no habrá gobierno, sino desgobierno."

The Strange Case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde, Robert Louis Stevenson

The Strange Case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde és una metàfora sobre l’addicció a les drogues i sobre els límits de la llibertat: el Dr. Jekyll, que no aconsegueix transcendir de sí mateix per mitjà de les bones accions, se sent inclinat a recórrer a la cocaïna per modificar la seva consciència i alliberar la seva personalitat INTOLERABLE.

"Jekyll had more than a father's interest; Hyde had more than a son's indifference."

El gran mercado del mundo, Calderón de la Barca

"CULPA
Sí, que yo haré poco o nada
en asistir al rendido;
al que rendir procuré,
y no pude, es al que yo
he de seguir; y así, no
hay, Lascivia, para qué
esté aquí, que si venció
primero a la mujer bella
la Culpa, y al hombre ella,
quedando tú, no hago yo
falta, que en tu proceder
tiene mi ausencia disculpa,
que no hace falta la Culpa
donde queda una mujer."

Charlie and the Chocolate Factory, de Roald Dahl

"You must get ready, my boy! You must get ready for the biggest day of your life!"

| View | Upload your own

The remains of the day, Kazuo Ishiguro

"'I'm very sorry, sir, but there appears to be a tiger in the dining room. Perhaps you will permit the twelve-bores to be used?'"

El gran teatro del mundo, Calderón de la Barca

"Salen el RICO, el REY, el LABRADOR, el POBRE y la

HERMOSURA, la DISCRECIÓN y un NIÑO"

La literatura llatina, Mònica Miró i Xavier Espluga

Palabra de América

Escriptors llatinoamericans reivindiquen la seva individualitat RESPECTABILITAT.

.

"Cita en Sevilla, por Guillermo Cabrera Infante
Sevilla me mata, por Roberto Bolaño
Los mitos de Cthulhu, por Roberto Bolaño
Herencia, ruptura y desencanto, por Jorge Franco
Apuntes (y algunas notas al pie) para una teoría del estigma: páginas sueltas del posible diario de un casi ex joven escritor sudamericano, por Roberto Fresán
Opiniones de un lector, por Santiago Gamboa
Dos modelos, por Gonzalo Garcés
No quiero que a mí me lean como a mis antepasados, por Fernando Owasaki
Fuerzas centrífugas y centrípetas, por Mario Mendoza
McOndo y el crack: dos experiencias grupales, por Ignacio Padilla
La literatura latinoamericana en la era de saturación mediática, por Edmundo Paz Soldán
Blogsívela. Escribir a inicios del siglo XXI desde la blogósfera, por Cristina Rivera Garza
Andreas no duerme, por Iván Thays
El fin de la narrativa latinoamericana, por Jorge Volpi
EPÍLOGO. Para otra posible «Salutación del optimismo», por Pere Gimferrer"

"Cuando la entrevistadora americana, todavía bella, me entrevistó fue para decir: «Uy, ¡Cuántos libros!», y para preguntarme enseguida: «¿Los ha leído usted todos?» «Sí», le dije, «pero solamente una vez». Bolaño, que todavía no se había ido, habló del fantasma mayor, Borges. «¿Borges, dice usted?» «Sí, Jorge Luis Borges.» «Ah, ¡otro sudaca!»" (Guillermo Cabrera Infante a Cita en Sevilla)

Llast, Narcís Comadira

Narcís Comadira

"LA VIDA

Sí, ara sóc aquí,
al centre del No-res del meu país,
l'esquerpa plana seca.
I brindo pels cent Mai,
tots els Potser, pel tímid Tant se val
i aquell Enlloc enorme...
Salu, oh vida!,
esquerpa plana seca.

Sí, ara sóc aquí."

De porc i de senyor, Albert Vicens i Llauradó

Albert Vicens i Llauradó

"En ma terra del Vallès, els turons són plens de merda
Quatre pins?.. Ja s'han encès!
Cinc quarteres?.. Fem vivenda!!
A mi, el Vallès, ja no em fa el pes!"

L'home que es va perdre, Francesc Trabal

JOC INACABABLE!

.

"El cap li fa mal; ai, no, que no en té!
Abans en tenia, abans en tenia;
Un dia el va perdre i no el trobà més.

No tens res de res, home del carrer." (Francesc Pi de la Serra a L'home del carrer)

"«―¿I si la tornés a perdre?
»¿I si perdés una altra cosa?
»¿I si perdés altres coses?
»Perdre, perdre, PERDRE!
»I després trobar-ho. Trobar-ho tot. Perdre i trobar! Inaudit! Arravatador! Ultraatraient! Perdre i trobar! ¿Qui ho deia que el món és pesat i trist? Perdre i trobar, quin goig la vida, quina meravella aquest món nostre, quina felicitat de viure i viure perdent i trobant coses!"

The curious incident of the dog in the night-time, Mark Haddon

"I want my name to mean me."

El villano en su rincón, Lope de Vega

"«Yace aquí Juan Labrador,
que nunca sirvió a señor,
ni vio la Corte, ni al Rey,
ni temió ni dio temor;
no tuvo necesidad,
ni estuvo herido ni preso,
ni en muchos años de edad
vio en su casa mal suceso,
envidia ni enfermedad.»"

Incerta Glòria, Joan Sales

Conte d'hivern, William Shakespeare (Traducció: Josep Ma. de Segarra)

La gelosia té l'origen més en la SUPÈRBIA que no pas en l'engany.

.

"Com hi tocava en les sospites certes

i en el meu just pressentiment! Ai las!
Si n'hagués sabut menys! Que és maleït
aquest veure-hi tan clar! Dins d'una copa
hi pot haver una aranya, engolir-se-la
un i deixar-la estar sense prendre part
en el verí, perquè la intel·ligència
no és infectada; però, si un presenta
als seus ulls l'avorrit ingredient
i si li fa conèixer on ha begut,
la gorja i les costelles li trontollen
amb uns singlots i escarafalls de fàstics.
Doncs jo he begut, i he contemplat l'aranya." (LEONTES)

La llegada de los dioses, Antonio Buero Vallejo

Obra de teatre sobre la ceguera davant del fracàs i la pròpia debilitat enfront de les injustícies, la hipocresia i els DESIGS SUBCONSCIENTS.

"Al lector se le miente y no se le engaña, porque se hace cargo."

The Secret Diary of Adrian Mole Aged 13 3/4, Sue Townsend

Diari personal DIVERTIT d'Adrian Mole, un noi de només 13 anys i tres quarts.

"My mother has got an interview for a job. She is practising her typing and not doing any cooking. So what will it be like if she gets the job? My father should put his foot down before we are a broken home."

El seu cànon?

1. At Swim-two-Birds, Flann O'Brien
   "At-Swim-two-Birds es un laberinto cuyos muros están cubiertos de espejos. La realidad se fractura en ellos sin cesar, se empequeñece o magnifica, es demolida hasta transformarse en otra realidad que es pura y simplemente literatura. La forma anticipa algunas novelas que muchos años después intentarían una nueva estructuración del género. Pero ninguna puede compararse a la del irlandés en cuanto a ejercicio del humor, a su radiante alegría, a la felicidad que transpira el lenguaje." (Sergio Pitol a El Mago de Viena)

La tejedora de sueños, Antonio Buero Vallejo

Penèlope aguanta seguir amb fidelitat Ulisses. PENÈLOPE, PER FIDELITAT A ULISSES, ÉS INFIDEL A ELLA MATEIXA.

"Mis pretendientes terminaron su comida. Los criados devoran las sobras... Hay hambre en la casa." (PENÉLOPE)

Alma viva, de Maite Lucas

"Por su acción perece quien el cuerpo mata

y nadie conoce a quien mata el alma." (de Gibran Jalil Gibran)

.

"Es demasiado sensible para vivir en la tierra."

La metáfora, de José Luis Martínez-Dueñas

Hijos de la ira, de Dámaso Alonso

"Y estaba sola,
y ha gritado en la oscuridad,
y estaba sola, y ha preguntado en la oscuridad, y estaba sola,
y ha preguntado
quién conducía,
quién movía aquel horrible tren.
Y no le ha contestado nadie,
porque estaba sola,
porque estaba sola." (de Mujer con alcuza)

¿Qué son las lenguas?

Enrique Bernárdez

Llengua és un concepte impossible de definir amb precisió ―i, consegüentment, és manipulable―. S'ha dit moltes vegades que una llengua és «un dialecte amb exèrcit». En qualsevol cas, un dialecte també és una realització plena de la llengua, diferenciada d'altres realitzacions, també plenes, de la mateixa llengua: "TOT DIALECTE ÉS LLENGUA." (Joan Venuy).

El meu cànon

1. La saga/fuga de J.B., Gonzalo Torrente Ballester
2. Don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes Saavedra
3. Romeo and Juliet, William Shakespeare
4. Kim, Rudyard Kipling
5. Madame Bovary, Gustave Flaubert
6. Le Rouge et le Noir, Stendhal
7. Crist de 200.000 braços, Agustí Bartra
8. El público, Federico García Lorca
9. La tía Julia y el escribidor, Mario Vargas Llosa
10. Hijos de la ira, Dámaso Alonso

En el nombre del cerdo, de Pablo Tusset

Com amb La catedral del mar i L'esglèsia del mar o La sombra del viento i L'ombra del vent, entre tants casos, simultaniejant les edicions castellana (ecs!) i catalana, l'editor ha pretès ocultar quina és la versió original, la qual cosa és injusta, primerament amb l'escriptor, sobretot amb els lectors, i també amb el llibre mateix, PRINCIPALMENT SI LA VERSIÓ ORIGINAL ÉS LA CASTELLANA.

Lo somni, de Bernat Metge

Bernat Metge es serveix de la literatura per adoptar (lliurement) un sincretisme teològic i doctrinal, per estar al costat de tots i de ningú, defugint, mitjançant la parodia i la ironia, tot compromís ideològic, l'ESCEPTICISME: Si hom demanava a cascun hom que és estat son pare, ell nomenaria aquell qui es pensa que ho sia, però no ho sabria certament, sinó per la creença. El personatge literari, CRÍTIC, DOCTE i sobretot ENGINYÓS, ens ofereix un bell retrat del Bernat Metge històric, CÍNIC i IMMORAL.

La saga/fuga de J.B., de Gonzalo Torrente Ballester

La saga/fuga és una novel·la ambiciosa d'atmosfera surrealista i d'elements màgics i fantàstics. Historia la saga mítica dels J.B., el món mític dels arquetips locals i/o universals, que han d'alliberar la ciutat de Castraforte del Baralla, capital (real o no) d'una cinquena (íd.) província gallega, dels conqueridors: els gots, el món racional/científic; trama que es perllonga al llarg dels anys, des de l'edat mitjana. La novel·la és un clar exponent de les aptituds lúdiques de la literatura i del sentit de l'humor de l'autor de El Quijote como juego: el Señor de las Palabras.

"Si aplicamos el sentido lógico a la realidad, o destruimos la realidad, o el sentido lógico."

Amado siglo XX, Francisco Umbral

EGOLATRIA f., neol. Adoració, amor desordenat de sí mateix (Diccionari català-valencià-balear).

"Marcel Proust triunfava ruidosamente en los hoteles mientras García Lorca esperaba su piadoso fusilamiento en las afueras de Granada y Ortega se retiraba de una República revolucionaria y demandada para salvarse en Europa haciendo un largo viaje a la derecha mientras los intelectuales de Hitler, como Jünger; convalecían en los hospitales madrileños. Después de la Gran Guerra, Proust había vuelto al mundo de Guermantes y Ortega se había reencontrado con el pueblo madrileño, castizo como él, fumador de boquilla y muy distanciado de los intelectuales de Franco. Los intelectuales eran la inmensa minoría de Juan Ramón Jiménez y Raitzinger estudiaba para papa como se hacen unas oposiciones. Un tal González trajo el nuevo socialismo que duró poco.
Así es nuestro siglo XX, que no da para mucho más, pero da para el álbum familiar de las bibliotecarias de sí mismas."

Harry Potter and the Chamber of Secrets, J. K. Rowling

"Go home, Harry Potter, go home!"

Relacions particulars, Josep M Espinàs

Notícies ―gens innocents― sobre anècdotes compartides amb els personatges ESCRIPTORS Espriu, Foix, Delibes, Pla, Cela i Sagarra.

"Controlant, però, el consum de bombons, almenys a casa seva. Cada vegada que hi vaig anar, amb motiu del llibre de què he parlat, demanava en Foix a la Guadiosa que deixés sobre la taula del menjador una capsa de bombons, oberta. El poeta n'oferia als seus visitants, però no els oferia d'una manera genèrica, ad libitum, a discreció de l'admirador, sinó d'una manera reglamentada. L'Espinàs, per exemple, en podia agafar dos, de bombons. L'Editora Isabel Martí, només un. No sé si el meu amic Jaume Vallcorba, editor de les seves obres i amb qui tenia més tracte, en podia agafar tres, a més de servir-se un whisky. Jo havia sentit com la Gaudiosa deia: «Vostè prengui'n dos.»"

Màximes i mals pensaments, Santiago Rusiñol

"A les dones els agrada ensenyar les cames i tapar-se el cap. A tothom li agrada ensenyar el millor que es pensa tenir."

El cirerer. d'Alba Garcia i Puig

"Una nit molt fosca,
el cirerer va sentir com la lluna es queixava de la solitud en la foscor.
I per poder-li fer companyia, va fer sortir a cada branca
unes boniques flors blanques
com petites espurnes de llum,
que des de lluny saludaven la lluna."

La zapatera prodigiosa, Federico García Lorca

La Zapatera prodigiosa és una farsa al·legòrica sobre l’arquetip d’una dona combativa entre el mite de la il·lusió insatisfeta i la força de la vulgar realitat: "o monja o trapo de fregar..."

"ZAPATERO
(Mirándose en un espejo y contándose las arrugas)
Una, dos, tres, cuatro... y mil. (Guarda el espejo.) Pero me está muy bien empleado, sí, señor. Porque vamos a ver: ¿por qué me habré casado? Yo debía heber comprendido, después de leer tantas novelas, que las mujeres les gustan a todos los hombres, pero todos los hombres no les gustan a todas las mujeres. ¡Con lo bien que yo estaba! ¡Mi hermana, mi hermana tiene la culpa, mi hermana que se empeñó: «Que si te vas a quedar solo», que si qué sé yo! Y esto es mi ruina. ¡Mal rayo parta a mi hermana, que en paz descanse! (Fuera aw oyen voces.) ¿Qué serà?"

La casa de Bernarda Alba, Federico García Lorca

'Drama de mujeres en los pueblos de España' (subtítol), en què la passió irrefrenable amor violent irrealitzable fan la TRAGÈDIA NECESSÀRIA. "Los gallegos somos instintivamente antitrágicos. Yo solía decir y lo repito aquí: «miren ustedes, en Galicia La Casa de Bernarda Alba no tiene sentido», porque allí, naturalmente, las hijas de Bernarda se hibieran acostado con todo el mundo y no hubiera pasado nada." (Gonzalo Torrente Ballester)

"BERNARDA
¿Qué cuenta Pepe?
ANGUSTIAS
Yo lo encuentro distraído. Me habla siempre como pensando en otra cosa. Si le pregunto qué le pasa, me contesta: «Los hombres tenemos nuestras preocupaciones.»
BERNARDA
No le debes preguntar. Y cuando te cases, menos. Habla si él habla y míralo cuando te mire. Así no tendrás disgustos.
ANGUSTIAS
Yo creo, madre, que él me oculta muchas cosas.
BERNARDA
No procures descubrirlas, no le preguntes y, desde luego, que no te vea llorar jamás.
ANGUSTIAS
Debía estar contenta y no lo estoy.
BERNARDA
Eso es lo mismo."

Los girasoles ciegos, Alberto Méndez

Quatre històries d'immediata postguerra sobre la memòria dels perdedors: LA PROFANACIÓ DE LA BELLA DERROTA. "«SOY UN POETA SIN VERSOS.»"

Que dormim?, d'Enric Casasses

"I quan diem la poesia
no volem dir
allò dels poemes dels literats
sinó la carn
humana que hi batega
que hi sent que hi pateix que hi tot
a dins
i quan diem carn humana volem
dir
humana encara que sigui de vaca."

El público, de Federico García Lorca

Lorca desemmascara la veritat en el teatre: el "teatro bajo la arena", des de la mentida de la metàfora, des de la veritat autenticitat de l'amor. "EL TEATRO EN EL TEATRO DENTRO DEL TEATRO".

"Cuando sale la luna los niños del campo se reúnen para defecar."

L'hipertext, de Joan Campàs

El text en el text dins del text.

"La Universitat de Brown va tenir un paper central en tot aquest procés, ja que el 1967 va crear el primer veritable hipertxet (Hypertext Editing System) per a IBM, i el 1968 va posar a punt, amb Andries van Dam, el sistema hipertextual FRESS (File Retrieval and Editing System). I com si volgués interactuar amb aquesta eclosió informàtica, el 1966, es publicava Rayuela de Julio Cortázar, una novel·la combinatòria que sovint es considera l'exemple més representatiu d'experimentació hipertextual en format llibre."

Comelade, Casasses, Perejaume, de Toni Sala

Toni Sala ret homenatge a Pascal Comelade, Enric Casasses i Perejaume, artistes avantguardistes, circumstancialment músics, poetes o pintors, NATURALMENT POLIFACÈTICS.

"És impossible un art tancat en si mateix, i qualsevol persona té un sentit social."

Tòquio blues, Haruki Murakami

"L'amor segueix l'amor com els estudiants fugen dels llibres, l'amor deixa l'amor amb la tristor del noi que va a l'escola." (de William Shakespeare a Romeo i Julieta). Toru Watanabe és un jove estudiant a Tòquio, introvertit, que segueix l'amor, com Romeo...

"―¿On ets?― em va preguntar en veu baixa.
¿On era?
Amb l’auricular a la mà, vaig aixecar el cap i vaig mirar al voltant de la cabina. ¿On era? No ho sabia. No en tenia ni idea. ¿On era aquell lloc? L’únic que vaig veure va ser la gentada que passava sense saber on anava. Vaig continuar cridant la Midori des del centre d’aquell lloc que no era enlloc."

Tiempo de silencio, de Luís Martín-Santos

Novel·la esperpèntica sobre la degradació i les misèries de la societat, en què tots els recursos estilístics menen al malson d'un viatge d'iniciació a través dels suburbis d'una (gran) ciutat de postguerra: Madrid. UN DESCENS IMPLACABLE A L'INFERN.

"El transcurso de la noche intensificaba el peso de la intimidad. Las señales del avance del tiempo —un último ruido en la puerta de la cocina, el chasquido del interruptor de la luz del pasillo, el cierre por el representante de su aparato de radio cuyo runrún llegaba a través de las paredes— hacían más patente la soledad que iba rodeando la tertulia. En estos últimos momentos un silencio prolongado envolvía a los cuatro actores del drama. Desde este silencio los sobreentendidos de las tres mujeres se volvían más claramente perceptibles para Pedro, com si las tres parcas hablaran musitando lo que el hilo de su vida significaba. Y así, mientras la mecedora tras una pausa reanudaba su columpiar, Pedro oía: La primera generación: «Adelante.» La segunda generación: «Lo que es por mí...» La tercera generación: «Me gustas.»"

Joan Roís de Corella. La importància de dir-se hones, d'Stefano M. Cingolani

Guardonada amb el premi d'assaig Joan Fuster en la XXVI edició dels Premis Octubre de 1997, aquesta obra reconstrueix la cultura de l'escriptor, tornant a recórrer, de la lectura dels seus antecedents literaris, els seus camins intel·lectuals, per descobrir i jutjar els treballs de l'autor de la Tragèdia NOMÉS A TRAVÉS DELS ULLS DE LA LITERATURA.

The curious incident of the dog in the night-time, de Mark Haddon

Temps de guaret

Rubèn Intente

L'amor no respon a cap ordre lògic sinó als mecanismes inesperats i sorprenents del destí, que, aparentment accidental i insignificant, transforma el caràcter més banal en el seu revers i els móns possibles en els seus corresponents imaginaris: UNA AVARIA AL COTXE, UN OBLIT O UN RECORD DE LA MEMÒRIA, UN (DES)ENCONTRE NO PLANIFICAT O UNA TROBADA FORTUÏTA PODEN FER (DES)ENCAIXAR LES PECES DE L'AMOR. "El azar es el dios que más aún que el amor, preside tan sorprendentes juegos." (Luís Martín-Santos a Tiempo de silencio).

"No estem preparats per menjar llagosta a cada àpat, per sentir el vertigen d'un nou coneixement a cada instant, per descobrir un univers inexplorat rere cada paraula de l'altre; no estem programats perquè se'ns faci primavera cada cop que fem l'amor."

Camí de sirga, de Jesús Moncada

Guardonada amb els premis Joan Crexells, Fundació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, Nacional de la Crítica, Ciutat de Barcelona, Crítica «Serra d'Or» i finalista del Nacional de Literatura, evoca els últims cent anys de Maquinença, a la Franja de Ponent, territori aragonès de parla catalana (?), comdemnat a ser enderrocat i posteriorment anegat sota les aigües del Pantà de Riba-roja. Montcada TRANSFORMA, mitjançant un estil intel·ligentment irònic i humorístic, simultaniejant el passat i el present, UNA HISTÒRIA LOCAL EN UN MONUMENT UNIVERSAL.

"Havent acabat l'informe, la minyona va anar-se'n a la cuina on ella i l'Adelaida es van perdre en un embull de cabòries, incapaces d'entendre per què se n'havia anat el Bigotis, com deien al rei a la vila, ni per quins set sous posaven en el seu lloc una reina amb aquell nom tan estrafolari de República."